Qui controla el relat? La indústria del llibre africà entre la dependència global i la sobirania cultural

The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth. Paris: Unesco, 2025. 249 p. Disponible també en línia a: https://doi.org/10.58337/EDUG1920. ISBN 978-92-3-100769-9.

Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.

Aquest estudi és el primer que ofereix una cartografia completa del sector del llibre als 54 països africans, i ho fa amb una mirada que combina dades econòmiques, anàlisi cultural i propostes polítiques. No es tracta només d’un informe tècnic: és també una declaració de principis sobre el dret de l’Àfrica a escriure un relat propi, a llegir en les llengües pròpies i a construir un ecosistema cultural sostenible.

Aquesta és una indústria menor en xifres, però amb un potencial molt significatiu. Una de les dades que més sorprenen és que l’Àfrica només representa el 5,4 % del mercat editorial mundial, tot i concentrar prop del 18 % de la població del planeta. El sector genera uns 7.000 milions de dòlars anuals, una xifra modesta en comparació amb Europa o els Estats Units, atès que a la majoria de països africans s’observa l’absència de suport institucional (el 90 % no tenen un marc legal destinat a la indústria editorial), una manca de mecanismes estructurats de finançament, un accés limitat al llibre amb un nombre molt reduït de llibreries i biblioteques, així com un sector deficitari, amb més llibre importat estranger que llibre local d’exportació (el 46 % dels països africans no tenen una agència ISBN nacional, la qual cosa dificulta l’estandardització de la indústria editorial d’un país).

Ara bé, malgrat aquesta aparent feblesa, i a causa, en part, d’aquest darrer element, l’informe insisteix que aquestes dades són conservadores; una gran part de l’activitat editorial africana és informal, difícil de mesurar, i sovint queda fora de les estadístiques oficials. L’informe indica que la indústria del llibre a l’Àfrica és un sector en expansió i que així ho demostren tendències com el creixent nombre d’associacions, festivals, fires, premis i la incorporació de nous formats (digital) i gèneres (com per exemple, la novel·la gràfica).

La Unesco estima que, amb polítiques adequades, el mercat africà del llibre podria arribar a cotes molt competitives a escala global. No és una predicció optimista sense fonament: és el resultat d’analitzar la demografia, l’expansió de l’educació obligatòria i la demanda creixent de materials didàctics. Així, un dels elements centrals de l’informe és el paper dominant de l’edició educativa, que representa prop del 70 % de la producció editorial africana. En molts països, els llibres escolars són pràcticament l’únic segment rendible, cosa que condiciona tota la cadena del llibre, en part, perquè la literatura de creació (novel·la, poesia, assaig) sovint depèn de subvencions, iniciatives independents o editorials estrangeres. Tanmateix, hi ha excepcions significatives. El nord d’Àfrica, especialment Egipte i el Marroc, presenta un mercat de llibre comercial molt més equilibrat, amb una presència destacada de narrativa, assaig i traduccions. Això demostra que no hi ha un únic model africà, sinó realitats editorials molt diverses, condicionades per la història, la llengua, les polítiques públiques i el grau d’industrialització.

Un dels diagnòstics més contundents de l’informe és la forta dependència d’Àfrica dels mercats editorials europeus, sobretot de França i el Regne Unit, particularment pronunciada en l’edició educativa. El continent importa molts més llibres dels que exporta, amb un dèficit comercial del 76 %. Aquesta situació no només té conseqüències econòmiques, sinó també culturals, ja que gran part dels llibres disponibles no reflecteixen la diversitat lingüística i cultural africana. És especialment revelador que, en un continent amb més de 2.000 llengües, la majoria de publicacions es facin en anglès, francès o portuguès. L’informe subratlla que la manca de publicació en llengües locals no és només un problema editorial, sinó també educatiu i social, ja que molts infants comencen l’escolarització en una llengua que no és la seva materna.

A aquest fet se li ha d’afegir la dificultat en la distribució i l’accés al llibre. A tot el continent africà hi ha aproximadament 13.000 llibreries, una xifra molt baixa si tenim en compte la població total. En alguns països, hi ha una sola llibreria per cada 100.000 habitants o més. La situació de les biblioteques públiques és encara pitjor, amb un nombre aproximat de 8.000 biblioteques públiques a tot el continent. Tot i iniciatives destacables a Sud-àfrica o Kenya, el nombre de biblioteques és insuficient i la seva distribució, molt desigual. El cost dels llibres és una barrera per a l’accés a la lectura i, tot i que les biblioteques públiques són clau per fomentar una cultura lectora i de curiositat intel·lectual, el seu potencial està poc explotat per la manca d’inversió governamental. L’informe defensa que invertir en llibreries i biblioteques és una condició imprescindible per crear lectors, consolidar mercats locals i garantir el dret a la cultura. De la mateixa manera, l’informe també destaca el buit en l’educació i la formació formals del sector editorial que requereix inversió dels governs i les institucions educatives en vies acadèmiques d’edició per crear una força laboral professional i innovadora..

Davant aquestes limitacions estructurals, el llibre digital i l’audiollibre apareixen com una oportunitat clau. Plataformes africanes com Akoobooks (Ghana) o NENA (Senegal) demostren que és possible saltar-se alguns obstacles tradicionals de distribució i arribar a lectors de zones rurals o de la diàspora. Tanmateix, l’informe no mostra un excessiu entusiasme, atès que l’accés desigual a Internet, el cost dels dispositius i la manca de marcs legals clars continuen sent reptes importants. Malgrat això, el sector digital és un dels espais on es detecta més innovació i lideratge jove, sovint impulsat per professionals formats a l’estranger que decideixen tornar i invertir en els seus països.

L’informe també destaca l’auge de gèneres com la literatura infantil i juvenil, el còmic i la novel·la gràfica, especialment entre lectors i lectores joves. Festivals, premis literaris i fires del llibre contribueixen a donar visibilitat internacional a aquestes noves veus, i a crear un ecosistema cultural cada cop més connectat.

Aquest estudi tanca amb una darrera i breu secció que ofereix una panoràmica de l’evolució de la literatura africana, des de les tradicions orals precolonials fins a la producció contemporània, mostrant com l’escriptura ha estat un espai central de resistència al colonialisme, de crítica als règims postindependència, de reflexió sobre la identitat, la memòria, l’exili i la modernitat, i com, especialment des de finals del segle XX, s’ha enriquit amb veus globals, híbrides i una aportació fonamental de les escriptores africanes, que han situat al centre les experiències femenines, el feminisme africà i la recuperació de memòries silenciades.

Des del nostre context, aquest informe de la Unesco és una lectura especialment rellevant. Ens recorda que el llibre no és només un objecte cultural, sinó una infraestructura de pensament i un espai de sobirania o autodeterminació simbòlica. També ens convida a revisar les relacions Nord-Sud en el món editorial: què traduïm, què distribuïm, quines veus escoltem i quines continuen sent marginals.

La seva lectura ens interpel·la directament. El futur del llibre africà no depèn del talent, que ja existeix, sinó de les estructures que permetin que aquest talent arribi a lectors i lectores. I en aquest repte, editors, llibreters, bibliotecaris i lectors d’arreu del món també hi juguem un paper clau.

Dolors Ortega  

Universitat de Barcelona. Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb Blok de BiD.