«La biblioteca de las lectoras valientes», de Kate Thompson

Thompson, Kate. La biblioteca de las lectoras valientes. Trad., Ana Isabel Sánchez Díez. Madrid: Maeva, 2023. 411 p. ISBN 978-84-19638-34-2. 22,90 €.

«Cuando las bombas llovían sobre Reino Unido, lo único que la gente quería hacer era aislarse del horror y escapar a un mundo nuevo que ofreciera emoción y fantasía. Ese nuevo mundo podía encontrarse entre las tapas de una obra de ficción.»

Doctor Robert James, profesor de la Universidad de Portsmouth (p. 33)

Pocs reclams poden funcionar millor en l’àmbit editorial com una novel·la històrica basada en fets reals situats al Londres de la Segona Guerra Mundial. I si a més som uns fanàtics dels llibres i la veritable protagonista de la història és una biblioteca, hi caurem com mosques a la mel. 

La biblioteca de las lectoras valientes de la periodista i novel·lista britànica Kate Thompson (publicat ara en castellà per l’editorial Maeva amb traducció d’Ana Isabel Sánchez Díez) és, per sobre de qualsevol trama, una oda a les biblioteques i als bibliotecaris (especialment a les bibliotecàries) i un al·legat en favor de la lectura; de fet, com la mateixa autora ens confessa en una nota al final del llibre, molt probablement ella no hagués esdevingut escriptora sense les seves visites setmanals a la biblioteca municipal quan de petita l’hi portava la seva mare i es refugiava entre llibres de l’Enid Blyton. En paraules de Thompson:

«Una biblioteca es el único lugar gratuito, seguro y democrático al que puedes ir desde que naces hasta que te mueres sin que nadie intente venderte nada. No tienes que gastarte ni un céntimo para viajar por el mundo. Es el latido de una comunidad y ofrece recursos muy valiosos a las personas necesitadas. Es un lugar en el que ser, soñar y evadirse… con libros» (p. 389).

I precisament evasió i refugi era allò que més necessitaven els usuaris de la biblioteca subterrània (sí, subterrània!) de Bethnal Green, al cor mateix de Londres, l’any 1944, quan a fora hi plovien bombes i el món havia embogit definitivament.

La biblioteca original de Bethnal Green fou inaugurada l’octubre de 1922 en un majestuós edifici de Barmy Park, a l’East End, i ben aviat es va convertir en el centre cultural del barri. Però just a l’inici del Blitz, al setembre de 1940, una bomba va travessar el sostre de l’edifici i la biblioteca es va traslladar provisionalment a una parada de metro a mig construir que s’havia convertit en refugi antiaeri. La novel·la està ambientada en aquest episodi de la història de la biblioteca i tot i que els personatges són inventats, estan inspirats en els testimonis de persones que realment van ser usuàries del refugi i de la seva biblioteca.

A la novel·la, el protagonisme recau principalment en dues dones joves: Clara Button, una bibliotecària vídua de guerra sense fills, i la seva exuberant amiga Ruby Munroe, qui fa d’auxiliar de biblioteca. Al voltant d’aquestes dues figures van orbitant tot un seguit de personatges secundaris que, per raons òbvies en un context de guerra, majoritàriament són dones, nens i vells: alguns són familiars i amics de les protagonistes, però molts d’altres veïns i usuaris del refugi amb qui es van forjant uns lligams tant o més forts que els de sang. No hi falten tampoc coprotagonistes masculins, un sanitari heroi de guerra que amaga un secret i un soldat nord-americà, en la subtrama romàntica de la novel·la. A través dels diferents personatges i les seves històries personals, sovint dures, l’autora introdueix temes com els abusos i maltractaments normalitzats i silenciats en l’àmbit domèstic, l’educació sexual (o més aviat la seva manca), el treball infantil o l’horror i l’absurditat d’una guerra. Però alhora, i sobretot a través dels personatges infantils, l’alegria i el gaudi en les petites coses de cada dia i l’esperança d’un futur millor.

La biblioteca de las lectoras valientes és una lectura àgil i entretinguda en conjunt, però resulta molt més interessant per la seva vessant històrica que per la part merament literària. Com a periodista, Thompson fa una tasca extraordinària i exhaustiva de documentació que sap traslladar a la novel·la, però a nivell literari els personatges són una mica estereotipats i el desenvolupament d’algunes trames, previsible. No obstant, si la intenció de l’autora era la de donar a conèixer la fascinant història de la biblioteca subterrània de Bethnal Green i alhora homenatjar el paper de les biblioteques i els bibliotecaris, així com posar de manifest el poder de la lectura més que mai en temps foscos, compensa que literàriament sigui una obra una mica fluixa. De fet, un cop acabada la ficció, Thompson es reserva una perla per al final i ens regala, al meu parer, la part més atractiva de l’obra: la vertadera història de la biblioteca subterrània, com va arribar a conèixer-la i el procés de creació de la novel·la, tot plegat en el context de la pandèmia de la covid 19. A més a més també entendrem per què cada capítol ve encapçalat per alguna reflexió o citació de diferents bibliotecaris d’arreu, unes píndoles que constitueixen l’altre atractiu de La biblioteca de las lectoras valientes.

Una d’aquestes citacions, la que introdueix el primer capítol, diu: «Siempre he pensado que los bibliotecarios deben intentar fomentar la lectura, no criticarla. Lo que interesa es proporcionarle a la gente una buena experiencia. ¿Quién eres tú para juzgar cuál debe ser esa experiencia? –Alison Wheeler–» (p. 13).

Si l’experiència que us ve de gust és descobrir una història real i sorprenent de llibres («aquells consols per al dolor», que deia Emily Dickinson) i de solidaritat en temps de guerra, La biblioteca de las lectoras valientes de ben segur que us farà passar una bona estona.

Mònica Sáez Mateu
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria