«Un poco de orden: reseñas de poesía española», d’Arturo Tendero

Tendero, Arturo. Un poco de orden: reseñas de poesía española (2014-2024). Madrid: Pie de Página, 2025. 258 p. (Maresía; 15). ISBN 978-84-129947-0-4. 15,50 €.

La col·lecció de ressenyes de llibres de poesia que ens ofereix Arturo Tendero és un treball compilatori de crítica periòdica que mostra una fotografia prou exacta de la poesia publicada en aquest parèntesi temporal 2014-2024. Potser Tendero té la necessitat de posar ordre a una tasca de vegades desenfrenada per les exigències del dia a dia i que, sota el criteri de crític –crític en un sentit exhaustiu– mereixeria una atenció més acurada i reflexiva. Arturo Tendero necessita almenys aquest endreçament potser per donar-hi un sentit a la tasca crítica, donar-hi una mirada de conjunt i alhora obligar-se a fer una segona lectura, com un examen particular, íntim.

La sinceritat de Tendero davant la voràgine del periodisme literari el porta a mostrar un altre element d’anàlisi. En el pròleg afirma:

Observó T. S. Eliot que todo lector de poesía és un lector imperfecto. Hay que darle la razón. Hay que aceptar que uno tiene sus gustos personales y que tampoco puede evitar que el entorno y los círculos más próximos le influyan hasta hacerle confundir a veces churras con merinas. Como poetas y como lectores de poesía, trabajamos con emociones, que son un material sinuoso y sumamente volátil.

D’altra banda, de manera gairebé inevitable, Tendero ens ofereix una poètica o una manera d’enfocar la poesia que passa pel seu propi gust personal. L’honestedat és un valor a tenir en compte quan parlem d’un material literari sensible com és la poesia.

Les ressenyes, en total 118, estan distribuïdes per ordre alfabètic d’autor i això confirma la voluntat enciclopèdica d’ordre que necessita Tendero per sentir que ha arribat almenys d’un parèntesi a l’altre de la seva proposta lectora. De les ressenyes destaca com trama els fils d’intuïció deductiva, observacions que van més enllà del llibre tractat. Per exemple el llibre Padre de Juan Vicente Piqueras (Renacimiento, 2016):

Padre es la historia de una disolución, la disolución de una memòria, de un hombre, de una aldea y de un modo de concebir la existencia. Al mismo tiempo es la història de un rescate a la desesperada, uno de esos rescates en los que hay que jugarse la vida para salvar otra vida. En poesía, jugarse la vida significa jugar al borde del patetismo, haciendo equilibrios.

En poques frases Tendero ens situa al centre de la tensió que planteja el llibre de Piqueras, no parteix d’una anàlisi tècnica dels poemes, arriba a l’ànima del que el crític ha trobat, i ho comparteix. No cal mostrar el bisturí, no cal mostrar les incisions necessàries per arribar a l’objectiu que és l’òrgan vital que fa moure el que és inexplicable, però present, misteriosament, a la poesia.

Tendero té un coneixement profund del gènere líric i sap sintetitzar en una ressenya el valor essencial que pot esperar un hipotètic lector. També fa una mirada psicològica als autors ressenyats a partir del seu treball: la del poeta novell i la del poeta amb trajectòria, perquè els poetes no comencen sempre de nou, continuen una tasca anterior. L’art de la ressenya és un art que s’ha de practicar amb passió i precisió. Arturo Tendero és un lector voraç, un tot terreny que no discrimina lectures. Entre els seus ressenyats: Ada Salas, Alejandro Duque, Andrés Trapiello, Aurora Luque, Ben Clark, Benjamín Prado, Felipe Benítez Reyes, Francisca Aguirre, Miguel d’Ors, Luis García Montero, Maria Mercè Marçal, José Corredor-Matheos, Vicente Gallego.

En definitiva, un llibre molt recomanable per a tots aquells que vulguin saber què es cou, des d’una mirada oberta, a la poesia espanyola d’aquests darrers deu anys. L’angle d’Arturo Tendero mereix ser tingut en compte.

Jordi Valls  
Autor de L’aspersor de Feynman