«Narrar contes i altres històries», de Pep Bruno i Andrea Antinori

Bruno, Pep (text); Antinori, Andrea (il·lust.). Narrar contes i altres històries. Trad., Joana Morales. Barcelona: A Buen Paso, 2025. [41] p. ISBN 978-84-10016-32-3. 18 €.

Ens trobem davant d’un manual per engrescar el públic infantil i juvenil a narrar contes i d’altres històries, tal com explicita el títol en català de l’obra. Val a dir que també el podríem considerar un manual bàsic per a públic novell de totes les edats.

Al llarg de les seves pàgines, l’autor ens emmarca el fet narratiu en la cultura humana, ens parla de la necessitat que sempre hem tingut d’explicar-nos i d’escoltar històries, de l’imaginari personal i col·lectiu, de la narració oral, dels folkloristes i recopiladors/es i ens presenta un mètode estructurat i les diferents estratègies que cal seguir per tal d’arribar a bon port en l’aventura de narrar.

Aquestes van des de com triar una bona història, que és el començament d’aquesta empresa, passant per l’elaboració del nostre propi guió que contempli l’estructura interna del conte, ja que ens serà imprescindible per a la bona comprensió del text, tant per la nostra banda de narradors com per la dels nostres oients. No deixa de banda el fet important de fer-nos-el nostre, de conèixer no només molt bé la història, sinó de fer servir les nostres pròpies paraules per explicar-la de manera que la transmetem amb un llenguatge i posat naturals, gens encarcarats i prou enriquidors, la qual cosa facilita l’acte comunicatiu que també és la narració. Ens parla, així mateix, de l’apropiació que hem de fer del conte per aprofundir en la seva màxima comprensió i de la importància d’assajar-lo fins a tenir-lo del tot per la mà, parant esment en aquells detalls que poden ser importants i en aquells altres en els quals ens podem recrear més o menys tot i que això dependrà de l’escolta del públic, a la qual també dedica un apartat amb altres recomanacions a tenir en compte. I no s’oblida de fer-nos present la importància de l’espai on expliquem, les condicions acústiques i la comoditat dels escoltadors.

L’obra acaba amb un bon grapat de curiositats variades i el que és més rellevant: una breu bibliografia per ampliar els coneixements adquirits.

Catalogada com a llibre informatiu o de coneixements, és una obra d’allò més completa i entenedora que abasta tots els aspectes, no només de l’acte narratiu oral, sinó també d’altres relacionats, i que posa a l’abast dels lectors/es una eina encoratjadora i metodològica amb el rigor, el to i el llenguatge adients per al públic a qui, en primera instància, va adreçada.

Els seus autors

En Pep Bruno és un activista cultural que aplega diferents facetes en la seva activa i extensa trajectòria professional relacionada amb la narració oral. A més a més de narrador és també editor a Palabras del Candil, editorial que publica obres de narradors i narradores orals i que té el seu focus en els contes i qui els donen veu. És formador en cursos sobre narració oral i animació a la lectura, que ha impartit en universitats, centres de formació del professorat, associacions de bibliotecaris, etc. És autor de llibres de literatura infantil i ha publicat dos molt interessants estudis: un sobre la professionalització de la narració oral a Espanya, i un altre sobre la figura del narrador oral. És per tot això i fruit de la seva formació i la pròpia experiència professional que esdevé un referent de la narració oral contemporània a l’Estat espanyol. Actualment i des de ja fa uns anys manté una col·laboració amb el programa de Radio Nacional de España Esto me suena on podreu sentir-lo narrar de viva veu. Cal remarcar així mateix que forma part, des dels seus inicis, de l‘Asociación de Profesionales de la Narración Oral en España: AEDA que, el passat mes de juny i juntament amb altres associacions de narració oral de l’Estat espanyol, van fer públic un manifest en defensa d’uns pressupostos que permetin un pagament digne dels caixets dels professionals que s’hi dediquen.

En aquesta monografia il·lustrada ha condensat el seu saber i mestratge en la primera publicació sobre aquesta temàtica publicada al nostre país per a públic infantil i juvenil omplint d’aquesta manera el que en argot bibliotecari coneixem com un buit en el fons.

Andrea Antinori és un dels il·lustradors actuals amb un estil inconfusible i un llenguatge d’allò més personal. Es va formar en il·lustració a l’ISIA d’Urbino i va fer un Erasmus a l’Escola Massana de Barcelona. Des del 2013 ha publicat un bon grapat de llibres infantils en diverses editorials ja sigui il·lustrant llibres d’altres autors/es o creant obres íntegrament pròpies. El 2017 va guanyar el Premi Andersen en la categoria de 6-9 anys, juntament amb Vincent Cuvellier, pel seu llibre a quatre mans La zuppa dell’orco. El 2023 va ser guardonat amb el Premi Internacional d’Il·lustració BCBF-Fundación SM de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya en la qual ha estat seleccionat com a il·lustrador diversos anys recents.

En aquesta obra dialoga complementant el text amb unes il·lustracions marca de la casa que ens fan pensar, pel traç, que podrien estar fetes per infants i en un estil que ja li coneixíem i li és distintiu.

No voldria tancar aquesta ressenya sense dedicar-li unes paraules a l’editorial A Buen Paso, que de la mà de la seva editora que també és autora, l’Arianna Squilloni, és la responsable d’aquesta publicació, i que ha sabut confegir un catàleg de gran qualitat aplegant autors/es i il·lustradors/es molt rellevants en el panorama de la literatura infantil i juvenil actual. Paga molt la pena fer un cop d’ull a la seva producció editorial per trobar un ampli ventall de propostes per a totes les formes de caminar pel món de la lectura.

Cèlia Millán González

Bibliotecària infantil i juvenil