«Un lugar para los libros», de Ximena Yáñez Chávez

Yáñez Chávez, Ximena (comp.). Un lugar para los libros: antología de cultura editorial en la revista Casa del tiempo. Ilust., Ugo Melitón. Ciudad de México: Universidad Autónoma Metropolitana, 2024. 157 p. ISBN 978‑607‑28‑3244‑2.

En el marc del 50è aniversari de la Universidad Autónoma Metropolitana, fundada l’any 1974 a Ciutat de Mèxic, Un lugar para los libros és un recull d’articles publicats al llarg de quaranta anys en una de les revistes culturals universitàries mexicanes més destacades, Casa del tiempo.

Agrupats en cinc àmbits, es tracta de més de vint articles de caràcter divers sobre l’ecosistema literari mexicà. Després d’un pròleg que contextualitza l’obra, en el primer apartat, «Agentes», es parla de l’arribada de la impremta a Amèrica, del paper de les dones en la indústria editorial, de llibreries, de distribució i d’editorials independents. En el segon, «Formas», s’aborden els reptes que els oficis del llibre, la lectura i l’escriptura han afrontat durant les darreres dècades, especialment en un context de revolució tecnològica. El tercer, «Coordenadas», és el més heterogeni: tracta de l’evolució de la impremta a Mèxic, d’una història ambientada en el segle XVI sobre el robatori i la destrucció de llibres, de l’ofici de llibreter i de llibreries de vell. El quart, «Artefactos», torna sobre la impremta, aquesta vegada entesa com a instrument de dominació colonial, i sobre tipografia, primer des d’un punt de vista històric i després com a repte intercultural en un context de globalització. El cinquè apartat, «Una revista hecha de libros», recull testimonis de diversos professionals que han dirigit o col·laborat a Casa del tiempo. Com a complement, dos textos breus acaben d’explicar l’objectiu del llibre.

A més del pròleg i de l’epíleg, que situen el lector en el context de l’obra, el canemàs intern que dona continuïtat als relats són els articles que parlen sobre la impremta i els reptes del llibre davant la revolució tecnològica, que són les qüestions més tractades. En el primer cas, el punt de vista amb què estan escrits els articles és descriptiu, mentre que en el segon és més especulatiu i sovint desacomplexat. Un enfocament que combina tradició i modernitat, i que explica l’àmplia varietat de temes que habitualment es tracten a la revista, que es pot adquirir i llegir també en format digital.

Casa del tiempo, fundada el 1980 per Carlos Montemayor com a eina de difusió cultural de la UAM, ha tingut des dels inicis una vocació humanística i social, ancorada en el debat i en els reptes de cada moment. Per aquest motiu, tenint en compte el context polític i social de cada època en què van ser escrits els articles (el més antic del 1989 i el més recent del 2022), Un lugar para los libros permet una primera lectura en clau històrica: mostra quines han estat les preocupacions entorn del llibre en diferents moments de la història de Mèxic. És a dir, cadascun dels textos s’ha d’entendre necessàriament dins del seu context específic, alhora que cada article aporta informació sobre cada etapa.

D’altra banda, una segona lectura dels diferents articles del volum té un caràcter acumulatiu: la lectura des d’una mirada actual no només permet identificar quines han estat les preocupacions de cada etapa, sinó també veure com han evolucionat al llarg del temps, configurant una mena d’història de la cultura (o ciència) del llibre a Mèxic.

En una tercera lectura, des del nostre context actual, s’identifiquen reptes compartits, sobretot en els textos més recents, a causa de la globalització i de la concentració del mercat per part de grans grups editorials. Però també s’hi observen diferències significatives en les baules que estan en contacte amb els lectors: llibreries i biblioteques. Així, en un article de 2012 en què es diagnostica l’ecosistema editorial, es constata que el contacte amb el lector s’ha perdut, missió que correspon a bibliotecaris i llibreters.

En aquest sentit, és revelador que en aquesta antologia no hi hagi cap article centrat específicament en els lectors, que quan hi apareixen ho fan només de manera tangencial. També és indicatiu el nombre d’exemplars impresos (500), que dona pistes sobre el públic al qual s’adreça el volum: probablement universitari i acadèmic.

D’aquesta manera, la sèrie radiogràfica actua a dos nivells: l’explícit, que resideix en els textos, i l’implícit, el que no hi surt (els lectors). Una sentència de Ramon Castillo en un article de 2012 uneix les dues parts: «En aquest país, el llibre és una càrrega que ningú està disposat a portar».

L’edició de la publicació està ben cuidada, és còmoda de llegir i de tenir-la a les mans, a mig camí entre una revista i un llibre (27,5 x 19,5 x 1,5 cm), impresa en paper Bond de 120 g, amb unes tipografies clares i elegants. Es troba a faltar, però, una breu biografia de cadascun dels autors dels articles.

César Moreno Villanueva

Direcció d’Acció Cultural i Educativa. Biblioteques de Barcelona