«Biblioteca inverosímil: el libro de las curiosidades literarias», de Nerea Riesco

Riesco, Nerea. Biblioteca inverosímil: el libro de las curiosidades literarias. Sevilla: Algaida, 2024. 232 p. (Divulgación). ISBN 978-84-9189-910-5. 21,95 €.

Què hi ha entorn d’un llibre? Responent al gènere de la divulgació, Biblioteca inverosímil: el libro de las curiosidades literarias recopila una sèrie d’històries que reflexionen sobre dues temàtiques principals: l’especificitat d’algunes obres literàries i el context de la creació d’alguns llibres significatius, així com la seva rellevància o conseqüència al llarg de la història. Algunes d’aquestes anècdotes, a més, posen en valor espais considerats literaris: biblioteques eminents i hotels amb essència literària.

Amb la voluntat de presentar la idea d’una biblioteca, en tant que col·lecció d’anècdotes de tot allò extraliterari que ha donat lloc a un llibre, i obviant l’obra per se: «el libro como centro de interés, y no únicamente como contenedor de ideas» (p. 10), els 17 capítols de Biblioteca inverosímil s’estructuren aleatòriament d’acord amb les curiositats que representen.

Des d’un to fidelment periodístic, Biblioteca inverosímil dona testimoni de manuscrits significatius i llibres notoris: el manuscrit Voynich –encara per desxifrar–, Cartes del Pare Noël de J.R.R. Tolkien –o la meravellosa correspondència entre l’excepcional autor i els seus fills– o el Malleus maleficarum, entre altres. Altres capítols, en canvi, narren les històries que van originar obres importants de la història i el procés de creació d’alguns clàssics, com el relat entorn de l’origen d‘Alícia en terra de meravelles o l’arrel causant de la Bíblia del Diable. No només és important el detonant o fonament original d’una obra, sinó també la idea de supervivència d’alguns llibres al llarg de les vicissituds de la història, com narren els capítols «El libro que se hundió con el Titanic» o «Libros y eternidad». Altres posen en relleu els espais de creació, recull i conservació del llibre: hotels literaris –perquè van acollir autors memorables o van inspirar històries inoblidables–, l’enigmàtica Biblioteca d’Alexandria, la biblioteca perduda d’Ivan el Terrible o la Biblioteca Pública de Nova York. Entre aquests, cal destacar el capítol «Las book women», dedicat a la història sobre el grup de dones que va desenvolupar una xarxa de biblioteca itinerant a principi del segle XX a Kentucky, afavorint l’accés al coneixement i la cultura a comunitats aïllades del país.

Entre les informacions o curiositats que descriu, trobem, per exemple, la crònica sobre la bibliopègia antropodèrmica –o l’enquadernació amb pell humana– i la tradició sobre la crema de llibres com a forma de censura al llarg de la història del llibre.

Sens dubte, Biblioteca inverosímil: el libro de las curiosidades literarias assoleix el seu objectiu divulgatiu: atraure l’atenció sobre la literatura sense parlar de literatura, a través del que podem entendre com els seus voltants, la seva perifèria, és a dir, tots els contorns que criden l’interès i la curiositat d’un lector. Certament, el propòsit s’aconseguiria si, a la fi, després de conèixer totes aquestes particularitats literàries, Biblioteca inverosímil pogués temptar els lectors a anar més enllà de les curiositats literàries i a tornar directament a les bones lectures dels clàssics, tot retornant a Alícia en terra de meravelles o Cartes del Pare Noël, entre molts altres citats. Potser.

Patricia López Gracia 
De la 10a promoció de l’Escola de Llibreria