Nunes, Maria. Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany: rutes literàries de Barcelona, 2. Il·lust., Josep Maria Farré. Barcelona: Meteora, 2018. 206, [10] p. ISBN 978-84-948342-3-3. 17 €.
Aquest llibre és la continuació de Rutes literàries de Barcelona publicat el 2017 i ens ofereix altres rutes per la ciutat per conèixer i gaudir l'obra i la vida de quatre autors cabdals de la literatura catalana. L'autora de les rutes proposades és, també, Maria Nunes, catedràtica de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari i bona coneixedora de la ciutat i de l'obra dels autors que ara ens presenta.
A la introducció del llibre, l'autora ens diu que vol que aquest volum sigui un llibre més obert i divers que l'anterior, que el lector pugui conèixer l'obra d'autors que hagin tractat diversos gèneres literaris: la narrativa, la poesia, el dietari, les memòries i els apunts teatrals. Quatre grans autors que ofereixen quatre mirades literàries de la ciutat; la mirada poètica de Joan Salvat-Papasseit projectada sobre la Barcelona marinera i el mar; la mirada adjectivada de l'autor empordanès Josep Pla; la narrativa nostàlgica de la postguerra de Mercè Rodoreda, i, finalment, la mirada lúcida, apassionada i compromesa de Maria Aurèlia Capmany. Quatre mirades sobre la ciutat, quatre rutes per fer a peu i descobrir l'enorme riquesa del patrimoni literari de la ciutat de Barcelona.
Com a l'anterior volum, el llibre dedica un capítol a cada autor, amb una petita selecció bibliogràfica de cadascun d'ells, la durada aproximada de la ruta, els principals llocs de la ciutat per on transcorren les obres, així com una breu descripció de les obres i dels fragments del llibre que fan referència als diversos llocs de l'itinerari. Sota l'epígraf «És bo saber que...», l'autora fa comentaris sobre fets rellevants de la vida dels autors, i facilita informació de llocs emblemàtics de la ciutat, edificis, cases, carrers, fonts, esglésies, teatres, botigues, bars, etc. Al final del llibre inclou els mapes que esdevenen una guia molt útil per seguir a peu el llocs més destacats de cada itinerari.
La ruta de Salvat-Papasseit és un passeig pels diversos escenaris viscuts pel poeta, sobretot els que voregen el mar, com la Rambla, el Moll, el Born i la Barceloneta. L'irradiador del port i les gavines (1921) i El poema de la rosa als llavis (1923) són els llibres que sintetitzen millor l'obra de Salvat-Papasseit, un bon punt de partida per conèixer millor el seu llegat literari i un bon inici per caminar per l'itinerari que ens proposa l'autora del llibre.
La ruta de Josep Pla ressegueix la Barcelona que l'autor va viure durant l'època d'estudiant, reflectida a El quadern gris (1966) així com les impressions sobre la ciutat que va deixar escrites a Barcelona, una discussió entranyable (1956) i a Un senyor de Barcelona (1951).
L'itinerari de Mercè Rodoreda està basat, principalment, en la novel·la El carrer de les Camèlies (1966), obra que està plena d'elements autobiogràfics i és un excel·lent mosaic literari per a la comprensió de la realitat de la postguerra a la ciutat de Barcelona.
La ruta de Maria Aurèlia Capmany, és el capítol més extens de les quatre rutes del llibre. Aquesta ruta proposa un recorregut biogràfic i literari pels espais de la ciutat vinculats a aquesta autora, una de les personalitats més destacades a la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític i pel seu compromís pioner dins del feminisme. Els llibres més importants de l'autora que ha fet servir per construir aquesta ruta són Un lloc entre els morts (1967) i Feliçment, jo sóc una dona (1969).
Trobarem múltiples exemples que ens faran gaudir d'aquests itineraris, per exemple, qui hagi llegit el llibre de Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis, recordarà els primers versos del poema Nocturn per a acordió, «Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. / (Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll...». Aquest poema descriu un període de la seva vida on el poeta, sempre en la pobresa, l'any 1915, va trobar feina de vigilant nocturn al Moll de la Fusta, guanyant quatre pessetes al dia. Qui vulgui seguir l'itinerari hi trobarà el monument dedicat a ell situat en aquest mateix moll.
A la ruta de Josep Pla hi trobem, per exemple, una descripció de l'Ateneu Barcelonès que encara segueix sent una important institució cultural com ho era en el temps de Pla: «[...] Plou. Ateneu. La biblioteca, amb les mampares verdes dels llums dins la foscor de les quatre de la tarda, em cau a sobre. Al pati, les altes palmeres tenen un esllanguiment ploraner».
La novel·la El carrer de les Camèlies comença amb una nena abandonada davant del jardí d'una torreta d'aquest carrer que l'autora adopta per al títol del llibre, nom d'un carrer del barri del Guinardó: «Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar de matinada». Al carrer de les Camèlies encara hi queden dues torretes de finals del segle XIX i principis del XX.
El llibre aconsegueix el seu doble objectiu, això vol dir que ens apropa d'una manera molt amena a la vida i obra dels autors, i fa una construcció simbòlica de la ciutat a través de la seva literatura i de la seva geografia física i humana. Descobrir com era la Barcelona que van trepitjar els autors, la seva arquitectura, els elements del patrimoni cultural, els carrers, els seus habitants... que per força els deuria deixar un impacte profund, queda ben reflectit en les seves obres i ens ajudarà a entendre millor el mapa literari de la ciutat.
En definitiva, és un llibre molt interessant, un dels millors que podem llegir de rutes literàries, farcit d'informació literària i de la ciutat, una oportunitat per conèixer un munt de coses, com per exemple, que la font gòtica més antiga de Barcelona està situada a la plaça de la Cucurulla, al final del Portal de l'Àngel, que la galeria subterrània comercial més antiga de Barcelona i d'Europa, anomenada Avinguda de la Llum, estava situada entre el carrer Balmes i Pelai, o que Salvat-Papasseit freqüentava la llibreria del famós llibreter i bibliògraf Antoni Palau i Dulcet, o quan Josep Pla escrivia, en El quadern gris, l'opinió que tenia sobre el Palau de la Música Catalana: «El local és horrible, indescriptiblement desgraciat», o que Maria Aurèlia Capmany va ser alumna de l'Escola Massana, i moltíssimes altres curiositats que tots els amants dels llibres i de la ciutat de Barcelona agrairan tenir al seu abast i que els engrescarà a voler seguir les petjades per on han transitat els protagonistes dels llibres.
Enric de Balanzó
Professor de l’Escola de Llibreria
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari