El Sant Jeroni d’enguany el trobem a la catedral d’Osca. És una talla que forma part del retaule de l’Epifania o Adoració dels Reis Mags juntament amb altres sants, un treball en fusta daurada i policromada d’estil romanista de 1565, obra de l’artista Juan de Rigalte, possiblement nascut a Barcelona d’origen francès, va desenvolupar la seva carrera a l’Aragó.
Mostra Sant Jeroni gairebé despullat durant la seva etapa de penitència al desert, presenta algun dels atributs habituals; la mà dreta sosté la pedra amb la qual es colpeja a si mateix com acte de penediment pel seu caràcter colèric, la mà esquerra recolza damunt una calavera, una vanitas «tot és efímer, la vida també». Als peus del sant veiem el lleó, que el va acompanyar per sempre més com a mostra d’agraïment per haver-li llevat una punxa de la pota.
Recordem que Sant Jeroni (Estridó, aprox. 340-Betlem, 420) és patró, entre altres gremis, de llibreters i traductors. La seva festivitat es celebra el dia 30 de setembre. Va ser el traductor de la Bíblia al llatí, la Vulgata, a partir de textos grecs, hebreus i arameus, va esdevenir la versió oficial de l’Església catòlica durant quinze segles. Jeroni no va deixar indiferent ningú, de caràcter fort i impulsiu, se les va tenir amb tothom. Va fundar diversos monestirs, va atraure especialment algunes dones influents de Roma; una d’elles, santa Paula, una rica i noble matrona, quan el va conèixer, va abandonar la seva còmoda posició a Roma per anar al desert i consagrar-se a la vida monàstica.
Sota el guiatge de sant Jeroni, santa Paula i la seva filla Eustòquia van estudiar la Bíblia i l’hebreu. Fins al final de la seva vida, va morir a Betlem als 59 anys, Paula va mantenir la seva relació amb Jeroni.
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari