«Nunca te hagas librero», de Cecilia Monllor

Monllor, Cecilia. Nunca te hagas librero. Madrid: Alfabeto, 2021. 243 p. ISBN 978-84-17951-20-7. 18,50 €.

Quan vaig acabar de llegir el llibre de la Cecilia Monllor i vaig conèixer personalment l’autora (via Zoom), de seguida em va venir al cap la dita «El nom no fa la cosa», ja que el seu títol sembla una mena de mandat o un consell a les persones que estan pensant obrir una llibreria. A les primeres planes ja vaig descobrir la frase demolidora que dona peu al títol: la van dir els pares de David Garnett quan el seu fill els va comunicar que volia ser llibreter, però com podeu suposar, no els va fer cas!

En realitat, la Cecilia ‒que va regentar la llibreria Nos de la Corunya durant uns anys‒ ens ve a dir que hi ha determinats perfils de persones que difícilment seran llibreters encara que ells pensin que sí. Ella no sentencia, ni dona consells com a dona sàvia que intueixo que és, sinó que a través de la seva experiència explica la seva aventura llibresca als futurs llibreters i als que ja portem algun temps en aquest magnífic món. Convidaria a llegir-lo tant als llibreters com a les persones lectores, perquè potser miraran amb uns altres ulls la persona que es troba darrere del taulell.

Quan la Cecilia exposa aquesta contundent frase, «Nunca te hagas librero» no es refereix en absolut a la capacitat o preparació professional. Ella, amb el seu humor andalús, diu que: «para ser librero has de saber sumar y restar y saber de libros», però en realitat va més enllà, ja que està parlant d’una forma de ser i d’una actitud determinada. Com molt bé comenta ella, algú que vulgui ser llibreter no ha de ser una persona romàntica, però tampoc ha de tenir el perfil d’un broker; ha de ser algú apassionat i amb molta capacitat de treball. Un comentari seu que em va encantar quan la vaig escoltar va ser: «cuando para un librero, el día a día siempre le sea pesado y no encare el siguiente con optimismo, dificilmente podrá llevar bien una librería». Humilment jo penso que també és aplicable a totes les professions vocacionals i aquest darrer fet em porta cap a un altre moment:

Abans de ser llibretera, va caure a les meves mans el llibre Demà serà un altre dia (Ara Llibres, 2007) de Guillen Terribas, fundador de la Llibreria 22 de Girona. Una de les frases que més em va agradar va ser: «Em considero un dels homes més afortunats del món: he estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària.» Però tirant del fil, entenc perfectament el que la Cecilia vol dir: som persones humanes i per tant un dia podem «levitar» amb la presentació d’un llibre, amb un bon club de lectura, amb un nen de 9 anys que et demana un bon llibre d’aventures (acabant de llegir el Quixot adaptat) o aquell immigrant que estalvia per comprar-se un diccionari per parlar millor. Tot i així, de la mateixa manera, podem caure als «inferns» davant les actituds d’alguns clients, l’immens paperam comptable o el poc marge comercial en proporció a les hores que hi dediquem. I és aquí on rau el delicat equilibri de la professió de llibreter, en baixar i pujar dels inferns sense despentinar-nos.

Aquest llibre, com a autobiogràfic que és, està ple d’anècdotes i reflexions personals que més enllà de mostrar les interioritats d’una llibretera, traspua un immens amor pels llibres.

Gemma Barrufet González
Llibretera d’A Peu de Pàgina i professora de l’Escola de Llibreria
 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.