Cómics: manual de instrucciones

Bergado, Roberto; Gálvez, Pepe; Guiral, Antoni; Redondo, Jesús. Cómics: manual de instrucciones. Bilbao: Astiberri, 2016. 318 p. (Astiberri Ensayo). ISBN 978-84-15685-99-9. 25 €.

Avui dijous, i fins diumenge (del 30 de març al 2 d'abril de 2017), a Barcelona es celebra un esdeveniment que no passa desapercebut per als amants del còmic: El Saló Internacional del Còmic, que enguany ja arriba a la 35a edició. No són pas poques.

Doncs bé, què res millor que parlar d’aquest llibre avui? Un manual publicat per Astiberri pensat per agradar a un públic molt ampli: des d’aficionats al dibuix que volen veure algun dia publicades les seves obres fins a curiosos que volen saber una mica més del novè art.

Els inicis de la idea
L’any 2008, quatre persones van ser convocades per impartir un taller sobre com fer un còmic. No entrarem en molts detalls, però el cas és que el curs va tenir èxit i es va repetir durant uns quants anys. Un cop van deixar de fer-lo, van decidir que el més oportú seria plasmar tot allò en un llibre, que és el que tenim avui a les mans.

Els diferents aparats
Com acabem de dir, es tracta d’una obra molt completa que abasta diferents punts de vista. És, a dia d’avui, una de les obres més completes que podem trobar sobre aquest gènere i de la qual se’n poden extreure moltes idees. En total, hi trobem set parts (sent la més interessant per al públic potencial d’aquest blog el setè apartat).

1. ¿Qué es la historieta? Introducció d’unes 20 pàgines per contextualitzar-nos. Hi podem trobar informació bàsica per als més novells i detalls interessants per als qui ja saben de què va la cosa.
2. Las bases de la historieta. Sens dubte, un dels capítols més complets. Quasi 150 pàgines! Cal dir que és la part potser més dedicada a la creació. Consta de diversos capítols i subcapítols dedicats al guió, a les formes d’escriure, consells de dibuix, retolació, color… realment, una part molt interessant per als qui volen dedicar-se a això.
3. Portafolios y contratos. Seguint una mica l’apartat anterior, en aquest breu capítol veiem consells per elaborar portafolis o què tenir en compte a l’hora de redactar (i firmar) contractes. Dóna consells pel que fa a les clàusules, drets, cessions, etc.
4. Los editores. Espanya té un mercat editorial potent, però quan es tracta de còmic costa estar contents si es compara amb altres països (sobretot amb França, on hi ha molta més producció). Es destaca aquí la possibilitat de l’autoedició, una opció que cada cop és més present i que s’ha vist més propera gràcies a les diverses plataformes de crowfunding existents.
5. De la imprenta al lector. Quin és el procés pel qual un còmic arriba als nostres prestatges? Evidentment, són moltes les passes que s’han de fer. Aquest apartat intenta recollir-les totes: com procedir si és una obra digital o en paper, quin tipus de paper escollir, gramatge, color, enquadernació, etc. Important: és també al capítol cinc on es parla del procés de distribució i els canals de venda, amb els percentatges econòmics que això implica. També s’esmenta en un subcapítol la presència dels còmics a les biblioteques.
6. El cómic digital. Centrat, sobretot, en plataformes de creació i de difusió.
7. Una selección de libros de cómics. Com ja he dit abans, és potser aquest darrer capítol el que ens pot ser més útil, ja que podem trobar-hi 76 fitxes de còmics que, pels motius que sigui, cal destacar. Crec que està molt bé donar un cop d’ull, tant per si es vol tenir en compte per saber quines obres (i autors) val la pena vendre, com per si estàs buscant bons còmics per llegir. Cada fitxa inclou una petita ressenya, dades bibliogràfiques i preu.

És cert que llibres sobre com fer còmics n’hi ha bastants (recomanem Hacer cómics i Entender el cómic, tots dos d’Scott McCloud i publicats per Astiberri), però aquest és diferent perquè aporta una visió més global, no tant centrada en la part pràctica del dibuix sinó per acostar-se al món dels còmics i a la seva indústria d’una manera completa.

El fet que s’incloguin 76 fitxes de còmics n’és una bona prova, però també voldria destacar que alguns dels capítols incorporen entrevistes, cosa que aporta un valor afegit per entendre un determinat tema des d’un punt de vista més personal. Concretament les entrevistes són a Antonio Altarriba (guionista), Rubén Pellejero (dibuixant) i Óscar Valiente (editor).

En si, l’obra està ben editada i per dins està plena de material gràfic que la converteix en una lectura amena i distreta.

Eli Ramirez
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB.