«Diario de un librero»

Bythell, Shaun. Diario de un librero. Trad., Antonio Lozano. Barcelona: Malpaso, 2018. 367 p. ISBN 978-84-17081-76-8. 25 €.

Darrerament m’he retrobat com a llibretera llegint Diario de un librero de l’escocès Shaun Bythell. Ens relata com és un any de la seva vida, en concret l’any 2014. Anota dia a dia les vendes, les comandes de llibres venuts per Internet, les anècdotes amb els clients i els seus treballadors de la llibreria, les compres de llibres, la seva vida personal, la col·laboració amb el festival literari de Wigtown.

Cada capítol és un mes de l’any i comença sempre amb una citació d’un fragment de Bookshop memories de George Orwell, on aquest explica la seva experiència durant el temps que es va dedicar a ser llibreter, i que serveix a Bythell per vertebrar les seves opinions sobre aquest ofici i el seu món. La primera citació que tria és la pregunta que es fa Orwell sobre si faria de llibreter el seu ofici. El diari de Bythell d’alguna manera respon aquesta qüestió: per què decideix dedicar-se a ser llibreter, quines raons el motiven per continuar i a no abandonar.

Orwell transmet una imatge de l’ofici que està molt allunyada de la imatge romàntica de la vida del llibreter, molt lluny de ser aquella persona que té tot el temps del món per llegir llibres amb calma darrere d’un taulell. Així doncs, el nostre autor d’entrada s’identifica amb el personatge que surt a la sèrie televisiva Black books de Dylan Moran, on el llibreter, a l’hora de plegar, escombra literalment els clients de la llibreria, és a dir, la imatge del llibreter antipàtic que maltracta els clients. El dia a dia fa que bona part de l’obra expliqui les actituds i comportaments dels clients, en especial dels clients poc amables amb qui esmola la seva ironia, encara que també ens diu com la gent el sorprèn amb actituds més positives.

Sens dubte les llibreries són en un espai especial, una espècie d’espai fora del temps, un refugi per al lector (llàstima que no sigui així per a qui hi treballa, ja que sempre va de bòlit). Els amics i la família et venen a visitar quan no gosarien fer-ho en una altra feina. Els clients es troben a gust per anar explicant-te la vida o fer gala dels seus coneixements. Orwell parla de personatges que sense dir res es passaven hores i hores perduts en la contemplació de les prestatgeries i marxaven amb les mans buides. Actualment aquests personatges ja no són habituals, i el més freqüent és que la gent entri i surti tot seguit, acomiadant-se amb una frase amable de com els agrada la llibreria i lamentant-se de no tenir temps per quedar-se a remenar llibres. I tot sovint prefereixen comprar per Internet. Aquest canvi d’hàbits a l’hora de comprar llibres, ha fet que cada cop més les llibreries de segona mà o de llibres antics no puguin sobreviure exclusivament de la venda a la llibreria, i així van desapareixent dels carrers de les nostres ciutats i proliferen les llibreries en magatzems o en cases particulars per estalviar-se moltes despeses.

Les plataformes com Amazon, Abebooks o Ebay tenen el monopoli de la venda de llibres antics i de segona mà, cobren comissions per totes les vendes i imposen polítiques de devolució on el client sempre té raó encara que no la tingui. Per a un llibreter és molt complicat competir només amb una web pròpia; la inversió en manteniment i publicitat no és assumible, i la capacitat d'incidència en els mitjans de comunicació i xarxes socials tendeix a la nul·litat.

Hom diria que la situació no pot ser tan complicada, però la realitat és que una llibreria ja no pot viure només de vendre llibres. A The Book Shop (la llibreria del protagonista) fins i tot es pot comprar alguna antiguitat. I com ja és habitual en moltes llibreries, és un espai cultural. És un lloc de referència del festival literari de Wigtown, on l’autor hi col·labora des dels seus inicis.

Un altre aspecte important de l’ofici de llibreter i possiblement el que realment més ens agrada als qui ens hi dediquem, gairebé tant com vendre llibres, és comprar-los, sigui perquè et porten a vendre els llibres a la llibreria, comprant biblioteques particulars, visitant subhastes, etc. La part més dura de la feina és carregar caixes de llibres, però queda recompensada quan apareix un llibre rar que es pot vendre a un bon preu o una raresa d'aquelles que vols per a la teva col·lecció particular. I us ho puc prometre que és molt emocionant de cop i volta trobar-te un llibre signat per Picasso, un dibuix original de Miró, documents sobre un camp d’internament japonesos als Estats Units…

Bythell reflexiona en l’obra sobre com ha canviat ens els darrers anys el món del llibre antic. Cada cop hi ha menys clients familiaritzats amb aquest món, menys col·leccionistes i, en general, hi ha menys coneixement sobre els llibres. Tractar amb el llibre de segona mà o descatalogats tampoc resulta fàcil. El fenomen best-seller, el minimalisme de les llars que fa que els llibres siguin una molèstia, els llibres electrònics (no us explicaré què fa en Bythell amb un Kindle...) són algunes de les raons per les quals els llibreters es converteixen en censors, decidint quins títols poden sobreviure i quins han de tenir un futur incert.

Malgrat no fer un retrat amable de l’ofici, el diari de Bythell no resulta en cap moment un lament trist i avorrit sobre la situació del món de les llibreries de vell, tot al contrari, és un relat àgil, on la reflexió i l’anècdota troben el just equilibri, i amb moments molt divertits. El que tinc clar és que al meu proper viatge a Escòcia aniré a visitar Wighton, la ciutat de les llibreries d’Escòcia, i em perdré pels passadissos de The Book Shop, i segur que no en sortiré amb les mans buides; el dia que això passi deixaré de ser llibretera.

Gemma Xifré
De la Llibreria Antiquària Maldà i professora de l’Escola de Llibreria

Ha aparegut la versió catalana del llibre de la mà de l'editorial Viena. Afegim la coberta i la referència, per donar-la a conèixer.

Bythell, Shaun. Diari d'un llibreter. Barcelona: Viena, 2019. 416 p. (Inquiets de Viena; 8). ISBN 978-84-949592-0-2. 25 €.