Lesage, Sylvain. Publier la bande dessinée: les éditeurs franco-belges et l’album, 1950-1990. Villeurbanne: Presses de l’enssib, 2018. 424 p. (Papiers). ISBN 979-10-91281-90-4. 29 €.
Encara que el consum cultural s’ha globalitzat d’una forma absoluta les darreres dècades, la salut cultural d’un país acostuma a estar relacionada directament amb el consum de producció pròpia que és, a priori, la que té més capacitat d’identificar-se amb l’usuari i de tenir un impacte directe en la societat.
Com més cultura de proximitat es consumeixi, més bon estat demostra el sector. Per aquest motiu, des d’Espanya sempre s’ha mirat amb certa enveja els hàbits culturals francesos que prioritzen clarament la producció local. Això permet, i aquest és un punt important, que les persones que es dediquen a les indústries culturals puguin viure de la seva feina de forma digna. I el cas de la bande dessinée (BD a partir d’ara) és força representatiu d’aquesta situació. Mentre la majoria dels autors i de les autores d’Espanya han de buscar feina més enllà de les nostres fronteres, a la mateixa França o sobretot als Estats Units a treballar en feines afins (disseny gràfic, publicitat…), la indústria del còmic franco-belga està prou consolidada com per permetre unes condicions de treball difícilment equiparables en la nostra indústria del còmic (que, tot i això, sembla recuperar-se a poc a poc). Aquest aspecte, que afavoreix la persistència de la BD en els punts de venda, ha permès crear una afició considerable entre els lectors. I també l’aparició d’un interès científic i històric que es tradueix en una producció literària d’investigació amb la BD com a objecte.
Aquest és el cas de Publier la bande dessinée: les éditeurs franco-belges et l’album, 1950-1990, que recull part de la tesi del professor d’història contemporània Sylvain Lesage (la resta de la tesi es va publicar l’any 2019 amb el títol L’effet livre: métamorphose de la bande dessinée) i que, com el seu títol ja indica, és un assaig històric sobre un període en el qual la BD va popularitzar-se a França i Bèlgica (tot i que amb filosofies completament diferents amb un país belga molt més disposat a la innovació i al risc) a partir de l’evolució dels continguts i també dels formats amb l’aparició i consolidació final de l’àlbum.
En trobar-nos davant d’un treball d’investigació científica ja podem assumir que, a priori, serà un llibre dirigit a un públic força especialitzat: professionals de les indústries culturals, estudiants d’art… Per sort, com acostuma a passar amb el còmic, el contingut és prou interessant i amè com per traspassar aquestes limitacions i poder arribar a un públic més ampli. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el llibre, com es pot observar pel títol, està escrit en francès i aquest aspecte pot limitar una mica el públic objectiu. Ara, si ens plantegem que la BD a Espanya la consumeix normalment un públic adult, és possible que molts hagin estudiat francès en algun moment de la seva vida o, directament, comprin novetats de còmic franco-belga en el seu idioma original. Així que encara que estiguem davant d’un llibre amb un públic relativament reduït, podria trobar un nínxol prou important en els seguidors acèrrims del mitjà i que estiguin interessats a conèixer la història de la BD.
Aquest origen del llibre com a tesi doctoral implica, com dèiem, uns condicionants de contingut i de continent i, en conseqüència, ens trobem davant d’un text força ben estructurat i que intenta ser el màxim d’exhaustiu possible a l’hora d’explicar la història del mitjà i dels actors que van participar en aquest període cronològic (fins al punt de dedicar part dels capítols a temes administratius com la venda d’accions de les editorials i els canvis de propietaris, que poden ser d’un interès relatiu per als lectors). També significa que l’autor ha portat a terme una investigació en profunditat amb fonts d’informació rigoroses i representatives com són els arxius de les editorials mateixes, tot i que sovint estiguin incomplets. Per tant, es pot assegurar que les explicacions exposades compleixen els criteris de qualitat i rigorositat esperats.
Com en qualsevol obra d’aquest estil, només faltaria, també disposem de diferents índexs que permeten recuperar informació concreta dins del cos del llibre. Una eina essencial per poder treure tot el profit d’un text ple de títols de revistes, noms d’autors o editorials. Per complementar i ampliar el contingut, disposem de l’extensa bibliografia que ha consultat l’autor i que, a més, ens ofereix una panoràmica de la vasta producció literària al voltant de la BD en el país veí. L’únic «però» que podem trobar a l’edició, que és funcional i correcta, és la qualitat d’alguns gràfics i taules que no sempre tenen la mida adequada.
Però més enllà de l’aspecte formal de l’obra, ens trobem davant d’una interessant investigació històrica sobre els orígens i l’evolució de la BD a Bèlgica i França. L’autor aconsegueix el seu ambiciós objectiu, tot i que a vegades d’una forma no lineal i també una mica repetitiva, estructurant una cronologia que repassa els principals esdeveniments de les editorials i de les persones que hi van participar, fins arribar als anys noranta, que l’autor considera la part final d’aquesta època d’inici, desenvolupament i consolidació de la BD com a indústria cultural de ple dret. Al llarg d’aquestes dècades, l’autor també repassa les diferents tendències artístiques i els fonaments filosòfics, econòmics, polítics o morals que trobem darrere de cadascuna de les cases editorials. Una informació que per a molts lectors segurament és prou desconeguda i que, en realitat, marca la línia editorial i l’evolució de les empreses. I també com que els temps canvien, algunes d’aquestes idees fundacionals poden quedar superades pel context històric. Finalment, una part important del llibre està dedicada a la consolidació de l’àlbum com a format representatiu de la BD i com a element essencial per a la popularització i la dignificació d’un mitjà narratiu que, inicialment, es considerava com una lectura de poc nivell i molt adreçada al públic infantil (un clàssic dins del món del còmic). Tota aquesta proposta històrica està, a més, reforçada amb la publicació d’estadístiques reals sobre els tiratges i les vendes, així com del nombre d’editorials actives. Aquestes dades permeten acabar de perfilar tota la informació anterior i valorar l’impacte real, més enllà de les mitificacions que podem fer des d’Espanya, pel que fa a les vendes i a la producció de la BD.
En definitiva, el llibre es pot considerar una bona obra de referència per conèixer la història de la BD franco-belga, a partir d’un treball ambiciós que fonamenta els seus arguments a partir de múltiples recursos: ja sigui a través de biografia professional de les persones protagonistes i el seu context, les editorials i la seva evolució, les dades estadístiques que amb xifres objectives mesuren l’impacte del mitjà (i que aporten un concepte de pura realitat al text) o els moviments culturals i projectes innovadors que en algun moment van significar una renovació del mercat. Més enllà de la possibilitat de llegir el segon volum abans citat per tenir l’experiència completa, aquesta és una obra recomanable per a qualsevol afeccionat de la BD (a Catalunya n’hi ha uns quants) que desitgi disposar d’una obra de consulta sobre un període important de la seva història.
Héctor Calvet Renedo
Director de la Biblioteca Municipal Can Mulà, de Mollet del Vallès
Afegeix un nou comentari