Woolf, Virginia. Horas en una biblioteca. Trad. Miguel Martinez-Lage. Barcelona: Seix Barral, 2016. 366 p. (Los tres mundos. Ensayo). ISBN 978-84-322-2929-9. 19,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.
Horas en una biblioteca és un recull de 48 assaigs escrits per Virginia Woolf. Durant la seva vida, l’escriptora anglesa va publicar dos volums d’assaigs, ambdós titulats The common reader («El lector corrent», però també «Antologia corrent»), un al 1925 i l’altre al 1932. Tot i no publicar més reculls, Woolf va ser una assagista prolífica, i va col·laborar, entre d’altres, amb The Times literary supplement. Part del publicat en el suplement del prestigiós diari va ser recopilat per Leonard Woolf, marit i editor de Virginia, després de la mort d’ella el 1941, sota el títol Collected essays («Assaigs complets»). El 1965 Jean Guiguet va editar una col·lecció d’assaigs encara inèdits titulada Contemporary writers («Escriptors contemporanis»). I encara el 1977, Mary Lyon va publicar la recopilació Books and portraits («Llibres i retrats») a la Hogarth Press, l’editorial fundada pel matrimoni Woolf. En aquesta darrera selecció es basa Horas en una biblioteca.
Tot i que Virginia Woolf és coneguda sobretot per la seva faceta com a novel·lista i referent del feminisme, també fou una excel·lent lectora i una crítica literària fonamental. En aquests assaigs reflexiona, entre d’altres, sobre la prosa anglesa, la representació de les dones en la ficció, la música, i escriptors i escriptores del seu temps i d’èpoques anteriors.
La representació de les dones en la literatura i en la societat es fan evidents en alguns dels textos compilats. A «Hombres y mujeres» (p. 59), denuncia, a través de l’anàlisi d’un llibre de Mlle. Villard, com les dones representades a la ficció literària són sovint allò que els homes desitjarien, i no necessàriament allò que les dones són. També critica, a «Jane Austen y los cisnes» (p. 178), com els crítics literaris sovint han estat més preocupats per la vida personal i el caràcter de l’escriptora que per la seva obra. Els fa una recomanació que podria semblar evident però a vegades no ho és tant: que abans de fer crítica sobre Austen, llegeixin les seves obres. Woolf dedica alguns dels seus assaigs a dones escriptores, entre elles Elizabeth Gaskell, Katherine Mansfield i Christina Rossetti (a qui admirava profundament).
Els textos de crítica literària inclouen Conrad, Ruskin, Dostoievski, Melville i altres escriptors notables. En el cas de Kipling, Woolf expressa la seva admiració per la prosa de l’autor d'El llibre de la jungla, la tria exacta de les paraules i les descripcions evocadores. També creu que és precisament la bellesa de l’escriptura de Conrad el que fa complicada la seva comprensió. Segons Woolf, els autors complexos arriben a la seva millor versió i produeixen les seves obres mestres quan simplifiquen els seus diversos jos, quan fonen tot allò que són i per fi aconsegueixen conciliar els oposats que viuen dins seu.
Woolf era també una observadora sagaç, analitza el món que l’envolta, tot i tractar amb temes quotidians i que sovint poden semblar superficials en un volum d’assaigs. A Horas en una biblioteca parla de quotidianitat: la mort d’una arna, el retorn d’un gos a la família que el va abandonar, una descripció d’un col·legi per a «senyoretes» i els modals i la moda al segle XIX, incloent-hi els canvis en el mobiliari de les cases victorianes angleses.
En conclusió, Horas en una biblioteca aplega una quarantena llarga d'assaigs sobre temes diversos, analitzats per una de les escriptores més brillants del segle XX, amb un estil quasi periodístic que s’allunya de la prosa poètica i experimental de les seves novel·les. És un petit luxe tenir de guia Virginia Woolf en aquest viatge per la crítica literària.
Gloria Arquillo
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari