Carrión, Jorge. Contra Amazon. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2019. 160 p. ISBN 978-84-17971-08-3. 16,90 € en paper, 10,99 llibre electrònic.

Fa més més de cinc anys, el 10 de febrer de 2014, en aquest blog vam publicar la crònica de la presentació de Librerías de Jorge Carrión. Xavier Vidal, aleshores el recent estrenat llibreter de Nollegiu, amb la presència de l’autor, presentava l’acte a la biblioteca pública del Poblenou de Barcelona. Ningú es podia imaginar l’èxit de vendes i de crítica que assoliria. Librerías ha estat traduït a tretze de les llengües més importants del món, actualment es continua actualitzant i reeditant, una de les darreres ha estat al català. S’ha convertit en el llibre de capçalera de tots els que ens agraden les llibreries (i els llibres).

El passat 12 de setembre de 2019 a ca la Juanita, un edifici històric del Poblenou que actualment allotja la llibreria Nollegiu, es presenta Contra Amazon, el nou llibre de Jorge Carrión. La sala d’actes és plena, en Joan Tarrida, el director de Galaxia Gutenberg, l’editorial que el publica, fa una breu presentació. Destaca com Amazon ‒ell es nega a pronunciar aquesta paraula‒ ha convertit el llibre en una mercaderia qualsevol més, sense valorar-ne el seu contingut. Evoca el temps quan els únics llibres que entraven a la majoria de llars eren els que regalaven bancs i caixes per Sant Jordi o Nadal.

Tot seguit, Jordi Carrión i Xavier Vidal entren en matèria. L’origen de Contra Amazon és el pamflet que Carrión va publicar en línia a la revista Jot Down el 2017. Amb el títol, entre irònic i provocador, «Contra Amazon: siete razones/un manifiesto», Carrión advertia del seguit de males pràctiques que Amazon té assumides com a pròpies, i de com actuar en contra. L’èxit d’aquest article va ser fulminant, aviat es va traduir a l’anglès, tant en digital com en paper, i a altres llengües.

Vist el fenomen, Dan Wells, l’editor en anglès, i Carrión, juntament amb el suport incondicional de Joan Tarrida, van decidir convertir el chapbook en llibre convencional. Contra Amazon, a més del manifiesto, prèvia tria de l’autor, aplega setze relats que anteriorment han estat publicats en diferents mitjans. Segons indica la faixa promocional, es fa una edició simultània en espanyol, francès i anglès. A la mateixa faixa hi llegim: «Diecisiete historias en defensa de las librerías, las bibliotecas, la lectura»; més atractiu, impossible.

Xavier Vidal confessa una certa enveja dels viatges d’en Carrión. D’alguna manera, Contra Amazon, igual que Librerías, és un llibre de cròniques de viatges on el fil conductor són els llibres, les llibreries i les biblioteques. Carrión vindica la no-ficció com un gènere viu que el pas del temps va modificant, llibreries que en el seu dia va visitar i que el van enlluernar, ara descobreix que potser no n’hi havia per tant, que fins i tot algunes d’aquestes llibreries en realitat són una altra cosa, com la Lello de Porto.

Algunes anècdotes. En la seva visita a la Villa Malaparte a l’illa de Capri, mentre esperava ser rebut pels actuals propietaris, li va sobrevenir un atac de «vulgaritat contemporània»: no va poder resistir la compulsió de fotografiar tot el que veia a l’interior de la Villa. Quan finalment va ser atès li van dir que, sobretot, res de fotos.

Inevitable citar Borges; una entrevista a Alberto Manguel a la Biblioteca Nacional d’Argentina; un relat es titula «Borges antes y después de Borges»; hi trobem biblioteques reals o imaginàries; biblioteques personals, l’ombra de Borges és allargada. Recorda els anys de joventut a Mataró, el seu itinerari era de casa a la biblioteca, en aquells temps només n’hi havia una, d’una caixa d’estalvis ja desapareguda, de la biblioteca a la Robafaves, una llibreria també desapareguda, i una altra vegada a casa, on començava a formar una incipient biblioteca personal.

A diferència d’altres llibres de Carrión publicats per Galaxia Gutenberg, tots en tapa dura, aquesta és una edició volgudament modesta i d’un preu ajustat, 16,90 euros amb la voluntat que pugui circular fàcilment pels països llatinoamericans. El disseny de la coberta, un cavall de Troia amb el seu interior ple de llibres envoltat de caixes amb somriures amenaçadorament amazònics, és obra de Cinta Fosch, també present a la sala.

Closa la presentació, que es fa indistintament en català i castellà, al carrer i amb la taula a punt, en Carrión no para de signar dedicatòries.

Text i foto Marcel Albet Guinart

«Avui en dia, el llibreter ideal ha de ser un home orquestra»*

Quin és el teu primer record d’una llibreria?

Suposo que l’aparador de l’estanc Ortega, al barri de Rocafonda de Mataró. Suposo que veure totes aquelles revistes i còmics i alguns llibres em despertava desig, no sé si de coneixement, però sí de possessió. Però era molt petit i no puc estar segur. Sí que estic segur, en canvi, que va ser l’estanc Ortega el meu primer punt de connexió amb la premsa: amb l’hàbit, la necessitat d’estar informat. Primer, amb les revistes de videojocs, més tard amb el diari i els seus suplements culturals.

Quines llibreries han marcat la teva biografia (especialment en l’adolescència)?

La llibreria Robafaves de Mataró. I la llibreria Gigamesh de Barcelona. Era tota una experiència, venir a Barcelona, les primeres vegades, amb el meu amic Morón, a comprar còmics i novel·les de ciència-ficció i jocs de rol. Era, també, crear un vincle, el de l’escola secundària i la universitat. Vaig començar a estudiar humanitats a la UPF el 1994, a la seu de Balmes, de manera que ben aviat vaig descobrir La Central de Mallorca, un món ben allunyat del del passeig de Sant Joan i el seu col·leccionisme i la seva literatura, diguem-ne, d’evasió.

Podries mencionar tres llibreries (de qualsevol lloc del món) que destaquin per algun motiu concret?

Per exemple Pandora, a Istambul, perquè té dues seus, una a una banda del carrer i l’altra, a l’altra, una amb llibres en anglès i l’altra amb llibres en turc (a Librerías l’esmento com a exemple del conflicte, o la conversa, entre cultura local i global). Per exemple, Los Oficios Terrestres, de Palma de Mallorca, que és una llibreria especialitzada en poesia i en política i, al mateix temps, una perruqueria. Per exemple, també, Lolita, de Santiago de Xile, una de les poques llibreries del món (malgrat que sembli mentida) que és atesa personalment per un escriptor, Francisco Mouat, el seu propietari.

Quines qualitats hauria de tenir, segons tu, el llibreter ideal avui en dia?

Ha de ser un bon lector, un bon selector de materials, un bon prescriptor, però també un bon coordinador emocional. Algú amb carisma, que sàpiga dinamitzar grups, tant presencialment com virtualment. Un bon comunicador verbal i per les xarxes socials. Un home orquestra.

Segons la teva opinió, la formació de llibreters és necessària? És suficient?

No sé si és necessària, però és desitjable. Com l’ofici de l’escriptor o del pintor, es pot aprendre observant i llegint i practicant, però també acadèmicament, en contextos ben reflexionats, ben variats, que sàpiguen combinar la teoria i la pràctica.

Com haurien de plantejar les llibreries el model de negoci per incorporar els nous suports digitals de llibres i altres productes culturals?

És un misteri. Ningú no ho sap. Ni els suposats gurus digitals.

Poden les llibreries pensar en nous models de negoci mix amb les biblioteques? O amb les editorials?

Sí. De fet és un triangle necessari. Un dels grans temes de la relació entre llibreries i editorials és la venda directa a través de la pàgina web de l’editorial. Només el diàleg i les aliances pot fer que el tema no es torni problema.

Podries recomanar o suggerir algun servei, producte, activitat, ambient… que no hagis vist en cap llibreria de Catalunya fins ara?

La famosa màquina d’imprimir llibres de McNally Jackson ha arribat finalment a Europa, a París. S’ha de veure si és negoci, però està clar que és un reclam mediàtic. M’encantaria que, com a Buenos Aires o a Nova York, arribessin les llibreries clandestines, en cases particulars…

Alguna anècdota que t’hagi passat mai en una llibreria?

Moltes. Va ser important per a l’estructura del meu llibre. Es tractava de fer una història cultural de les llibreries (un eix temporal) i una volta al món per les llibreries més significatives (un eix espacial); la millor manera perquè el lector em seguís el fil, a banda d’implicar-lo emocionalment, perquè tots tenim records de llibreries i de viatges, eren les anècdotes. Però aleshores jo visitava les llibreries sempre anònimament. Ara, des de la publicació del llibre, és més difícil passar desapercebut. Les principals anècdotes d’aquesta nova etapa tenen a veure amb persones que em diuen que, gràcies a la lectura de Librerías, s’han decidit a fer realitat un vell somni i obrir la seva. L’altre dia em va passar a Oaxaca: un noi va venir des de Chiapas per explicar-me precisament això. És el millor que m’ha passat amb el llibre.

——————————–

*Jorge Carrión (Tarragona, 1976) és doctor en Humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra, on codirigeix el màster de Creació Literària. Novel·lista i col·laborador de mitjans de comunicació (La vanguardia i El país, entre altres), el 2013 va publicar Librerías (obra finalista del Premio Anagrama de Ensayo), que el consagrà com a referent en aquesta temàtica. Precisament fa poques setmanes ha aparegut una nova edició ampliada d’aquest llibre, en rústica, i s’han publicat traduccions a l’italià, francès i anglès; properament veurà la llum en xinès, polonès, portuguès i coreà. Col·labora des del curs 2015-16 amb l’Escola de Llibreria, on ofereix una panoràmica internacional sobre llibreries. En aquesta ocasió ha atès amablement les nostres preguntes com a «firma convidada» del blog, cosa que li agraïm d’allò més.

Foto: Revistadeletras.net. Autor: José A. Muñoz

Amb aquest titular Xavier Vidal, el llibreter de Nollegiu, va convocar el personal a la presentació del llibre de Jordi Carrión Librerías. L’acte va tenir lloc el passat sis de febrer a la biblioteca pública del Poblenou de Barcelona. També hi van participar tres llibreries més del barri: l’Etcètera, La Petita i la llibreria-papereria Bolibloc.

Librerias, finalista del 41 Premio Anagrama de Ensayo (vegeu la ressenya en aquest mateix blog) va aparèixer el passat setembre i actualment va per la tercera edició. Felicitats, tot un èxit. Jordi Carrión es va mostrar satisfet de poder assistir a una presentació en la qual hi participaven diferents llibreries i una biblioteca. Competir sí, però també compartir, és el camí a seguir per les llibreries independents. 

Amable i proper, Jordi Carrión va anar responent a preguntes i qüestions que llibreters i públic li van formular. Va assenyalar les llibreries com precursores de l’actual model de negoci dels autoserveis: ja fa anys que el client de la llibreria, sense intermediaris, va directament a les lleixes, tria, remena i finalment s’endú el producte, el llibre escollit. 

	Xavier Vidal (llibreter de Nollegiu) i Jordi Carrión (autor de Librerías)

També va destacar la importància actual de les biblioteques com a lloc de trobada i de relació. Ofereixen diverses opcions culturals, llibres, vídeos, Internet, activitats. Potser per la crisi, potser perquè les biblioteques cada vegada estan millor preparades, és fàcil trobar persones l‘activitat diària de les quals gira a l’entorn de la «seva» biblioteca. 

Va destacar la importància de la llibreria-papereria de barri, la de tota la vida, com a lloc on iniciar-se en la lectura. Va rememorar els seus anys d’infantesa a Mataró, de com setmanalment anava a una papereria on tenien el Manual del detective privado i de com l’anava llegint per entregues. Finalment quan li van regalar ja l’havia enllestit. 

També a Mataró va fer d’àrbitre de bàsquet per guanyar-se uns calerons per poder comprar llibres, i de com, sense tenir-ne ni idea, va anar a la Biblioteca de la Caixa Laietana (en aquell temps només hi havia aquesta), va trobar una manual de bàsquet, se’l va empollar i de com finalment va arbitrar un partit sense que ningú prengués mal. 

Com molts, va començar col·leccionant segells, aviat però va descobrir que la seva autèntica vocació eren els llibres i les llibreries. Aviat va començar a llegir per viatjar, i a viatjar per llegir. Al principi es finançava com a columnista del desaparegut diari gratuït Metro. De fet Librerias és el resultat d’aquesta passió. Per poder entendre una mica millor el fet de col·leccionar, recomana llegir El coleccionista apasionado de Philipp Blom. 

Diu que així com hi ha abundant literatura sobre editors, sobre llibreters el tema és força migrat, potser el llibreter és algú que prefereix el silenci al soroll. Constatat aquest buit, el va voler omplir, i amb Librerias ho ha aconseguit, i molt bé.Era el llibre que li faltava a la seva biblioteca.Aposta pel futur de les llibreries, que s’han d’adaptar i reinventar, per l’ús de les xarxes socials, perquè fomentin iniciatives innovadores més enllà de l’espai de la llibreria mateixa. Crear aliances, compartir afinitats. Fer-nos sentir còmplices dels seus projectes. Proposa una llibreria d’autor, per a una poètica de la llibreria. 

Un dels llibres que considera imprescindible sobre llibreries no el va incloure perquè en desconeixia l’existència i ara aprofita per fer-ho és 84, Charing Cross Road d’Helene Hanff. Les raons: és bo, fa plorar i és espontani. És el recull de la correspondència real entre una lectora de Nova York i un llibreter de Londres durant els anys cinquantes. Al principi són cartes purament comercials, més endavant potser ja no ho són tant, llegiu-lo. 

Preguntat sobre nous projectes, un d’ells literalment l’està trepitjant, és el d’escriure i fotografiar els passatges de Barcelona, n’hi ha un grapat. Un mena de Libro de los pasajes de Walter Benjamin.

Finalment, i després de gairebé dues hores que s’han fet curtes Jordi Carrión va signar i dedicar Librerias. Des del blog donem les gràcies a Xavier Vidal per la seva feliç iniciativa i a Jordi Carrión per haver fet possible Librerías.

Marcel Albet Guinart