Libro blanco del cómic en España. Madrid: Sectorial del Cómic, 2024. 274 p. Disponible també en línia: https://sectorialcomic.com/web2021/wp-content/uploads/2024/01/LIBRO_BLANCO_COMIC_ESPANA.pdf
Sense cap mena de dubte, la publicació d‘El libro blanco del cómic en España és una gran notícia per a aquest sector perquè ve a exemplificar en un document oficial amb suport governamental la importància que té el còmic com a indústria i com a fenomen cultural en el conjunt de l’economia i de la societat espanyola. No se’ns escapa que la publicació d’aquest «primer llibre» demostra que el còmic, tot i ser una indústria històrica espanyola amb molta tradició des de fa un segle, no havia tingut el reconeixement institucional necessari com per merèixer un llibre blanc. Ha costat unes quantes dècades, però finalment aquí el tenim i podem avançar que, gràcies a la seva publicació, com a mínim tindrem a l’abast una anàlisi prou exhaustiva i detallada de la situació actual de la indústria que pot servir de referència per a estudis futurs.
Abans de tot i per situar-nos una mica, hauríem de definir què és un llibre blanc, perquè així entendrem el seu objectiu i quins continguts podem esperar. Segons la popular Viquipèdia[1] un llibre blanc «és un document o guia amb autoritat, que té com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una política governamental a llarg termini), o prendre una decisió». Aquesta definició la podem complementar amb la del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación[2] que ens diu que els llibres blancs «tienen como objetivo servir de guía estratégica en relación al modo de abordar un determinado problema, a partir de una aproximación holística a su diagnóstico, frecuentemente incluyen la participación de todos los agentes relacionados». Les dues explicacions combinades ens ofereixen la base de qualsevol llibre blanc: són documents que emanen d’una autoritat (normalment governamental) que permeten entendre un tema i resoldre dubtes i, finalment, són estudis que contemplen tots els agents que hi participen.
El document que avui ens ocupa i que ha coordinat la Sectorial del Cómic, un col·lectiu que engloba diverses associacions professionals relacionades amb aquest sector, compleix tots aquests requisits. Amb un bon grapat d’ambició, la Sectorial ha elaborat un informe molt complet i rigorós que, a partir de l’ús d’enquestes (tot i que només en relació a quatre col·lectius), la realització d’entrevistes i articles explicatius i l’elaboració de reculls estadístics, ha produït un llibre blanc digne del seu nom.
Des del punt de vista organitzatiu, el llibre s’estructura en grans apartats dedicats a la indústria, però també a la seva relació amb altres àmbits com el cultural, l’educatiu, el tecnològic i les institucions públiques. El primer gran apartat serveix per aportar informació bàsica sobre quin paper ha jugat i juga la indústria del còmic a Espanya i serveix per reivindicar el caràcter històric d’un mitjà que ha patit més d’un menyspreu si el comparem amb d’altres indústries culturals amb més renom. S’aprofita també per portar a primera línia el paper de la dona al llarg de l’existència de la indústria i destacar el bon moment del còmic adreçat a infants i joves. Dos aspectes que demostren l’interès a escala social i artística que tenen les historietes actualment i que ha permès trencar alguns dels sostres de vidre que arrossegàvem.
A continuació el document ofereix els capítols dedicats a cadascuna de les baules que formen la cadena d’aquesta indústria. És el conjunt d’informació més extensa d’aquest treball i permet analitzar i, sobretot, donar veu a tots els agents implicats que han pogut expressar les seves opinions i inquietuds (que no són poques). En aquest punt hem de valorar que, part de la importància del document la trobem en el fet de poder llegir sobre uns actors no tan valorats i desconeguts, com els traductors, els punts de venda o les empreses que imprimeixen els còmics, entre d’altres. Sectors no sempre reconeguts, però essencials per entendre el mitjà editorial i que permet anar més enllà dels segment més coneguts com els autors i les editorials. Tot i això, les estadístiques incloses permeten anar més enllà de les percepcions o opinions dels entrevistats i consultar de forma ràpida unes dades objectives que permeten copsar l’estat de cada sector.
