«Cómo ser culto», de Susan Wise Bauer

Bauer, Susan Wise. Cómo ser culto: la educación clásica que nunca recibiste. Trad., Natalia Rodríguez Martín, Berta Lluís Vila. Barcelona: Península, 2024. 523 p. ISBN 978-84-1100-244-8. 24,90 €.

Cómo ser culto és un d’aquells llibres que requereixen relectura i una llibreta. La tesi principal que defensa l’autora, Susan Wise Bauer, és que la lectura és una eina fonamental per assolir un autoaprenentatge solvent, i que tothom pot, si li dedica temps i esforços, desenvolupar un nivell lector que li permeti comprendre les grans obres literàries de la humanitat. Gràcies a la lectura podem accedir al que l’autora anomena la «gran conversació», el conjunt d’idees i debats que s’han generat de manera ininterrompuda des de l’antiguitat fins al present. Ara bé, participar d’aquest procés, de caràcter necessàriament inacabable, requereix una lectura rigorosa, seriosa i consistent. Conversar amb aquests llibres, ens diu l’autora, demana d’unes habilitats diferents de les que utilitzem quan llegim per entreteniment, unes habilitats que malauradament no es treballen pràcticament ni en l’àmbit universitari, segons l’autora. Cal formar la mirada i seguir un mètode per aprofundir la comprensió dels textos que llegim i estudiar millor les seves idees.  

Hi ha qui pensa, en una actitud apocalíptica, que l’actual predomini de la cultura audiovisual ha relegat els textos a un lloc marginal i que el sistema educatiu ja no ensenya a llegir i a escriure adequadament, cosa que podria dificultar l’entrenament d’aquestes habilitats. Aquí l’autora envia un missatge de calma i relativitza la situació: aprendre a través de la lectura i l’estudi sempre ha sigut una tasca difícil. Fa menció, per exemple, a un fragment d’una carta que Thomas Jefferson envia el 1814 a John Adams, de pare fundador a pare fundador, on es lamenta profundament de l’existència d’una filosofia imperant en els joves postrevolucionaris, que exalta l’expressió del «jo» i que menysté tot coneixement que no s’origini en ells mateixos. La lectura rigorosa, la que requereix disciplina i esforç, sempre ha tingut obstacles per ser exercida, així que calma, no tot està perdut.

Quin és el mètode que ens proposa Bauer? A simple vista, no és precisament un mètode innovador, ans al contrari: té les seves arrels en les disciplines del Trivium, tres de les set disciplines de les arts liberals, que van conformar l’educació europea medieval, d’inspiració clàssica. L’autora sembla simpatitzar amb el moviment de renovació pedagògica, sorgida al món anglosaxó als anys vuitanta, conegut com a Educació Clàssica, que precisament tracta d’aplicar les arts liberals en el currículum educatiu. Com dèiem, Bauer s’inspira en les disciplines del Trivium (gramàtica, lògica i retòrica) per establir tres nivells de comprensió d’un text. La gramàtica és un primer contacte, assaborir el text, captar la seva informació bàsica. És el que podríem assolir en una primera lectura. La lògica es dona en fer una relectura del text complet o d’aquelles parts que ens hagin resultat rellevants o complexes: només quan hem fet una lectura completa és quan podem començar a avaluar les seves parts. Finalment, la retòrica és la capacitat d’integrar les idees d’un text al nostre enteniment, una vegada fets l’assaboriment i la digestió, i tenir una opinió, favorable o contrària, amb fonament autèntic.

L’estructura del llibre consta de dues parts: la primera és una introducció a aquesta visió clàssica de la lectura, i tot un seguit de consells pràctics per iniciar-se en el mètode, que resumirem al final. La segona està dividida en cinc capítols, dedicats als cinc grans gèneres literaris (novel·la, autobiografia i memòries, llibres d’història i política, teatre i no-ficció). Aquests capítols tenen la mateixa estructura: es fa un resum conscientment breu del gènere («Una història de la novel·la en 10 minuts», es dirà un d’aquests capítols), per donar informació bàsica del seu context i característiques; després es dona un seguit d’indicacions i preguntes que ens hem de fer per anar desplegant els tres nivells de lectura; per acabar, es proposa un itinerari de lectures del gènere, ordenades cronològicament, amb un breu comentari de l’autora.

