«Educación literaria en las aulas»

Santamarina Sancho, María; Núñez Delgado, Pilar (eds.). Educación literaria en las aulas [fitxer informàtic]: propuestas para actuar. Barcelona: Octaedro, 2023. 179 p. (Horizontes Universidad). ISBN 978-84-19690-67-8. 10,99 €.

Us presentem el llibre Educación literaria en las aulas: propuestas para actuar, editat per María Santamarina Sancho i Pilar Núñez Delgado publicat a Barcelona per Octaedro el 2023, dins la col·lecció «Horizontes Universidad» (179 p.). Ha estat escrit per una sèrie de professors i professores, fins a vint-i-un, procedents de diverses universitats d’àmbit llatinoamericà així com la Universitat de Granada, i té com a objectiu posar en mans de mestres i professorat de Secundària una eina útil i molt necessària per incentivar l’interès de l’alumnat per la literatura des de punts de vista diferents i complementaris amb «vocació transformadora» posant de relleu aspectes tan actuals i necessaris com la igualtat de gènere i la multiculturalitat com a eixos vertebradors.

Les aportacions del primer bloc –«Algunas claves para la educación literaria»– van des del marc conceptual i la noció d’educació literària, fins a temes tan rellevants com el paper de la lectura en un món hospitalari construït en comunitat, la didàctica de la literatura des d’una perspectiva etnogràfica, les estratègies per a una lectura crítica...

Comença fent una ullada històrica des de les tradicions grega i llatina sobre el terme literatura (de littera), els gèneres i les obres que s’hi van crear i subratlla la finalitat didàctica de la creació literària: «a fin de experimentar la vida buena o vida ética» (p. 20), proposant models orientats a la virtut i la valentia amb respecte per la República i tolerància amb la religió. Es tracta d’una concepció de la literatura com a substrat de l’experiència de la democràcia a la Grècia clàssica i amb una clara finalitat didàctica.

Fa també un repàs del punt de vista d’autors de l’edat moderna i contemporània insistint en la funció transformadora de la literatura, hospitalitat versus hostilitat. Com també el paper formatiu de la literatura en la construcció de la subjectivitat i intersubjectivitat, així com la defensa dels valors i drets humans universals, que requereix una «axiología reflexiva, plural, hospitalaria y vinculante» (p. 28).

Aquesta part va acompanyada d’una experiència d’investigació a l’Argentina amb el propòsit d’analitzar les pràctiques d’ensenyament de la literatura en diferents espais curriculars del professorat incloent-hi la formació de postgrau.

A continuació, analitza les pràctiques d’ensenyament literari en diferents espais curriculars del professorat. També s’hi suma l‘experiència de formació de postgrau per a mestres i professors de l’especialització en Literatura Infantil i Juvenil que es dicta a la Universidad Nacional de San Martín, Argentina. I insisteix en la necessitat de formació del professorat per aplicar aquestes habilitats. La pandèmia va ser una oportunitat per ampliar les eines didàctiques informàtiques.

Al segon bloc –«Experiencias de aulas y centros»– es fan suggeriments didàctics de cara a la creativitat i la interculturalitat com a eixos per tal de dinamitzar la lectura a Educació Infantil i al primer cicle d’Educació Primària mitjançant contes, a més de l’educació literària per mitjà d’experiències interdisciplinàries per a una societat cosmopolita sense menystenir l’aspecte lúdic de la lectura i valorant el llibre com a objecte tangible. No és recomanable, s’afirma, prescriure la lectura com una obligació. Cal destacar que l’autora proposa la lectura fins i tot als nens i nenes de bolquers acompanyats per adults perquè transmeten les seves emocions mitjançant les neurones mirall, establint així un vincle amb la persona lectora.

En el cas de les escoles, cal una planificació de centre i una accessibilitat fàcil als llibres (biblioteca a l’aula) fent una selecció de lectures segons els gustos de l’alumnat i del mestre, tenint en compte la multiculturalitat cada vegada més present a les aules, tot fomentant valors de respecte, tolerància, comprensió i valoració positiva de les diferències culturals.

A l’Educació Infantil és molt eficient acompanyar el conte amb música, moviment, dramatització... fins amb vinculació amb les matemàtiques. També s’ofereixen suggeriments diversos per a l’Educació Secundària incloent-hi l’ús d’eines electròniques, a més de tenir l’oportunitat de aprendre llengües (sobretot anglès), o bé expressions com el rap, manga... entre altres.

En tot cas, l’autora és prolixa en recomanacions per a una lectura favorable sense oblidar la necessària formació inicial dels educadors incloent-hi l’amor als llibres.

El tercer i quart blocs –«Propuestas didácticas para abordar el tratamiento del género en la educación literaria» i «Propuestas didácticas para abordar el tratamiento de la interculturalidad en la educación literaria»– se centren en aquests dos aspectes tan rellevants en la nostra societat present i futura. Cal, afirmen, una extrema cura en l’ús del llenguatge i d‘imatges no sexistes per tal de crear la sensibilitat en aquest tema, ja des de petits. Per tal d’il·lustrar-ho, s’aporten experiències viscudes en els diversos nivells d’educació. Preocupa especialment la identificació amb els rols de gènere que apareixen prematurament fins i tot en formes no respectuoses que es basen en «l’amor romàntic» en una escola coeducativa. Es tracta de superar la cultura patriarcal, especialment la violència contra les dones, sigui de la modalitat que sigui (física, psicològica, emocional, econòmica...). Aquestes obres són qualificades com de «realisme crític», és a dir, que no amaguen comportaments violents. A aquesta finalitat s’hi troben propostes de lectures i preguntes per al diàleg.

A més, cal tenir present que a partir dels 7-8 anys, la lectura sol passar a ser una activitat individual que perd la riquesa d’intercanvi i cooperació. És especialment recomanable la dramatització per tal de fomentar-les i coordinar-les amb altres assignatures com Coneixement del medi natural social i cultural, Educació artística, Llengua estrangera o Educació física. Les autores ofereixen altres propostes d’activitats interessants. Tot plegat redunda en la formació integral de l’alumnat lector.

Pel que fa a la interculturalitat, atès que els fenòmens migratoris són presents i van a l’alça, es fan propostes didàctiques a través de la literatura per tal d’abordar temes com el racisme, la diversitat, prevenint prejudicis i estereotips. Per a aquesta finalitat es proposa la lectura de dues obres literàries per a l’etapa de 3 a 6 anys per tal de superar els sentiments de por a allò desconegut i la sospita sobre el perill que allò representa. En positiu se subratlla que la nova cultura serà cada vegada més plural com a conseqüència dels constants moviments migratoris. I es fa una proposta didàctica a través de la lectura d’obres que presenten el fenomen de la migració en la seva tragèdia, però també en els seus aspectes positius per a la nostra cultura ancestral, així com per suscitar empatia i activitats per a després de la lectura. Però els fenòmens migratoris, tot i ser molt rellevants, no són els únics que contribueixen a la interculturalitat, sinó també altres molt presents: ètnica, racial, social, familiar, de gènere, funcional... Es presenten també textos sobre cultures coexistents, alguns d’ells recollits de la tradició oral africana i altres de cançons i «nanas» de l’Amèrica Llatina. Altres textos proposats aborden problemes i temàtiques de caràcter global.

Finalment, s’exposen els avantatges de l’àlbum com a eina de sociabilitat entre els estudiants i es proposa un taller sobre migracions: materials i espais. Se’n faciliten unes pautes. Tot i que s’ha utilitzat prevalentment a Educació Primària, la proposta és que s’apliqui també a Secundària. A més, els avantatges d’aquest format són la seva immediatesa, la seva naturalesa icònica, la seva brevetat i la seva fàcil adaptació a l’oralitat.

I per tancar l’exposició, se’ns refereix l’experiència docent en primera persona: «¡Que la vida nos pille leyendo!» on es fa èmfasi en l’ús pedagògic de la biblioteca. Aquesta experiència ha estat presentada al Programa de Actividades Literarias en Institutos de Educación Secundaria, del Ministerio de Cultura.

Més en concret, hi ha una exposició molt interessant i innovadora sobre l’experiència de gestió de la biblioteca escolar, les condicions que ha de reunir i les activitats que cal fer-hi. Cal valorar el nivell de concreció de les propostes que s’hi fan.

Acaba el llibre amb un sumari detallat que permet accedir als apartats que tinguin un interès prioritari per al lector.

Creiem que es tracta d’una lectura necessària i molt útil per al professorat de cara a una formació humanística i ètica de l’alumnat, avui dia molt «distret» per les noves tecnologies on inverteixen temps que haurien de destinar a la formació que proposa aquest estudi.

En paraules dels mateixos autors: «Este libro parte del convencimiento del valor de la educación literaria en la actualidad y de la lectura como acicate para desenvolverse en el contexto de incertidumbre y complejidad en el que crecen nuestras nuevas generaciones. La retroalimentación y la colaboración entre centros de diversa índole, escolares y universitarios, es imprescindible para hacer avanzar las estrategias metodológicas de educación literaria en un contexto cambiante que requiere de amplias capacidades de adaptación y renovación» (p. 15). Es tracta, com podreu observar, d’una exposició molt comprensiva i erudita, acompanyada d’una bibliografia extensa i rellevant. Alguns aspectes de contingut són reiterats en les diverses aportacions, cosa que contribueix a «reblar el clau» sobre la utilitat de determinades actuacions.

Entre nosaltres hi va haver un projecte interessant que malauradament es va interrompre per manca de finançament: Nascuts per llegir: el batec social d’un projecte. Aquí es pot veure una entrevista en vídeo a Elisenda Trias i Isabel Serrano sobre aquest projecte.

Seria convenient, tanmateix, una versió més divulgativa d’aquest estudi tan detallat que pogués arribar als ensenyants i tenir una traducció pràctica en l’educació literària de l’alumnat en el cicle obligatori. El llibre serà útil per a un seminari en què es pugui debatre sobre aquest tema.[1]

Ramon Pujades i Beneit
Llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Pedagogia.

[1] Com a detall, caldria una revisió ortogràfica i d’errors de puntuació que esporàdicament apareixen i causen sorpresa al lector.