«Poesía bajo sospecha: españolas nacidas entre 1976 y 1993»

Parra, Jaime D. (ed. y pról.). Poesía bajo sospecha: españolas nacidas entre 1976 y 1993. Barcelona: Animal Sospechoso, 2020. 317 p. (Mínima). ISBN 978-84-122786-0-6. 20 €.

«La poesia és un animal sospitós per a tota ideologia»  ‒  Nicanor Vélez Ortiz

«El pensament animal, si n’hi ha, depèn de la poesia»  ‒  Jacques Derrida

Així encapçala el llibre i planteja la relació entre la poesia i l’animal, el seu editor Jaime D. Parra (Almeria, 1952), poeta i assagista, doctor en Filologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador de cicles com «Poesía bajo sospecha», a la llibreria Animal Sospechoso de Barcelona. Com veieu, tot està relacionat i té un fil conductor. L’antologia recull una selecció de 26 poetes nascudes a l’Estat espanyol entre els anys 1976 i el 1993 amb representació de totes les llengües peninsulars, i que s’han donat a conèixer aproximadament entre el 2010 i 2020.

Anteriorment, el mateix autor ja havia publicat altres antologies, com la titulada Poesía in-versa: nueva expresión de mujeres poetas, en col·laboració amb Amalia Sanchís i publicada el 2018 per In-Verso Ediciones de Poesía, on ja consten alguns dels noms que apareixen en aquesta antologia.

També podem veure un punt de connexió amb una anterior antologia igualment recomanable, anomenada Tenían 20 años y estaban locos, a càrrec de Luna Miguel, publicada per La Bella Varsovia el 2011, on es reuneix la poesia d’un grup de poetes joves menors de 27 anys, i on apareixien ja algunes de les autores que surten en l’antologia que ara ressenyem, com per exemple Laura Casielles, Ruth Llana i Laura Rosal.

L’estructura de l’antologia consisteix en la presentació de cadascuna de les poetes amb una nota biogràfica feta per elles mateixes, seguida d’una selecció del seus poemes, efectuada també sota la seva supervisió. En el cas que el poema original no fos en castellà, la traducció ha estat feta per l’autora mateixa. A continuació trobem un apèndix amb els poemes que originalment eren en català, eusquera o gallec. I per finalitzar, tenim unes notes biogràfiques més convencionals i formals de cada poeta, i una bibliografia final.

En la relació de les 26 poetes, trobem autores que escriuen en les quatre llengües peninsulars, això sí, amb majoria en castellà, ja que fent el repàs veiem set poetes que escriuen en català, dues en eusquera i dues en gallec. I com és natural, trobem algunes poetes més consolidades i conegudes, juntament amb d’altres de més incipients.

La relació de poetes per ordre de naixement són: Begoña Callejón (Almeria, 1976), Izaskun Gracia (Bilbao, 1977), Mireia Calafell (Barcelona, 1980), Uxue Juárez (Pamplona, 1981), Verónica Aranda (Madrid, 1982), Laia López Manrique (Barcelona, 1982), Carine Valette (Burdeus, però establerta a Barcelona, 1983), Ione Gorostarzu (Berastegi, 1984), Oriana Méndez (Vigo, 1984), Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, però resident a Mallorca, 1984), Lola Nieto (Barcelona, 1985), Martha Asunción Alonso (Madrid, 1986), Laura Casielles (Astúries, 1986), Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986), Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), Almudena Vega (Màlaga, 1986), Ángela Segovia (Las Navas del Marqués, Àvila, 1987), Laura Rosal (Jerez de la Frontera, Cadis, 1988), Iris Parra (Barcelona, 1989), Ruth Llana (Astúries, 1990), Celia Parra (Ourense, 1990), Maria Sevilla (Badalona, 1990), Raquel Santanera (Manlleu, 1991), Sara Torres (Gijón, 1991), Gema Palacios (Saragossa, 1992) i María Lorente Becerra (Barcelona, 1993).

Al pròleg, l’antòleg ens explica les raons de la seva selecció. En primer lloc, planteja unes característiques comunes, com per exemple, una ruptura amb el marc tradicional del poema, una dissolució de les maneres més previsibles, un interès destacat per l’oralitat i la barreja d’arts com la recitació, l’escenificació i la musicalitat, un canvi del subjecte poètic, un apropament a certes cultures i escriptures com la nord-americana i l’oriental, i un allunyament de cert moralisme i autoritarisme, que implicaria una major independència.

L’altre qüestió és: per què un recull només de dones? Segons la seva opinió, en el moment actual, la gran ruptura i els conats d’experimentació en el camp de la poesia espanyola són molt visibles en la poesia escrita per dones. A part d’aquestes raons explicitades al pròleg, trobo a faltar potser una reflexió més concreta sobre la poètica de cadascuna de les poetes seleccionades, i no només un comentari general de les característiques comunes.

Resumint, el punt fort d’aquesta antologia és la possibilitat de conèixer, o descobrir en alguns casos, una sèrie de poetes joves que ens ajuda a tenir una visió panoràmica i diversa de l’escenari de la poesia actual escrita per dones. I aquest fet és interessant quan moltes vegades els focus es dirigeixen i donen més visibilitat al gènere masculí.

M. Isabel Minguillón Carbonel
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.