Es complementa tota aquesta informació amb textos dedicats a fenòmens del mitjà mateix per poder continuar amb la visió holística pròpia d’un llibre blanc. Amb aquesta intenció es dediquen capítols a l’estat de les fires i convencions que es programen arreu d’Espanya (i que tan importants són per als aficionats), a quina presència i tractament té el còmic els mitjans de comunicació, l’estat de l’associacionisme professional, el paper del món educatiu o als perills que representen per a la indústria la intel·ligència artificial (vegeu l’exemple de l’exposició de la Universitat de Salamanca El cielo de Salamanca) o la sempre temuda pirateria.
El caràcter actual del llibre es demostra també amb l’anàlisi de fenòmens com les campanyes de mecenatge (cada vegada més presents fins i tot com a iniciativa d’editorials grans), la comercialització d’originals i altres formes de mercantilització de les obres o la situació de la indústria en relació a la tan buscada sostenibilitat i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
Finalment, per al nostre col·lectiu bibliotecari, és un orgull que es dediqui, encara que sigui el darrer, un capítol al paper de les biblioteques a l’hora de promoure el còmic en tots els àmbits, ja sigui amb les seves adquisicions o bé reivindicant el seu caràcter de producte cultural i fomentant-ne el consum.
Com es pot observar, el llibre ofereix un gran volum d’informació i una conclusió ben clara: la pràctica majoria dels protagonistes coincideixen a opinar que l’Administració no fa prou per promoure i consolidar la indústria. Tot i que pot ser una reclamació justa, aquest és un punt interessant de cara a un debat que pot ser polèmic: fins a quin punt ha de ser l’Administració la màxima responsable d’un sector econòmic privat sense ser intervencionista i anant més enllà de promoure el còmic amb museus o exposicions o donant suport als autors joves?
Com a certa crítica, també podem fer constar que la intenció d’aprofitar aquesta oportunitat (que pot ser única) ha portat als coordinadors d’aquest document a intentar convertir aquest llibre blanc en una obra de referència per predicar a no iniciats. Aquesta intenció, tot i lloable, ha significat incloure articles que presenten certs desequilibris. Podem posar d’exemple els repassos històrics, que poden ser útils, però d’alguna manera sempre semblaran incomplets. Un cas a part és la secció dedicada a les distribuïdores, un sector fonamental de cara a l’èxit comercial dels tebeos, però que sempre està rodejat de secretismes. Aquesta manca de transparència per part de les empreses mateixes es plasma en un capítol més incomplet que d’altres.
Més enllà d’aquest comentari, qui escriu aquest text ha trobat a faltar un nivell d’autocrítica més elevat per part del col·lectiu al llarg del text. Que no s’hagi parlat amb esperit realment crític de l’excés de publicacions per part de les editorials, del poder de les distribuïdores o dels sous baixos d’autors i traductors fa que al document li manqui un cert punt d’honestedat. Que tot no pot ser culpa de l’Administració!
Tot i això, els aspectes criticables del document empal·lideixen en comparació amb, primer, la necessitat de poder disposar per fi d’un llibre sobre la indústria del còmic com aquest i, per una altra, la gran feina que han fet la Sectorial del Cómic amb l’ajuda d’Acción Cultural Española per portar-ho endavant i que ha permès publicar un llibre que serveix com a fotografia i també com a obra de referència de la situació del món del còmic a Espanya més actual.
Director de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura, de Mollet del Vallès
[1] «Llibre blanc». En: Viquipèdia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_blanc>. [Consulta: 8 des. 2024].
[2] «Libros blancos». En: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. <https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/plataforma-de-conocimiento-para-el-medio-rural-y-pesquero/biblioteca-virtual/libros-blancos/>. [Consulta: 8 des. 2024].
Afegeix un nou comentari