Dimarts dia 25 d'abril de 2017 va tenir lloc a la Llibreria Calders de Barcelona una presentació poc habitual, la de la mesura de govern del sector del llibre de l'Ajuntament de la ciutat que s'ha de debatre al plenari del Consell Municipal d'aquest mateix mes.
L'encarregat d'explicar el contingut d'aquesta mesura va ser Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, i es va voler fer en un format diferent, com d'una entrevista, de la mà del conegut periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán, director del suplement Cultura|s de La Vanguardia, i firma convidada en aquest blog.
Vila-Sanjuán va obrir l'acte recordant que la ciutat tenia una història lligada amb l'edició i el llibre capaç de crear la llegenda del llibreter assassí recollida pel bibliòfil Ramon Miquel i Planas.
En un clima distès i amb l'ajuda de Vila-Sanjuán, Collboni va voler recordar el lideratge editorial de Barcelona, el reconeixement internacional que se li havia fet com a Ciutat de la Literatura i la necessitat de compartir per ordenar i racionalitzar els esforços del sector del llibre, públic i privat. I així es va anar desgranant el contingut nuclear d'aquesta mesura: la creació de la Casa de les Lletres de Barcelona, un equipament cultural al voltant del llibre i l'edició que s'hauria de situar en un edifici de quatre plantes al carrer Roc Boronat del Poblenou que a finals dels anys vint havia estat edificat per ser la seu de la Companyia General d'Autobusos. No és la primera notícia d'aquest projecte municipal i sectorial; ja s'havia presentat per primera vegada en el recent Kosmopolis.
La Casa de les Lletres es voldria convertir en un espai de reflexió per als diferents sectors editorials i literaris de la ciutat, en un viver d'editorials amb I+D. L'Ajuntament de Barcelona vol reforçar evidentment la idea de la ciutat com a clúster internacional de l'edició.
En ple @22, al costat de la Fundació Vila Casas i amb uns 500 m2 per planta, la Casa de les Lletres tindria la vocació de ser un espai d'acollida i treball per a institucions públiques i corporacions professionals privades lligades al món de l'edició, el llibre i la lectura. Un centre on es pogués debatre, coordinar i crear tota mena d'activitats al voltant del llibre.
Segons Collboni, els primers estadants podrien ser el Consorci de Biblioteques de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes, l'oficina de Barcelona Ciutat Literària de la UNESCO, alguns gremis com ara el de Llibreters... i d'altres entitats com l'Escola d'Escriptura.
Una altra proposta passaria per acollir llegats d'escriptors, per a la seva visibilitat i difusió, una proposta que en el torn de preguntes es va qüestionar, donat que d'espais amb les condicions necessàries ja en tenen altres institucions, com la Biblioteca de Catalunya, i difícilment la Casa de les Lletres podria ser un espai idoni per a la conservació d'aquests fons; potser sí per a la difusió.
Sempre segons Collboni, era preferible assumir actuacions puntuals i prendre decisions amb uns terminis reduïts, amb principi i final i no embrancar-se en llargues planificacions que, considerava, no sempre es poden dur a terme ni resoldre completament.
La Casa de les Lletres ja tindria pressupost i data d'inici, cap a l'any 2018, i la seva direcció hauria de recaure no en un polític sinó en alguna persona lligada amb el món de les lletres, com ara un escriptor.
Van assistir a l'acte representants de sectors ben diversos, com ara l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la Federació d'Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC), organitzadora del Saló Internacional del Còmic, l'Institut Ramon Llull o la Universitat de Barcelona i l'Escola de Llibreria. Tots es van felicitar de la iniciativa.
En el torn de preguntes van sorgir algunes de les qüestions esperades, per exemple les relatives a les biblioteques, molt ben plantejades per la presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), Marga Losantos. Les biblioteques, de fet, no semblen gaire presents en la mesura de govern, com si no fossin tingudes gaire en compte. Losantos també demanà sobre les recents notícies aparegudes en els mitjans de comunicació al voltant de l'aparent desinterès de l'Ajuntament per la creació de la Biblioteca Pública de l'Estat (BPE) a l'Estació de França. Les xarxes socials s'havien fet ressò d'aquesta suposada manca de prioritat per part del consistori.
Jaume Collboni va ser categòric en voler recordar el paper protagonista de les biblioteques públiques en aquesta ciutat literària i editora, i va desmentir de manera ferma que l'Ajuntament hagués abandonat el projecte de la BPE de Barcelona. Un desmentit en el seu moment hagués estalviat potser alguns malentesos, tal com va apuntar la presidenta del COBDC.
Finalitzat l'acte, encara hi va haver temps per recordar la bondat i l'oportunitat d'incloure i acollir a la Casa de les Lletres un petit museu sobre el llibre i les arts gràfiques o, en el seu defecte, una petita col·lecció museïtzada.
Font de la foto: https://twitter.com/jaumecollboni/status/856932827534946304
Lluís Agustí
lideratge editorial
Ho del lideratge editorial de Barcelona ho diuen cada dos per tres i ja fa temps que ha estat superat , p.e., per Madrid.
La Casa de les Lletre
Segurament es una bona iniciativa, però tinguem molt en compte " les duplicitats" ( Ajuntament / Generalitat, etc ) , els diners públics son de tots i hem viscut molts malbarataments. Com a ciutadana no vull ni 1 sol euro malgastat.
Afegeix un nou comentari