«Leer nos hace humanos», d’Elena del Pilar Jiménez-Pérez

Jiménez-Pérez, Elena del Pilar. Leer nos hace humanos. Barcelona: Octaedro, 2023. 141 p. (Recursos educativos). ISBN 978-84-18083-34-1. 20 €.

Elena Jiménez-Pérez és professora del Departamento de Didáctica de las Lenguas, las Artes y el Deporte a la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universitat de Màlaga. La intenció d’aquest llibre, segons que es diu a la contracoberta, és oferir directrius generals en educació com a base fonamental per tal de desenvolupar la labor docent, no només en l’àmbit de la lingüística, però sí centrada en aquesta. 

La introducció dona una panoràmica de la situació actual de la didàctica de la lectura subratllant el progrés i la convergència de diverses disciplines (lingüística, pedagogia, medicina, psicologia…) i, especialment, la neurociència, que possibiliten el que l’autora anomena «neurodidàctica» i, més en general, «neuroeducació». 

El llibre es presenta dividit en dues parts: la primera, «Monográfico de lectura», bàsicament informativa, molt detallada i documentada, i la segona, «Manual de didáctica», orientada a la pràctica docent. Presenta una edició en què no només es recomana subratllar, posar-hi notes al marge, sinó que també ofereix pàgines en blanc per tal de fer-hi esquemes i resums del contingut. Es proposa, doncs, una lectura «participativa».

A la primera part –«Monográfico de lectura»– fa una aportació particularment interessant on exposa d’una manera prolixa i variada una sèrie de tests de competència lectora (fins a 31) amb els seus pros i contres, classificats per nivells acadèmics. L’autora subratlla la importància de la neurociència i la interdisciplinarietat perquè cada disciplina aporta habilitats específiques per a la lectura. Cal, diu, una planificació global per a l’aprenentatge de la lectura. Hi trobem també una extensa exposició de plantejaments específics d’aprenentatge de la lectura a l’educació Infantil i Primària.

En aquest context, les anomenades «necessitats educatives especials» provocades per condicions poc freqüents, cal considerar-les normals i incloure-les en aquesta planificació, independentment de l’edat dels estudiants.[1] Fa també una proposta específica i molt detallada de les competències del mestre, els continguts, les activitats formatives, els resultats de l’aprenentatge, l’avaluació, les tutories de l’assignatura de lectura a Infantil i Primària segons el Marc europeu comú de referència. Ara bé, pel que fa a l’etapa Infantil, aconsella que cal ser flexibles i que cal no considerar l’edat com a criteri d’elecció de les lectures, tot i que s’aconsella començar a treballar les habilitats lectores precoçment. Un excurs sobre l’evolució històrica del concepte de lectura completa aquesta primera part.

És en la segona part –«Manual de didáctica»– on presenta una concreció per a ús dels docents. Aquí principalment suggereix als ensenyants una interacció amb l’autora anotant impressions, comentaris, esquemes, reflexions, de cara a provocar una assumpció personal de la metodologia proposada. La docència, afirma, «es un honor… en muchas culturas solo los mejores expedientes pueden acceder a la carrera: son conscientes de que en las manos de los que enseñan va a estar el futuro del país…» tot i que no sempre sigui reconegut. Ser docent implica tota la persona: tenir una vida sana i ser una persona humana feliç que fa feliços els altres.

Entrant en aspectes directament relacionats amb la docència, fa recomanacions i proposa recursos generals i específics; per exemple, educació de l’ego (narcisisme i megalomania) i altres aspectes rellevants… Insisteix en les bases teòriques de l’educació lingüística i proposa programacions concretes sobre diversos aspectes: ensenyament del vocabulari, Decroly i centres d’interès, Doman i els bits de la intel·ligència, els mapes conceptuals d’Ausubel, els pictogrames, la comunicació oral a l’aula, el joc simbòlic. És en aquestes programacions on demana la participació activa del docent fent comentaris, resums, expressant acords, discrepàncies…

En conclusió: es tracta d’un estudi útil, molt necessari i molt posat al dia per a mestres i professorat implicats en l’ensinistrament de l’alumnat en la competència lectora en els seus diversos nivells i que implica els educadors mateixos. Es tracta d’una exposició molt detallada i amb suport bibliogràfic molt rellevant. Ara bé, també deixa clar que queda molt camí per recórrer.

Ens atrevim a suggerir una versió més divulgativa que posi a l’abast dels docents no especialistes les propostes didàctiques de l’autora, ja que la detallada i documentada exposició que en fa, més enllà de prestigiar l’escrit, pot ser un element dissuasiu per als docents a qui suposadament va dirigit aquest estudi.

Ramon Pujades i Beneit
Llicenciat en Filologia Catalana i professor jubilat de Llengua i Literatura Catalana
Doctor en pedagogia

[1] Celebro que l’autora emfatitzi el fer que la «normalitat» ens inclou a tots i totes. En la meva ocupació actual d’assessorament a les escoles sobre la gestió pedagògica de l’alumnat afectat per la síndrome de Gilles de la Tourette subratllo emfàticament que «ser diferent» és normal. Hi ha diferències freqüents que considerem «normals» i altres no tan freqüents que tendim a classificar com a «anormals», malaltisses i fins i tot «perilloses» particularment si mostren conductes «diferents».