«Leer mata», de Luna Miguel

Miguel, Luna. Leer mata. [Picassent]: La Caja Books, 2022. 134 p. (Bastardilla; b1). ISBN 978-84-17496-61-6. 9,90 €.

Leer mata, de Luna Miguel, és un llibre de la nova col·lecció de La Caja Books, Bastardilla, dedicada a l’edició de llibres que tractin sobre la lectura. Es tracta de la darrera obra d’una autora que ha cultivat el periodisme, la poesia i la narrativa, i que ara s’estrena en l’assaig (?).

És una obra de difícil comentari, atrevida i sorprenent, d’una lectura divertida que no acabarà amb tu, com profetitza el seu títol, sempre i quan no caiguis en la trampa d’una escriptora que et portarà, conforme anem avançant en la lectura, a reconèixer les diverses maneres de llegir que practica, protagonista absoluta de la diversitat de lectores comentades i de les maneres de consumir llibres. El recurs ja conegut de llibres que tracten sobre llibres es converteix en un joc de miralls que intenta portar-nos a una exploració personal de la lectura i l’experiència lectora.

Per què llegir mata? Hi té a veure el fet de la tria del que llegim (autors i obres) i del perquè les llegim? L’autora construeix la seva narrativa amb els autors amb els quals conversa travessant les seves vides i obres (en forma d’un reguitzell inacabable de cites de difícil digestió) a la recerca de respostes personals. Identifica les diverses formes que té de llegir amb adjectius globals contraris, tan viscerals com racionals, que conformen la seva personalitat lectora i escriptora. La màxima expressió de l’autoficció, de la literatura del «jo» confessional, treballant des de la biografia i creant els seus propis relats provocatius i transgressors.

I sí, l’autora ha llegit molt, moltíssim, i aquest pot ser l’origen de l’embruix mortal que la lectura exerceix sobre les personalitats vulnerables en què es desdobla, fer servir la lectura com a eina d’acceptació i d’expressió. Miguel escriu per allunyar-se literàriament de la persona que és i que s’ha fet de mil lectures, tantes com veiem en la bibliografia final, molt extensa i aclaridora.

Es nota l’obsessió per llegir molt, aspecte que en paraules seves és imprescindible per arribar a escriure bé. També traspua una certa confusió i pèrdua, i utilitza la trampa narrativa de l’anècdota personal que segurament connectarà bé amb els lectors interessats en la lectura sobre la lectura com a hiperexperiència de coneixement íntim. L’autora es mostra devorada per la immediatesa de procurar-se un plaer lector a qualsevol preu, obviant la citació (un cop més) que ens dedica per tancar el llibre, i que no repetiré per evitar, com succeeix en aquesta obra, la sobredosi de citacions i notes a peu de pàgina.

Personalment, m’ha semblat un llibre experimental de Luna Miguel sobre Luna Miguel, carregat de moments i vivències personals i bibliografia a dojo, que no ha acabat de llegir serenament per l’angoixa que té per mostrar-nos quant i quant ha llegit. No he gaudit de la lectura, m’ha saturat l’exercici de Miguel de mostrar-nos obsessivament el seu atractiu literari de nivell creatiu i geni transgressor, d’erudita llegida. M’ha pesat la insistència d’associar el bon lector a la profunditat dels esdeveniments vitals, com si això els fes mes potents, més interessants.

Tot i això, és un llibre sincer en una més de les performances de l’autora, que acostuma a abordar el seu públic amb les seves ansietats vitals, a les quals ens té acostumats i que estic segura que continuarà obsequiant-nos en el futur.

Sílvia N. Gómez Rodríguez
De la 2a promoció de l’Escola de Llibreria