UN DELS ELEMENTS DEL DOCUMENT ÉS LA LLENGUA EN QUÈ ES PRESENTA

La llengua s'expressa amb un índex numèric, precedit d'un signe = i normalment es situa al final de l'índex principal que expressa el contingut conceptual del document. Per exemple:

347.78=111 -  Drets d'autor (document en anglès)
674-419.07=113.6 -  Tractament de les xapes de fullola (document en suec)
543.85.085:637.12=112 -  Indicadors per a l'anàlisi del contingut en greix de la llet (document en alemany)

Els "auxiliars comuns de llengua" els trobem a la taula auxiliar Ic, i es desenvolupen paral·lelament a les divisions dels índexs 811 o 821.

Així tindrem:
811.134.1 - Llengua catalana     821.134.1 - Literatura catalana     =134.1 en català
811.411.21 - Llengua àrab    821.411.21 - Literatura àrab   
=411.21 en àrab
811.134.2 - Llengua espanyola   
821.134.2(7/8) - Literatura hispanoamericana    =134.2 en castellà

Fixeu-vos que la ubicació del punt varia segons l'índex i que sempre separa els grups de tres xifres, començant per l'esquerre.

Cal tenir en compte que els índexs de la classe del 8 van ser modificats a partir de l'edició espanyola CDU95.

Proveu de classificar: "Biografia dels grans directors d'orquestra (en castellà)"

1. 78.071.2:929=134.2
2. 929=134.2:78.071.2
3. 929:78.071.2=134.2