Biagini, Cédric. El e-book: la muerte del libro: la guerra por el control de la atención. Madrid: Popular, 2023. 234 p. (El imperio digital; 1). ISBN 978-84-7884-927-7. 23 €.
L’any 2012, Cédric Biagini va publicar a França L’emprise numérique: comment Internet et les nouvelles technologies ont colonisé nos vies, o el que és el mateix, «La dependència digital: com Internet i les noves tecnologies han colonitzat les nostres vides». Poc més de deu anys després, l’Editorial Popular va decidir dividir el llibre en tres parts, i el 2023 va publicar-ne la traducció de la primera, davant la qual ens trobem avui: El e-book: la muerte del libro: la guerra por el control de la atención.[i]
Pot semblar una mica sorprenent publicar al 2023 un llibre del 2012 que parli sobre els e-books i l’efecte que poden tenir en la societat les noves tecnologies versus les opcions més analògiques, però des d’Editorial Popular van considerar que no només es mantenen moltes de les idees proposades en el llibre, sinó fins i tot que algunes d’elles han estat premonitòries.
Aquest primer volum de les reflexions de Cédric Biagini posa el focus en el llibre electrònic, un element que en el món de la biblioteconomia en general és més que conegut des de fa dècades. L’arribada de les noves tecnologies i la imposició dels formats digitals ha afectat a tot tipus de suports culturals, des de la música als videojocs, i sembla que cada cop més l’usuari abandona el suport físic per un de més lleuger i ràpid de consultar. La velocitat, això sí, de la imposició de l’e-book sobre el llibre tradicional, està essent força més lenta que en els altres casos.
El primer capítol, centrat en el concepte de l’e-book i la seva arribada a les nostres vides, planteja els dilemes i les reaccions de les botigues, les quals es van adonar que havien d’adaptar-se a vendre llibres en format digital, així com els dispositius que permeten la seva reproducció. I posa com a exemples, a banda del conegudíssim Kindle d’Amazon, altres botigues com Fnac o Barnes & Noble que van decidir apostar per altres models d’e-book concrets per fer front a aquesta nova revolució.
L’autor no passa per alt que l’atractiu principal de l’e-book és poder portar centenars, si no milers, de llibres a la butxaca, i com aquest lema va calar fons en persones que potser abans no eren tan lectores. També planteja un escenari on l’iPad d’Apple es postulava com un e-book més, però amb el temps hem reconegut que el veritable valor està en una pantalla dissenyada únicament i exclusivament per a la lectura, amb tinta digital fàcil de llegir, bateries de llarga durada i simulant el màxim possible l’experiència del paper.
El segon capítol deixa de banda el maquinari, el suport, i posa el focus en la lectura digital. Planteja una realitat de la qual no som conscients perquè hi hem arribat a poc a poc, però des de la creació d’una Internet popular a mitjans dels anys noranta, la societat s’ha anat adaptant a llegir en pantalla, a fer scroll, a veure continguts en columnes, continguts audiovisuals, anuncis, i aquesta «guerra pel control de l’atenció» que menciona l’autor molt intel·ligentment, segueix avui en dia més patent que mai. Només cal pensar en la manera com ha canviat el periodisme, el naixement dels pescaclics (clickbaits) o ganxos per atrapar el lector amb titulars polèmics a qualsevol preu. També és molt interessant unes conclusions a les quals es va arribar durant una prova amb Google que donava a entendre que la gent ja no intenta memoritzar el contingut que cerca, sinó que es tranquil·litza només de saber que la pot trobar si vol. Aquest canvi en la manera de llegir i comprendre textos està indubtablement influenciat per l’arribada de les pantalles i del contingut en línia.
La premonició del llibre es fa present en el tercer capítol, quan Biagini posa un exemple d’una classe que va haver de tancar presencialment el 2009 per culpa de la grip A però que no es va deixar de fer gràcies a la missatgeria i el correu electrònic. Segur que l’autor no era ni conscient que vuit anys després d’aquestes paraules el món sencer s’aturaria per una quarantena que va durar mesos i que gràcies a les noves tecnologies es va poder subsistir en moltes feines, comunicacions, estudis i la resta. L’impacte de les TIC en la vida diària d’una societat es demostra en moments crítics, i tant l’exemple de Biagini com la pandèmia ens ajuden a entendre la rapidesa amb la qual ens adaptem i oblidem el que era no tenir certes facilitats d’accés a la informació. L’autor també obre el debat sobre les escoles i l’ús de llibres electrònics, molt més pràctics, però també més cars i fràgils, i deixa entreveure un món sense professors, una conversa molt interessant si la comparem amb l’arribada de la intel·ligència artificial i les dinàmiques que es generen en les converses en l’àmbit educatiu.
Potser l’últim capítol és el que es queda més enrere en el temps: parlar en un llibre de xarxes socials és perillós, ja que aquesta revolució que va arribar a mitjans dels 2000 evoluciona exponencialment. Per això, llegir Facebook en un títol ens porta cap un viatge en el temps retrospectiu. Però podem quedar-nos amb els conceptes, amb les idees que l’autor expressa i que poden ser extrapolades al TikTok, X, Bluesky o el proper espai en què les persones trobin la manera de comunicar-se. La informació que donem a les xarxes, no només aquella que compartim amb el públic, sinó amb el proveïdor mateix, ja és motiu de debat en aquest llibre de 2012, i 13 anys després seguim preguntant-nos per què cedim drets, la nostra imatge i els nostres gustos a empreses d’altres països només per poder posar un filtre a la nostra fotografia.
Sense dubte, El e-book: la muerte del libro: la guerra por el control de la atención és una lectura totalment recomanada en qualsevol moment. Per una banda, perquè l’autor va ser molt premonitori en algunes de les seves idees, però també perquè molts dels missatges sobre els costums, la manera en la qual la societat ha crescut amb les noves tecnologies i la importància d’entendre que no es llegeix ara igual que als anys noranta, ens pot il·luminar i ajudar a entendre no només el passat, sinó el present i també el futur que ens espera.
Enric Zapatero
Consultor documental i gestor de projectes a NUBILUM
[i] La segona part de la trilogia (Las ilusiones digitales) ja fou ressenyada en aquest blog en el seu moment. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari