«The librarian’s guide to bibliotherapy»

Ward, Judit H.; Allred, Nicholas A. The librarian’s guide to bibliotherapy. Chicago: ALA Editions, 2024. XX, 200 p. ISBN 978-0-8389-3662-7.

L’ús de la lectura guiada amb finalitats terapèutiques no és pas un concepte nou: Aristòtil ja defensava la funció catàrtica de les tragèdies. Segles després, els professionals de les biblioteques continuen emprant la lectura per millorar la vida de les persones, al llarg de tot el seu cicle vital.

A partir d’aquesta premissa, The librarian’s guide to bibliotherapy, de Judit H. Ward i Nicholas A. Allred, es presenta com un manual professional que, amb claredat i des d’un enfocament pràctic, facilita una primera aproximació a la biblioteràpia, un camp interdisciplinari consolidat als països anglosaxons i cada cop més conegut a Catalunya. 

El llibre és un dels resultats del projecte «Reading for recovery», finançat per l’American Library Association amb el propòsit d’oferir una guia bàsica per a les biblioteques associades. En aquest marc, explora els orígens de la biblioteràpia, aprofundeix en la seva definició i models, i mostra exemples de bones pràctiques realitzades a les biblioteques nord-americanes (universitàries, públiques, escolars…). També descriu amb detall metodologies, eines i recursos amb el propòsit que els i les professionals esdevinguin facilitadors d’experiències de lectura dins del marc d’una biblioteca ciutadana, molt atenta al benestar dels i les usuàries.

Des de l’inici, els autors plantegen que els bibliotecaris no són pas terapeutes, ni ho volen ser, però que s’hi troben fent-ne «accidentalment» a causa de la vocació de servei públic que acompanya la professió. El tracte diari amb col·lectius molt diversos que, cada cop més, cerquen un espai de seguretat a la biblioteca, els interpel·la i impulsa a incorporar noves competències relacionals i de coneixements per donar resposta a nous reptes comunitaris.

Sempre, però, apunten els autors, cal conèixer els propis límits: un programa de biblioteràpia no s’ha de confondre pas amb l’ús terapèutic dels llibres que fa un psicòleg o un psiquiatre en el context d’un tractament mèdic. Entendre on arriben les funcions de facilitadors o mediadors que ajuden a descobrir noves i inesperades connexions, sempre des del respecte amb els processos de lectura individuals, és clau i un dels propòsits centrals d’aquest manual. Només des d’una major professionalització, afirmen Judit H. Ward i Nicholas A. Allred, es donaran respostes més adequades a col·lectius que, molts cops, cerquen en la biblioteca una «habitació pròpia» que potser no troben enlloc més.

L’obra s’estructura en quatre grans capítols i l’epíleg «Mirant cap al futur»: 1) Prenent contacte, 2) Mirant cap endins, 3) Posant-se a treballar i 4) Mirant cap enfora. Es comença exposant els antecedents històrics de la biblioteràpia, s’expliquen els models de la biblioteràpia aplicats a diversos marcs d’interacció entre lector i text i s’avança cap a l’aplicació pràctica de la biblioteràpia amb recomanacions pràctiques per a la ideació, realització i avaluació d’activitats i programes específics.

Com assenyalen els autors, si es coneixen bé les necessitats dels usuaris, es defineixen correctament uns objectius i es promouen accions amb experteses diverses, les oportunitats per a bibliotecaris i bibliotecàries són enormes. No es tracta tan sols d’impulsar plans d’acció nous; també es poden sumar activitats amb una nova perspectiva, als programes ja existents: recomanacions lectores, expositors temàtics, guies digitals, grups de discussió, tallers amb autors…

Són especialment útils les directrius per remirar, des de la biblioteràpia, el propi fons i els equipaments, a més de la recomanació per avaluar els límits de les programacions en marxa: hi ha clubs de lectura adreçats a col·lectius diversos?, quines dinàmiques diferents empren? Són activitats participatives? I així moltes altres preguntes que permeten repensar objectius de cada biblioteca, en clau d’inclusió. Cada capítol incorpora útils referències bibliogràfiques actualitzades, juntament amb eines i recursos. Al final, com a annex, també hi trobem cinc plantilles fàcilment aplicables.

D’entre tots els capítols, vull destacar l’apartat dedicat a la prescripció lectora i l’èmfasi que es fa en la selecció de les lectures per a una diversitat de públics, la necessària qualitat literària de la selecció, la potencialitat per al debat i els requisits ètics que exigeix el tractament de temàtiques especialment sensibles. La prescripció s’assenyala com una de les fases més rellevants de l’impuls d’un programa de biblioteràpia i demana una important inversió de temps, recursos i experteses amb un retorn important: l’enriquiment significatiu de l’experiència lectora.

Conèixer els fonaments de la biblioteràpia gràcies a la lectura d’aquest manual és una bona oportunitat per connectar eines i metodologies i integrar-les amb la visió de millora dels serveis que oferim a les nostres comunitats. Certament, no es pot fer una translació simètrica del sistema bibliotecari nord-americà al de la lectura pública a Catalunya, però ambdós comparteixen la visió d’una biblioteca comunitària, i aquí és on trobem els principals vasos comunicants.

L’obra és una invitació a connectar amb públics nous, aquells que encara no han descobert les oportunitats de creixement vital inherents a les biblioteques, i enfortir els lligams amb els habituals, reforçant la vinculació al llarg de tota la vida. Convida els professionals a refermar els vincles comunitaris i plantejar-se nous objectius vinculats a la lectura que poden esdevenir transformadors, a mitjà i llarg termini, per la seva potencialitat d’exploració, aprenentatge i gaudi. Les propostes d’aquesta guia no són pas excloents ni del tot alienes als elements vertebradors del nostre sistema lector, sinó un esglaó més cap a la consolidació de la biblioteca com a espai inclusiu per a totes les comunitats.

Dra. Teresa Fèrriz Roure

Teresa@artsensalut.cat