«The Cambridge history of European romantic literature»

Vincent, Patrick (ed.). The Cambridge history of European romantic literature. Cambridge: Cambridge University Press, 2023. XXIX, 655 p. ISBN 978-1-108-49706-0.

Aquest llibre pertany a un gènere molt usual en la bibliografia anglosaxona amb què es presenta un estat de la qüestió d’una disciplina determinada o, com en aquest cas, d’una àrea concreta. No ha d’estranyar doncs que existeixi també The Oxford handbook of European romanticism (2016), també citat aquí (p. 3). Tradicionalment, i també és el cas aquí, el volum té un coordinador que encarrega a diversos autors cobrir un aspecte concret de la matèria: es diferencia així de la mera recopilació d’articles perquè els capítols segueixen un esquema semblant i procuren (algunes vegades sense gaire èxit) no trepitjar àmbits que altres tractaran. En aquest cas, per exemple, cada capítol acaba amb una anàlisi d’una obra representativa de l’àrea estudiada.

L’«editor» (en el sentit anglosaxó, és a dir, curador) parteix d’una cronologia (p. XIII-XXIX) que va de 1750 (Rousseau) a 1850 (Wordsworth): es tracta doncs, diu ell, d’un «segle romàntic», més un període que no una estètica (p. 25); en altres capítols, aquests límits són més flexibles (p. 518). La introducció (p. 1-37) presenta, de manera ordenada i completa, els principals trets del romanticisme; és un bon estat de la qüestió tenint en compte que la bibliografia sobre aquest moviment és molt extensa.

Seguidament cada autor desglossa cada un dels conceptes que defineixen el romanticisme, ordenats cronològicament: revisió dels antecedents (cap. 1), naturalesa (cap. 2), sublim (cap. 3), sensibilitat (cap. 4), novel·la gòtica (cap. 5), visió històrica i orgànica de la cultura (cap. 6), revolucions (cap. 7), cultura nacional (cap. 8), emigració i exili (cap. 9), salons femenins (cap. 10), nacionalisme (cap. 11), recepció de Shakespeare (cap. 12), classicisme i romanticisme (cap. 13), política (cap. 14), època postrevolucionària (cap. 15), literatura universal (cap. 16) i novel·la històrica (cap. 17).

Els dos últims capítols, sobre literatura escandinava (cap. 18) i literatura russa (cap. 19), no acaben d’encaixar dins de l’esquema. Malgrat la referència europea del títol, el desequilibri entre les diverses literatures estudiades és notori: basti notar que, en una llista de disset «exemplary figures» del romanticisme (p. 9), trobem només dos italians, un rus, un espanyol (Espronceda) i un polonès; les literatures alemanya, francesa i anglesa es reparteixen els altres dotze. Per això els dos darrers capítols queden una mica despenjats. Tot i que el coordinador és professor d’una universitat suïssa, els autors del volum són predominantment anglosaxons i per tant ho és la bibliografia que usen.

És especialment interessant l’atenció que es presta a termes clau, molts d’ells provinents de la cultura alemanya: Bildung (cap. 7), Biedermeier (cap. 15) o Weltliteratur (cap. 16), tot i reconèixer que el francès va continuar mantenint el «capital cultural» que arrossegava des del segle XVIII (p. 513). Aspectes que la bibliografia tradicional havia negligit són aquí recuperats, com la literatura de les dones i especialment els salons femenins «injustament trivialitzats» («the unfairly trivialised salon culture») (p. 33).

Certament, ni la literatura espanyola ni la catalana van fer grans aportacions al romanticisme i això també explica, a més de l’aclaparadora bibliografia anglosaxona, que les referències als seus autors sigui previsiblement escasses. Hi ha una referència al «costumbrismo» espanyol (p. 468), tot i que no apareix al, d’altra banda, molt complet índex de noms i termes que tanca el volum. Pot estranyar-nos doncs una referència a Rosalía de Castro (p. 358) i una a Verdaguer (p. 363) però es troben al capítol 11, a càrrec de Joep Leerssen, un autor que ha estudiat fenòmens com la Renaixença: el seu capítol és, en aquest sentit, molt recomanable. Més sorprenent és, almenys per a mi, una reivindicació, d’altra banda convincent, de l’il·lustrat fra Benito Jerónimo Feijoo com a protofeminista (p. 348).

Malgrat això, el volum és interessant també a casa nostra, especialment perquè ja des del títol del volum i també en capítols com «Global Romanticisms» (487), mostra el creixent interès del món acadèmic per posar de manifest relacions prou evidents entre les diverses literatures però oblidades pel nacionalisme imperant en tants programes escolars i universitaris.

El volum està ben presentat, té 14 pàgines de bibliografia ampliada («Further reading», p. 610) i un índex força complet de noms i títols.

Lluís Quintana Trias  
Universitat Autònoma de Barcelona