«Mot per mot: literatures d’infant»

Ros, Roser. Mot per mot: literatures d’infant. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2019. 138 p. (Temes d’Infància). ISBN 978-84-120096-0-6. 16 €.

Aquesta ressenya vull que reflecteixi el respecte i admiració que hem de sentir bibliotecaris, professors, mestres, pedagogs i amants del llibre i de la lectura per la Roser Ros, Premi de Cultura Popular 2010 del Consell Català de la Cultura i de les Arts (CONCA) per la seva tasca en la recerca i divulgació de les rondalles i contes contemporanis.

La seva tasca com a impulsora d’iniciatives culturals sobre narració de viva veu i els seus nombrosos articles sobre el fet narratiu i la importància en l’educació dels infants a revistes com Infància, CLIJ o Faristol, entre d’altres, la fan algú imprescindible en el panorama de la literatura per a infants i la lectura a Catalunya.

El llibre Mot a mot és una proposta d’acostament a la literatura dels més petits i dona eines perquè aquesta sigui plaent i profitosa. És un llibre que es pot considerar com una actualització de la seva obra anterior Trenta-tres contes de l’any 1986 (publicat també per Rosa Sensat) i justament trenta-tres anys després!

Mot a mot comença amb unes pàgines on l’autora ens parla sense complexos de la lectura, la narració i la literatura, i de com a través d’alguns dels seus llibres s’ha anat consolidant la literatura infantil a Catalunya. A continuació, el llibre té cinc apartats, en els quals Roser Ros reflexiona sobre la seva experiència, sobre la seva trajectòria, com n’és de complicada la comunicació etnopoètica i, sobretot, i que jo he trobat molt recomanable, sobre quines són i han de ser les funcions de la mediació literària i la seva relació amb escoles i famílies.

El primer apartat, titulat «Per a fer boca» la Roser Ros ens recorda què és la literatura i què vol dir parlar i treballar amb literatura i infants. Aquesta secció gira entorn al plaer no solament de llegir sinó també d’escoltar i de la importància del binomi adult-narrador/infant-oient en la configuració de la literatura tal com s’entén en el segle XXI.

Ens defineix la comunicació etnopoètica i ens remarca que la literatura, sigui bona o dolenta, no esdevé rellevant sinó esdevé diàleg. A continuació ens introdueix en l’acció de la mediació literària, que podem resumir com aquella acció que posa en contacte l’individu i la literatura i sempre produeix un efecte positiu si es fa amb seny i coneixement. Us animo a saber més llegint amb cura aquest apartat i aprofundir amb els set eixos primordials per exercir la mediació literària que l’autora explica.

El segon apartat, «Gust de poesia», tracta sobre el fet poètic i la importància de jugar amb les paraules i ens dona exemples dels seus poemes per demostrar-nos que escoltar, sentir i degustar no està renyit amb aprendre. El següent punt el dedica al teatre: «Un joc de teatre». Hi argumenta la importància de fer teatre per a infants i introduir-lo com un joc aprofitant el potencial del fet escènic; també n’ofereix exemples.

Especialment recomanable és l’apartat quart, anomenat «Collita de contes». Aquí llegim a la Roser Ros pedagoga i experta narradora de contes. Ens hi descriu la meravella d’escoltar contes i que n’és d’important emocionar amb les paraules i ampliar el coneixement lingüístic dels infants, entre d’altres funcions que detalla. I ens ho ensenya per mitjà d’exemples dels seus contes. Segur que en gaudireu.

Finalment, l’última secció es diu «Una pila de llibres i altres suports». És un recull de pautes i recomanacions bibliogràfiques de llibres de falda, de llibres de taula, llibres per documentar-se i altres temes que trobareu molt convenients.

El llibre finalitza amb la lectura que ha fet Agustí Montardit, mestre d’educació infantil i coordinador de la biblioteca comunitària de l’institut escola Trinitat Nova de Barcelona, on remarca la importància de les múltiples perspectives des d’on la Roser Ros viu la literatura per a infants i que la fa un referent per a tots aquells que mostrem respecte per la literatura i creiem que la lectura és una bona base per a la vida. Completament d’acord!

Finalitzo la ressenya convidant-vos a conèixer més coses sobre la Roser Ros i no perdre-li la pista a Tantágora que ella dirigeix, sobretot l’apartat de formació.

Estrella Gómez Enríquez

De la 3a promoció del postgrau de Prescripció Lectora