«La historia del mundo en 50 libros», de Dan Smith

Smith, Dan. La historia del mundo en 50 libros. Trad., Citlali Valentina Bonilla García. Barcelona: Seix Barral, 2025. 259 p. (Los tres mundos). ISBN 978-84-322-4457-5. 19,90 €.

Harold Bloom, en el seu llibre El cànon occidental, escriu: «Tothom té, o hauria de tenir, una llista per a una illa deserta…»[1]

Com ens diu l’autor a la introducció, aquest llibre d’història del món en 50 llibres no pretén establir un cànon literari, ni una reafirmació dels «millors» llibres del passat, sinó que només vol oferir una selecció de llibres que han donat testimoni del transcurs de la història humana i que han canviat la forma com pensem o com vivim; per això, parafrasejant el consell de Bloom, aquesta llista podria ser també una d’aquestes llistes de llibres que tothom hauria de tenir per gaudir de la seva lectura, en una illa deserta o, sense anar tan lluny, des del mateix sofà de casa.

El llibre està dividit en cinc capítols: El món antic, L’edat mitjana, L’edat moderna, El segle XIX, i Del segle XX cap endavant.

El primer llibre de la selecció que ens presenta és el Poema de Guilgameix, d’autor desconegut[2] i, el darrer, Long walk to freedom («El llarg camí cap a la llibertat»), de Nelson Mandela.[3] En cada llibre inclou una petita presentació sobre el contingut, una breu explicació sobre l’autor i el context històric en el qual va ser escrit i, finalment, un petit comentari de l’edició i el ressò que va tenir, i els canvis que va promoure la seva publicació en el seu temps. En cada un d’ells ens explica una curiositat o una anècdota relacionada amb el llibre, l’autor, o del moment històric en el qual va ser escrit. Tots els llibres ressenyats tenen una extensió d’entre 5 i 6 pàgines.

Entre les informacions o curiositats que descriu, trobem per exemple que de la Bíblia impresa per Gutenberg el 1455, composta d’unes 1.288 pàgines de 42 línies cada una, algunes impreses en paper i altres en vitel·la, i enquadernades en dos volums, amb un tiratge d’uns 200 exemplars, ens diu que es calcula que eren necessàries les pells d’uns 170 vedells per imprimir-ne un exemplar.

Sobre el llibre de Galileu Galilei, Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo («Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món»),[4] ens explica que la Inquisició va incloure el seu autor en l’Índex de llibres prohibits de l’Església catòlica el 1616, i que va estar prohibit més de 140 anys. Ens explica també que en aquesta llista de llibres prohibits hi havia obres de tota mena, des de ficció a llibres d’assaig científic. No va ser fins 1966 quan aquest índex es va eliminar durant el papat de Pau VI, però tan sols feia cinc anys que també havia estat prohibit el llibre de Simone de Beauvoir, El segon sexe.

En una altra entrada, ens diu que Einstein no va guanyar el Premi Nobel per la seva teoria recollida en el llibre Über die spezielle und die allgemeine Relativitätstheorie («Sobre la teoria de la relativitat especial i general») de 1916,[5] perquè els membres del comitè del premi no es van posar d’acord, i li van donar pel primer article publicat el 1905, sobre la llei de l’efecte fotoelèctric, i no per la seva teoria, famosa a tot el món.

Del llibre de Martin Luther King Jr. Why we can’t wait («Per què no podem esperar»),[6] ens explica, entre altres coses, que en una enquesta realitzada el 1999 entre 137 destacats experts en comunicació de masses, van qualificar el seu icònic discurs «Tinc un somni» (en anglès, «I have a dream»), com el millor discurs polític del segle XX.

Un altre exemple sobre la repercussió que va tenir un llibre inclòs a la llista va ser l’obra de Stephen Hawking, Història del temps (Crítica, 1990), publicat originalment el 1988, que fou un dels llibres de ciència més venuts de tots els temps, amb uns vint-i-cinc milions d’exemplars venuts i que, a la llista dels més venuts del New York Times, als Estats Units, hi va estar durant 147 setmanes i durant 237 setmanes a la llista equivalent del Times, al Regne Unit.

Tots els llibres seleccionats, encara que, evidentment, ho són sota el criteri subjectiu del seu autor, com ell mateix ho reconeix, responen amb coherència al títol del llibre, ja que reflecteixen molt bé els fets que han anat succeint en el transcurs de la història de la humanitat.

La quantitat de llibres proposats per cada període històric són similars. L’estructura dels capítols i del text de cada llibre seleccionat proporciona una lectura àgil i molt amena. El sumari inicial és molt clar i útil. Al final inclou una bibliografia amb una vintena de llibres. És sorprenent que no hagi inclòs el llibre de referència literària de Harold Bloom.

Tal vegada es podria considerar que hi ha una tria excessiva de llibres del món literari anglosaxó i que, segurament, cada lector hi trobarà a faltar algun títol tan necessari com per substituir-ne algun que ha estat inclòs en la selecció, però, no per això el llibre deixa de ser una oportunitat per conèixer i engrescar-nos a la lectura d’algunes de les obres més destacades i significatives de la història de la humanitat.

Per acabar, convido el futur lector que pensi quin llibre considera prou interessant, que hagi donat testimoni de la història de la humanitat, que l’inclouria a la selecció, com a llibre cinquanta-u.

Enric de Balanzó

Exprofessor de l’Escola de Llibreria 

[1] Bloom, Harold. El cànon occidental: els llibres i l’escola de les edats. Trad. i notes de Lluís Comes i Arderiu. Barcelona: Columna, 1995. 622 p. ISBN 978-84-9300-009-1. (p. 554).

[2] Versió en català publicada el 2021 per Edicions Poncianes.

[3] Publicat en castellà el 2012 per Aguilar amb el títol El largo camino hacia la libertad.

[4] Edició en castellà, publicada el 2011 per Alianza Editorial: Diálogo sobre los dos máximos sistemas del mundo ptolemaico y copernicano.

[5] Publicat en català el 2018 per Obrador Edendum com a La relativitat a l’abast de tothom.

[6] Publicat en castellà el 1972 pel Círculo de Lectores amb el títol Por qué no podemos esperar.