«Las buenas chicas no leen novelas»

Serra, Francesca. Las buenas chicas no leen novelas. Trad., Helena Aguilà Ruzola. Barcelona: Península, 2019. 139 p. ISBN 978-84-9942-837-6. 14 € en paper, 7,99 € llibre electrònic.

Hi ha algunes coses a destacar d’aquest llibre. Per una banda, és cert que s’acaba de publicar; però de fet és una reedició. Es va publicar per primer cop el 2011 a Itàlia, i la mateixa editorial que ara el reedita, el va traduir el 2013. Les llibreries i les biblioteques, ara, s’omplen de títols sobre feminisme i el paper de les dones a la cultura i a la societat, així que ha estat una bona idea reeditar-lo ara, amb un títol que pot semblar irònic i, per tant, motivador: Las buenas chicas no leen novelas i un sumari on apareixen els mots «deseo», «masturbación», «consumo», «muerte»... I si a més està escrit per una dona que és professora universitària, tot plegat, el converteix en un producte tipus d’una perfecta campanya de màrqueting integrador.

Si ets dona i creus que tens un mínim nivell cultural i no vas caure en la temptació de llegir un d’aquells llibres eroticofestius que van estar tant de moda, aquest, que parla d’un tema culte com la lectura i que comença amb un «Tal vez ustedes no lo sepan, pero todas somos pornolectoras» molt probablement, et seduirà!

Però si no és així, si no ets una dona fàcil, de les que es deixen seduir fàcilment, l’has d’obrir pel final. Així, et trobaràs amb prop de 20 pàgines de notes detallades on se cita Shakespeare, Steiner, Pope, Joyce, Darwin, Carroll… i fins i tot la famosa frase de Stendhal sobre els llibres que es llegeixen només amb una mà. I ara sí que, segur, començaràs a sentir-te seduïda. Perquè ja tenim els primers indicis que ens podem trobar davant d’un assaig de cert interès.

És habitual trobar-se bibliografia sobre el paper de la dona en la literatura o l’art. Tant com a personatge: la femme fatale, la dona abnegada, la dèbil criatura, etc. O com a creadora, amb pseudònim o sense. Però no és tan habitual l’estudi de la dona com a consumidora, com a lectora. És una literatura més pròpia d’Estadística i de les enquestes de consum. 

En aquest cas, però, amb una tesi ben argumentada i ben documentada: la relació dona-lectura-sexe en la tradició literària occidental. Un triangle complicat. «Mai cap verge ha llegit novel·les», deia Rousseau. Perquè la seva lectura està supeditada a deixar que el desig incontrolable devori la raó. D’aquest desig parla el primer capítol. I de com les lectores el satisfan mitjançant la ficció i la masturbació, el segon i el tercer, respectivament. El capítol quart, que ens parla del consum, és especialment interessant, amb el relat d’una dona que lliurada al plaer de la lectura es converteix en una voraç consumidora. I per últim, ens parla de la mort. El capítol més fosc, més ambigu. 

És un estudi que ha sortit de la Universitat, en tots els sentits, que s’ocupa d’un tema en profunditat, que utilitza exemples didàctics, anècdotes i curiositats. D’aquells llibres que et fan pensar que t’hagués agradat col·laborar en la cerca de dades i de referències. 

I a sobre, es pot llegir amb una mà; perquè no arriba a les 140 pàgines.

Ilumi Ramos
Directora de la Biblioteca Josep M. López-Picó, de Vallirana

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.