La qualitat de les indicacions, i la seva capacitat de ser aplicades de manera generalitzada als llibres que llegim, fa que ens sembli la part més rica i profitosa de l’obra de Bauer. Per contra, l’itinerari ens sembla la part menys destacable. Tot i que en l’edició espanyola inclogui títols de producció iberoamericana, triats i explicats per Rafael Díaz Ayala, la selecció és fonamentalment de textos del món anglosaxó, que potser nosaltres no trobaríem tan rellevants. Tot i això, la falta és lleu, perquè l’autora ja ens avisa que és una tria personal i en cap cas voldria que la seva prescripció fos entesa com un intent d’establir un cànon literari. També cal destacar que a l’edició espanyola no s’ha inclòs el capítol que l’autora dedica a la poesia, perquè «perdia el seu sentit en la traducció».

Voldries començar a practicar el mètode clàssic que ens proposa Bauer? L’autora ens dona indicacions per anar engegant les màquines, que serien aquestes:

1. Programa’t una estona de lectura diària. Comença amb mitja hora, preferiblement al matí, i proposa’t fer-ho quatre vegades a la setmana, per anar implementant l’hàbit.
2. Practica els mecanismes de lectura. Quin és el teu ritme de lectura? Bauer ens posa un text, d’unes dues-centes paraules, i ens pregunta el temps que hem trigat a llegir-lo, i si hi ha gaires paraules que no hem comprès. Si ho hem fet en menys d’un minut, tenim un ritme adequat per a l’estudi, i si no hem tingut dificultats de lèxic, encara millor. Si no, cal practicar el ritme. L’autora proposa llegir les paraules acompanyant amb un dit la mirada, per centrar l’atenció i no retrocedir constantment a altres paràgrafs del text.
3. Porta un diari de lectures. Llegeix un capítol o secció completa. Després escriu el seu títol, i anota aquells fragments que t’hagin cridat l’atenció, fes un resum breu (un paràgraf) del seu contingut i escriu les preguntes que t’hagi generat el text i la teva primera opinió. Deixa uns marges generosos a les teves anotacions, et serviran per retornar més endavant i complementar-les amb les teves impressions.
4. Llegeix els paratextos primer. Només recomana llegir els pròlegs d’obres de ficció si els ha escrit el mateix autor. En els de no-ficció, recomana llegir-los sempre, ja que poden donar-nos informació del seu context històric.
5. Durant la primera lectura d’un text, no et capfiquis gaire a tractar d’entendre tot el que estàs llegint. Si veus que hi ha moments en què creus no comprendre el que estàs llegint, fes un plec la pàgina i continua. Més endavant podràs tornar-hi, ja amb una visió més completa del text. Recorda: la primera lectura és per assaborir-la. Continua llegint fins al final.
6. Subratlla els llibres, pren notes als marges, doblega les pàgines que et semblin rellevants, o fes servir marcadors, com vulguis.
7. No apliquis el consell número 6 en els llibres que agafis en préstec de la biblioteca (indicació de l’autor de la ressenya).
8. Una vegada acabada la lectura, torna al diari, i reuneix les frases-resum en un esquema, així tindràs una primera disposició general de la informació bàsica del llibre.
9. Torna a les parts del llibre que t’hagin resultat complicades. Et resulten més entenedores, ara que tens una visió del conjunt?
10. Fes-te les preguntes d’avaluació (fase lògica) que l’autora et proposa per a cada gènere.
11. Fes-te les preguntes d’integració (fase retòrica) que l’autora et proposa per a cada gènere.
12. Tracta de compartir i expressar les teves conclusions amb algú, de manera presencial o telemàtica. Aquí posaràs en pràctica la capacitat d’articular en un discurs el teu aprenentatge, i debatre amb algú també t’obre noves perspectives i t’empeny a buscar una major precisió en les paraules que fas servir.

Carlos Fernández Muñoz
Llibreter