Quan les llibreries dibuixen territori: una mirada a Girona

Dorca Costa, Jordi (coord.). (2025). «Llarga vida a les llibreries» [dossier]. Revista de Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 56-95. Disponible també en línia a: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/issue/view/32761

Des de fa anys visc a l’Empordà i soc lectora fidel d’algunes de les llibreries que apareixen al dossier que la Revista de Girona dedica, al número 349 (març-abril 2025), a les llibreries de les comarques gironines. Coordinar aquest dossier no devia ser fàcil: el territori és extens, les realitats diverses, les trajectòries múltiples i sovint difícils de sintetitzar. Jordi Dorca Costa, el seu coordinador, opta per articular un mosaic que funciona per contrast, per memòria i per emoció. 

El resultat és un conjunt de textos que combinen crònica, retrat, memòria i defensa cultural. Una suma de mirades, algunes més personals, d’altres més informatives, que projecten la llibreria no com un comerç qualsevol, sinó com una institució cultural de proximitat.

Les llibreries com a relat de país

La tria de veus és encertada: el dossier obre amb un article de Xavier Carmaniu Mainadé, que traça un recorregut històric des de la Pla Dalmau fins a la Llibreria Geli, enyorada i mítica, i que Jordi Grau amplia en un text que n’explica tots els detalls amb gran coneixement. El dossier fa parlar llibreters que han fet trajectòria –Maria Carme Ferrer n’és una veu essencial– i també recull testimonis de llibreters que han sabut adaptar-se, reinventar-se o simplement resistir.

Hi ha també espais emblemàtics com L’Altell de Banyoles, la Vitel·la de l’Escala o El Drac d’Olot. La Llibreria 22, en paraules de Jordi Camps, esdevé gairebé un personatge literari. A través dels seus records, assistim a una època i a un tarannà que, tot i canviar, encara inspira.

El valor de la llengua i la comunitat

S’hi destaca, amb raó, l’aposta clara per la llengua catalana de llibreries com Les Voltes, que han fet de la llengua no només una eina de prescripció, sinó un compromís actiu. En un context de globalització editorial i de plataformes digitals, aquest detall no és menor. Les llibreries catalanes –i molt especialment les comarcals– tenen un paper clau en la normalització lingüística i en la difusió de la literatura pròpia.

Aquest compromís sovint es vincula amb la comunitat: clubs de lectura, activitats amb escoles, presentacions, converses o, senzillament, l’acte de recomanar. És una cultura lenta i fidel, però molt més robusta del que de vegades es percep.

Calonge, projecte viu i imitable

El dossier també fa referència al projecte Calonge, Poble de Llibres, que tres anys després de la seva posada en marxa continua sent un exemple a seguir. Propostes com Vi en vers o el cicle Llibreters VIP, que tinc la sort de conduir, mostren com una llibreria pot esdevenir eix de dinamització cultural. Calonge no és només una idea turística: és un model de cooperació entre llibreters, institucions i públics diversos.

Aquesta part del dossier serveix per imaginar altres possibles «pobles de llibres» i per posar damunt la taula la necessitat d’estratègies culturals que vagin més enllà de l’àmbit urbà.

El dossier com a conjunt: fortaleses i absències

El dossier ofereix una panoràmica rica, però presenta també alguns desequilibris. El mateix pròleg admet que no s’ha pogut fer un article per a cada llibreria, però potser hauria estat interessant apropar-se comarca a comarca a les realitats llibreteres, per tenir una visió més sistèmica i menys fragmentada.

A nivell informatiu, tot i la inclusió d’un mapa que mostra la distribució territorial de llibreries i altres punts de venda de llibres, es troba a faltar algun element quantitatiu més: dades de venda, evolució del nombre d’establiments o gràfics comparatius haurien ajudat a contextualitzar millor el panorama i a complementar els retrats i testimonis amb una visió més sistèmica. També crida l’atenció l’absència de la veu dels clients i la manca de connexions amb les biblioteques públiques, que treballen en la mateixa línia: fer arribar llibres i lectures al conjunt de la població. Aquestes absències no resten valor al dossier, però sí que obren la porta a imaginar un segon lliurament que posi el focus en els vincles entre llibreters, lectors i bibliotecaris: tres baules indispensables per entendre l’ecosistema lector gironí.

Una invitació a seguir llegint (i visitant llibreries)

Un dels textos més suggeridors és el d’Helena Batlle Julià, tècnica auxiliar de biblioteca, que ens apropa a llibres on les llibreries són escenari o personatge. Una peça deliciosa, que recorda que les llibreries no només formen part del paisatge urbà o comercial, sinó també de l’imaginari col·lectiu.

Amb tot, el dossier deixa una sensació clara: les llibreries gironines són molt més que establiments comercials. Són espais de resistència cultural, de comunitat, d’intercanvi i d’arrelament. I sí, cada matí que obren persiana, fan una mica més gran el país.

Carme Fenoll Clarabuch 
Bibliotecària. Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC