«Reading spaces in modern Japan», per Andrew T. Kamei-Dyche

Kamei-Dyche, Andrew T. Reading spaces in modern Japan: the evolution of sites and practices of reading. Cambridge: Cambridge University Press, 2023. 112 p. (Elements in publishing and book culture). ISBN 978-1-009-18103-7.

L’autor, Andrew Kamei-Dyche, és un investigador de la història del llibre i la cultura impresa japoneses, especialitzat en la història de la lectura i l’edició. Actualment, és docent a la Universitat Aoyama Gakuin. El llibre ressenyat aquí és un estudi que ofereix una visió general de la varietat d’espais de lectura al Japó modern i la seva evolució des d’una perspectiva històrica.

Després d’una breu introducció, l’autor examina el desenvolupament de Kanda-Jinbōchō (神田神保町), la zona de Tòquio que ha estat durant un segle el lloc més vinculat als llibres i la cultura impresa al Japó. A continuació, examina la transformació dels espais de lectura pública, principalment la manera que, des de l’època moderna fins a l’actualitat, els factors socioeconòmics i els canvis de la manera d’entendre els espais han influït en les pràctiques de lectura. Finalment, explica la naturalesa i l’impacte dels espais de lectura virtual, com ara la representació de la lectura i els espais de lectura en la cultura popular, i les noves formes en l’àmbit digital, així com la relació multifacètica entre les formes actuals i les més antigues de la pràctica lectora.

Cal destacar que el llibre inclou molts recursos visuals com ara mapes i fotografies, que complementen el contingut de manera molt pedagògica. Així, tot i que el llibre és una investigació més aviat acadèmica, esdevé també apte per al públic no especialitzat. A més de la situació al Japó, l’autor dona informació addicional sobre la situació dels espais de lectura en altres paisatges culturals durant la mateixa època. N’és un exemple el paràgraf següent, sobre com, durant els anys 1920, les llibreries funcionaven no només com a proveïdores de suport intel·lectual i entreteniment, sinó també com a espais on la gent que pertanyia a una mateixa comunitat intel·lectual podia trobar-se:

Understandably, bookstores proliferated and came to occupy a vital role in the cultural landscape of the era. As was the case in cities elsewhere in the world at the time, notably European centers but also prominent Asian cities like Shanghai, among educated urbanites, and most prominently students and intellectuals, regular visits to bookstores became a part of daily life. Bookstores became increasingly important social spaces. (p. 20).

El boom de llibreries i editorials a Kanda-Jinbōchō fou impulsat pels desenvolupaments culturals posteriors a la Primera Guerra Mundial. L’era Taishō (1912-1926) va ser una època de transició governamental, intensos moviments polítics populars i d’agitació social, i una època en què la cultura impresa va florir, cosa que va permetre valorar aquests moviments, ja fos criticant-los o satiritzant-los. Els moviments intel·lectuals que van captar la imaginació pública també van tenir un paper important perquè van atorgar a la lectura un paper vital tant en el desenvolupament personal com social (p. 26).

Durant els anys 1920, l’editorial Iwanami Shoten (岩波書店) va ajudar a promoure la pràctica de la lectura difonent la idea que els llibres afegien categoria social a qui els posseïa, un fet que era seductor especialment entre la creixent classe mitjana urbana. Precisament aquesta classe social incrementà el seu interès pel desenvolupament de noves tècniques en el disseny i la il·lustració de llibres, i pels llibres en general com a objectes d’art.

The cultural capital accrued by some publishing brands gave rise to distinct subcultures: by the 1920s, Iwanami Shoten had become so popular among students that they would carry around Iwanami books as fashion accessories, leading to them being labelled «Iwanami boys» and «Iwanami girls». (p. 29).

Aquest fet no és tan diferent a com alguns llibres publicats a col·leccions d’editorials europees actuals constitueixen també accessoris de capital cultural (i fins i tot peces gairebé de col·leccionista), com ara les icòniques franges taronges de Penguin Books al Regne Unit, la Collection Blanche de Gallimard a França, o la Suhrkamp-Kultur a Alemanya.

D’altra banda, l’estudi de Kamei-Dyche també esmenta el paper dels espais virtuals. L’autor empra «virtual» amb dos sentits: «imaginari» (sentit que trobem en la cultura popular) i «digital» (sentit que trobem en els espais en línia on hom pot debatre i interactuar amb la lectura convencional i amb les noves formes de lectura). Tal com diu l’autor:

One of the most interesting recent developments which took shape in the 1990s but has come to the forefront since the 2000s, has been light novels (ライトノベル, raito noberu), a form of young adult fiction that evolved from the intersection of popular entertainment fiction and manga thematics and style. […] One of the earliest and most influential examples of an online reading resource was Aozora Bunko (青空文庫, lit. «blue sky library», but fig. «open air library»), which drew on works out of copyright and evolved as a Japanese equivalent to Project Gutenberg. (p. 82 i 90).

En conclusió, a través de l’estudi de Kamei-Dyche no només aprenem com és la situació al Japó pel que fa a la pràctica de la lectura, sinó que també entenem per què la indústria editorial i la impremta encara són molt robustes i pròsperes al Japó, a diferència d’altres països, on cada vegada és més difícil de mantenir i sostenir. Els punts tractats en aquest estudi també poden servir per examinar espais i pràctiques de lectura d’altres indrets del món. Finalment, cal remarcar que, si bé és cert que l’abundància de notes a peu de pàgina pot ser una mica intimidant per al públic no especialitzat, els lectors i els investigadors interessats en japonologia, estudis d’Àsia Oriental i història del llibre les trobaran útils i inspiradores per ampliar coneixements. Estic ben segura que els llibreters gaudiran del capítol dedicat al famós Kanda Jimbōchō, la prestigiosa zona cultural de Tòquio especialitzada en la indústria i la comercialització de productes impresos.

Xiaomeng Wang  

Bibliotecària digital

De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria