«Lo que una ama», de Miren Billelabeitia

Billelabeitia, Miren. Lo que una ama: pensar la palabra, vivir la lectura. Trad., Ángel Erro. Bilbao: Consonni, 2025. 236 p. (El origen del mundo). ISBN 978-84-19490-44-5. 21,50 €

Una de les activitats més reeixides que es fan a les biblioteques són els clubs de lectura, un idea que neix de la necessitat de trobar un espai per a la conversa. A Catalunya podem situar els primers clubs de lectura a finals del segle XX a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born (Barcelona), i estaven inspirats en els reading clubs del Regne Unit. Actualment, no hi ha cap biblioteca sense club de lectura.

Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació, el plaer de llegir i l’esperit crític. Segons l’Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’El eco de las lecturas: introducción a los clubes de lectura (Santiago de Chile: Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos, 2015), l’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, però també perquè és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara. Recorda que s’ha estès la seva pràctica per la senzillesa del seu funcionament.

És tan potent aquesta activitat, que ha traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a les llibreries, a les cafeteries, i fins i tot a les presons. I, naturalment, aquest recurs és ideal quan s’incorpora al dia a dia de les escoles i instituts.

A les escoles, és una bona idea apostar per compartir el que fem a les aules. Pot ser mitjançant explicacions o, millor encara, obrint la porta als companys i companyes perquè vegin com desenvolupem la classes i després ens facin el retorn per poder millorar. Una altra idea és el que es promou des de les pàgines d’aquest Blog de l’Escola de Llibreria on es fa esment, molt sovint, de les persones que han reflexionat sobre literatura i han deixat escrit, negre sobre blanc, els seus pensaments i les seves pràctiques. S’agraeix.

Un cas exemplar és el que succeeix a l’Institut de Mungia (Bilbao) on la Miren Billelabeitia promou les tertúlies literàries. Amb aquesta acció s’activa el gust per la lectura i s’aconsegueix que l’esperit crític impregni els alumnes de 4t de l’ESO.

La Miren, llicenciada en Euskal Filologia, ha estat professora d’Euskara eta Literatura i de Literatura Universal, i a l’assaig que estem ressenyant, Lo que una ama, Billelabeitia recull una part significativa de la seva experiència amb els alumnes que han participat de les tertúlies literàries.

El llibre té tres parts. Primer hi ha una breu introducció on ens fa avinent el perquè d’aquest llibre i, amb certa modèstia, ens adverteix del que hi trobarem i, sobretot, del que no hi trobarem. Diu, per exemple: «No busques críticas literarias sobre los libros leídos, sino algunas reflexiones sobre la actividad lectora. No se proporciona información concreta sobre cómo leer o cómo trabajar la lectura. Tampoco se trata de un conjunto de ejercicios o de propuestas de trabajo individual en torno a ella, sino un compendio de inquietudes, opiniones y reflexiones de cuanto la lectura genera en los lectores jóvenes, en los adolescentes».

A continuació, ve una «Primera parte (Hablo del mundo de los libros)» on l’autora fa una explicació del que són, al seu entendre, les tertúlies literàries. És un recorregut on ens posa al dia de com va arribar a aquesta eina de mostrar i compartir amb els alumnes la lectura i la literatura. És un capítol emotiu on la Miren defensa aferrissadament la necessitat de llegir i pensar sobre el que es llegeix per arribar a ser més crítics.

I, seguidament, trobem la part més interessant on, al llarg de 171 pàgines dividides en setze capítols, ens parla de les obres que han llegit i compartit els seus alumnes. De cada lectura ens en fa unes reflexions.

La primera que comenta és Les troianes, el clàssic d’Eurípides, i malgrat ésser una lectura exigent per començar el curs, veiem com els alumnes aconsegueixen extrapolar els fets que es narren comparant-los amb la realitat actual viscuda als països de l’Orient Pròxim o a l’antiga Iugoslàvia en relació amb el maltractament de les noies i les dones.

A continuació, ens explica tot el procés d’acostament a Xahrazad a partir dels relats de Les mil i una nits, uns contes més senzills de llegir però que aporten una dosi gran d’emocions i permeten comparacions sobre com les dones han anat empoderant-se al llarg dels segles.

La tercera lectura és Hamlet. També llegiran poemes com Ítaca de Kavafis, la transformació de Gregor Samsa a La metamorfosi de Kafka, i altres lectures que obren la mirada al món que ens envolta. Molt interessant.

Lo que una ama és un lectura amena, inspiradora, que enganxa i mostra una altra manera de fer a l’aula per tal que els adolescents estimin la lectura i s’afeccionen a emprar-la com a recurs on trobar respostes als dubtes, anhels i somnis que tots tenim. El llibre va ser mereixedor del Premio Euskadi de Ensayo en Euskera 2023.

Una lectura imprescindible per a mestres, professors de secundària, mediadors i conductors de clubs de lectura. M’ha agradat, especialment, la idea que la Miren expressa quan diu que dissenteix de l’afirmació que la joventut no llegeix.

Jaume Centelles 
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles