Carrión, Jordi. Llibreries. Ed. ampl. Trad., Maria Llopis Freixas. Barcelona: Navona, 2019. 381 p. (Navona trajectes). ISBN 978-84-17181-74-1. 22 €.
Fa poc menys de sis anys que Jorge Carrión va publicar Librerías en castellà. El que ara tenim entre mans és l'edició ampliada i actualitzada traduïda al català per Maria Llopis Freixas.
Carrión és una flâneur llibresc que recorre països occidentals i un grapat d'altres àmbits culturals. A vegades amb un objectiu clar; parlar amb un llibreter o llibretera en concret, buscar un llibre determinat o trobar l'empremta d'un escriptor en alguns dels establiments que freqüentava. Altres vegades deixant-se portar pel passeig curiós. Una mena de Sebald que crea narració a partir de l'observació i de la relació entre l'espai (els llocs) i els fets històrics.
La raó d'aquest bagatge-llibreries és traçar un mapa històric-geogràfic del simbolisme cultural de la llibreria. Apadrinat per Funes i Mendel, els guardians de la memòria i del llibre en totes les seves modalitats, Carrión comença el seu viatge en el temps rememorant les formes de trànsit dels llibres en els nostres referents antics: Grècia i Roma i l'Edat Mitjana europea. Però la seva marcada ambició és explorar aquest simbolisme des de l'adveniment de l'era burgesa fins als nostres dies. Que els lectors, en aquest llibre, no busquin una descripció dels equilibris financers, de les diferents estratègies i tàctiques de cada país per negociar amb proveïdors i editors. Ni tampoc les tensions laborals en les plantilles, ni l'auto-explotació dels petits negocis... Carrión no està analitzant el negoci llibreter sinó que està establint un catàleg de signes culturals.
«... les llibreries, com els cementiris, com les ruïnes arqueològiques, com certs cafès i tantes biblioteques, com més tard els cinemes i els museus d'art contemporani, han estat i segueixen sent espais rituals, sovint assenyalats com a importants pel turisme i per altres institucions per entendre la història de la cultura moderna, topografies eròtiques, àmbits estimulants en els quals podem nodrir-nos de materials per construir el nostre lloc al món. Si [...] aquests llocs físics als quals agafar-se van esdevenir més fràgils, menys transcendents, amb el desenvolupament d'Internet s'han fet molt més virtuals que no ens suggeria la imaginació. Ens obliguen a construir noves eines mentals, a llegir més críticament i més políticament que mai, a imaginar i relacionar com mai abans, analitzant i fent surf, aprofundint i accelerant, convertint el privilegi d'un accés inaudit en noves formes de coneixement.» (p. 325).
A partir de la introducció arqueològica, recorre les llibreries més antigues del món, establiments pintorescs, alguns dels quals continuen oberts en el mateix lloc on van ser fundats. I les més grans, les més belles, les més originals, les més entossudides resistents...
Carrión deixa clar el seu interès per registrar els santuaris llibreters que es van relacionar directament amb la producció escrita. Revisa els que van servir de refugi a famosos escriptors bohemis; visita els beatniks recorrent les estanteries de la City Lights de San Francisco; o el grup de Bowles fructificant a les llibreries de Tànger i Marràqueix. I les resistents en temps de guerra, de censura extrema: la Shakespeare & Company de París, que va servir de casa a Joyce i que va aguantar el nazisme ocupant. I les llibreries del Berlín dividit i les de la caiguda del mur. I les petites i grans llibreries americanes, des dels gegants nord-americans, als bastions centreamericans i les tradicions llibreres del Con Sud, amb insurgents llibreters-escriptors al capdavant.
Molts d'aquells temples s'han convertit en el que també són els religiosos: fites històriques que per poc sobreviuen amb la venda de llibres. Els nostres temps aposten perquè aquests locals es converteixin en llocs d'espectacle. I les noves llibreries d'èxit, segons Carrión, saben que l'arquitectura i el disseny interior és part de l'espectacle atraient pel públic que els interessa.
Cada dia, nous reptes desafien la rendibilitat de les llibreries: gegants digitals, noves formes de compra i d'entreteniment. Carrión no és un ingenu, potser un nostàlgic, però amb els ulls oberts.
La llibreria actual «esdevé una metàfora possible d'Internet: com a la xarxa, els textos ocupen un àmbit significatiu però limitat, petit en comparació amb el que és visual i sobretot amb el que és indefinit i buit. [...] Com en allò virtual, assistim a noves formes de sociabilització, de xarxes socials; però les llibresques insisteixen en el contacte personal, en la plenitud dels sentits, en l'única cosa que no ens pot oferir.» (p. 279).
I així acaba el catàleg de Carrión, mirant amb dubtes al futur i homenatjant les dones i homes que mantenen els establiments que tant han significat per la transmissió cultural mundial. Un servidor va començar a treballar als anys noranta a llibreries i encara segueixo en el negoci. M'ha permès conèixer molts dels llibreters i llibreteres que apareixen en aquestes pàgines, treballar amb i per a alguns d'ells, rondar els seus locals i les seves iniciatives, depredar les seves idees sobre el negoci i comprendre l'immens esforç que suposa suportar aquesta empresa.
La compensació a tanta feina ve explicada en cada un dels capítols d'aquest Llibreries.
Nacho Borraz Fernández
La Central del Raval
Afegeix un nou comentari