Bordoy i Pomar, Rafel. La Llibreria Jovellanos: un lloc entranyable de Ciutat. Ciutat de Mallorca: [Francesc Salleras], 2019. 94 p. ISBN 978-84-09-17147-7.
Aquest petit llibre de 94 pàgines, obra del poeta i escriptor mallorquí Rafael Bordoy (Alcúdia, 1936) passa revista a les principals fites de la Llibreria Jovellanos de Palma, una llibreria centenària, fundada per Ernest Frau com a Librería Religiosa a final del segle XIX i que, als anys vint del passat segle va trobar el seu definitiu emplaçament al carrer Jovellanos, molt a prop del Born. La llibreria, que en 1943 va prendre el nom de l’il·lustrat asturià que va ser empresonat a Mallorca entre 1801 i 1808, va passar a mans de diversos propietaris, fins que fou comprada el desembre de 1978 per Francesc Salleras i Juan.
Va començar aleshores l’etapa daurada d’aquesta empresa llibretera, editorial i festiva de la qual es fa ressò Rafael Bordoy en aquest llibre. Perquè del 1978 fins al seu tancament definitiu l’any 1996, la llibreria va aplegar tota una constel·lació de lectors curiosos, escriptors, poetes, historiadors, músics, gent de la cultura i eclesiàstics dins un espai, en paraules de l’autor, «d’amistat, cultura, tolerància, diversitat i llibertat».
Així, l’obra passa revista a totes les manifestacions festives que el propietari i gestor de la llibreria, en Francesc Salleras, organitzà durant els anys vuitanta i bona part dels noranta: les festes del llibre del 23 d’abril, les diades de la «beata» santa Catalina Tomàs i, sobretot, les festes dels Cavallers de Santa Maria de la Panada, una devoció singular i estrambòtica que va sorgir dins el gresol cultural que tingué la seva seu al número 5 del carrer Jovellanos de Palma.
Un capítol important del llibre està dedicat a la labor de creació i edició de goigs, un gènere poètic aquest, popular i religiós, molt arrelat a Mallorca. Aquests goigs foren publicats dins la col·lecció «La Sibil·la», per iniciativa de Salleras. Els gairebé 150 fulls, bellament il·lustrats, tenien a l’anvers els versos i, al dors, la partitura i una breu nota històrica.
Un altre fruit de l’activitat editorial de la llibreria va ser la col·lecció «Jovellanos» que comprenia opuscles de caràcter històric i literari, amb títols d’autors com Ramon Rosselló, Jaume Bover, el mateix Salleras, Llorenç Moyà o Gabriel Janer Manila, entre d’altres. Obra d’aquest últim, amb dibuixos del pintor Joan Guerra, va ser l’auca de la llibreria editada el 1980 que s’inclou íntegrament dins el llibre.
Per últim, dins la crònica d’aquests anys gloriosos de la llibreria, hi trobam un apartat específic a la ja esmentada advocació mariana de la Mare de Déu de la Panada i a la creació de l’Orde dels Cavallers i les Dames de Santa Maria de la Panada, a les seves celebracions el dia de Sant Roc, a la història de les seves imatges, fruit del treball de l’artista Joan Guerra i més tard de l’escultor Mateu Forteza, i a tots els esdeveniments que enriquiren i acompanyaren l’expansió d’aquesta curiosa devoció més enllà dels confins de l’illa de Mallorca. Iniciativa a la vegada cultural i mística amb trets d’un cert paganisme mediterrani i sincera religiositat, un no deixa de meravellar-se de com d’una petita llibreria mallorquina pogué sortir no tan sols tota una tasca de reivindicació de cultura popular, sinó, fins i tot, una vertadera celebració religiosa que ha continuat més enllà de l’extinció de la llibreria on va néixer.
L’obra inclou una antologia amb una trentena de composicions poètiques (nadales, gloses, fragments de goigs, qualque dedicatòria...), la major part de les quals tenen per tema la mateixa llibreria i tot un aparell de fotografies que són testimoni de l’ambient de fraternitat i alegria que regnava a les tertúlies, festes i celebracions que tingueren lloc en aquells anys feliços.
Perquè, més enllà del seu caràcter nostàlgic, que el té sens dubte, i de recordatori que suposa per tota la gent que va freqüentar i participar en la llibreria, aquesta obra és el reflex d’una pàgina d’història local fascinant: un període d’efervescència cultural, de defensa festiva de la cultura illenca i de reivindicació de la llengua catalana que varen ser els anys vuitanta a Ciutat, a Palma, i que varen deixar la seva empremta a tota una generació de mallorquins.
Javier Campillo Galmés
Bibliotecari de l’Instituto Cervantes de Tolosa de Llenguadoc
Afegeix un nou comentari