«The art of libromancy», de Josh Cook

Cook, Josh. The art of libromancy: on selling books and reading books in the twenty-first century. Windsor, Ontario: Biblioasis, 2023. 300 p. ISBN 978-1-77196-541-5.

En un moment històric en què les llibreries independents es troben entre la pressió del capitalisme de plataforma, la precarització laboral i els reptes culturals d’un mercat editorial globalitzat, el llibre The art of libromancy apareix com una lectura imprescindible per a futurs llibreters. Josh Cook, llibreter en actiu a Porter Square Books (Massachusetts), ens proposa una obra que és una barreja d’assaig professional, crítica del sistema i manifest ètic. És un llibre que no només explica com funciona una llibreria, sinó que ens convida a repensar què hauria de ser i a quin tipus de societat pot contribuir. 

Cook escriu des d’una posició privilegiada: coneix a fons la pràctica diària i la complexitat del sector, però també manté una mirada crítica, literària i política sobre el conjunt del sistema editorial. Això fa que The art of libromancy vagi més enllà dels manuals tradicionals i es converteixi en un text crític per a professionals del llibre.

Un dels punts centrals del llibre és la reivindicació del llibreter com a agent cultural i polític. Per a Cook, vendre llibres no és una activitat neutra ni purament comercial. Tota la tria de fons, taules de novetats, recomanacions, etc., implica una sèrie de valors, intencions i conseqüències. L’autor desenvolupa el concepte de handselling com a eix fonamental del rol llibreter: la capacitat de connectar personalment amb el lector i recomanar des del coneixement, l’empatia i la passió, i d’actuar com a prescriptor cultural dins la comunitat. Aquesta pràctica és el que defineix com a libromancy (algunes eines en línia ho tradueixen al català amb el mot «llibromància»), que consisteix en l’art de crear vincles entre persones i llibres.

L’experiència lectora, diu Cook, no comença quan s’obre un llibre, sinó quan algú te’l posa a les mans. Això transforma la figura del llibreter en un actor clau en la vida lectora de les persones.

El llibre dedica diversos capítols a exposar com les estructures de poder econòmiques i culturals condicionen greument l’activitat llibretera. Amazon hi apareix com l’enemic sistèmic per excel·lència: una corporació que no només destrueix teixit comercial, sinó que desmantella les condicions mínimes per a una indústria editorial saludable. Cook descriu de manera detallada com Amazon juga amb pèrdues en llibres per dominar el mercat, compensant-ho amb altres branques del seu imperi empresarial.

Al costat d’aquest gegant, l’autor també alerta sobre la concentració editorial (els anomenats «Big 5»), que redueix la diversitat de veus i condueix a una oferta literària cada cop més homogènia i mercantilitzada. Les grans editorials estableixen preus, controlen tiratges, dominen l’espai mediàtic i deixen molt poc marge per a les propostes independents o les veus minoritzades.

Cook defensa que ignorar aquests condicionants suposa legitimar-los. En conseqüència, proposa un exercici actiu de resistència i responsabilitat des de les llibreries independents.

Un dels capítols més potents del llibre és la reflexió sobre el racisme estructural a la indústria editorial i les dinàmiques d’exclusió que afecten autors racialitzats, escriptores o persones LGTBIQ+. Cook analitza com els prejudicis dels editors, la manca de representació al sector, les polítiques comercials de les editorials i els criteris dels mitjans contribueixen a perpetuar un cànon blanc i normatiu.

Per això, planteja que les llibreries han d’incorporar pràctiques de discriminació positiva en la selecció de fons i en la visibilització dels llibres. Això inclou dedicar espais destacats a autors no blancs, fugir dels tòpics comercials i construir un catàleg que representi la complexitat del món. L’autor ho deixa clar: «si la neutralitat serveix per perpetuar l’opressió, cal triar posicionar-se».

Aquesta idea és especialment rellevant per a futurs llibreters que vulguin desenvolupar una llibreria amb compromís comunitari, cultural i polític.

Cook desmunta hàbilment moltes pràctiques habituals dins les llibreries: les taules de best-sellers, les promocions basades en promocions massives, la reproducció de les llistes de llibres recomanats pels mitjans, etc. Proposa, en canvi, un model basat en la curadoria crítica, l’adaptació local i la personalització. Exemples com «stack ’em high, watch ’em fly» (l’estratègia de col·locar grans piles de llibres per incentivar les vendes) són revisats des d’una perspectiva més ètica: què passaria si comencem a fer servir aquests mateixos recursos per visibilitzar autors emergents o minoritaris? Cook aposta per una pràctica llibretera més conscient, més transparent i més arrelada a la comunitat que serveix.

Un altre aspecte fonamental del llibre és la crítica a la precarietat que afecta molts llibreters. Cook denuncia com els salaris baixos, les poques oportunitats de promoció i la manca d’estabilitat expulsen del sector persones amb talent, passió i experiència. Aquest fenomen crea un buit generacional i reforça una visió romàntica i insostenible de la professió.

Per a l’autor, el futur del sector depèn de la dignificació de la feina de llibreter. Això vol dir reconèixer-la com una professió especialitzada, invertir en formació contínua, garantir sous dignes i facilitar models de propietat col·lectiva o cooperativa.

Cal formar llibreters preparats, sí, però també empoderats per transformar la realitat.

Com a conclusió, The art of libromancy és una obra que combina teoria i pràctica, ideologia i ofici, activisme i coneixement. És un llibre molt recomanable per a la formació de nous llibreters, ja que interpel·la directament la responsabilitat social de la professió. També és una obra inspiradora, reivindica que les llibreries són espais de resistència, vendre llibres pot ser un acte de justícia, i que el compromís (amb els llibres, amb els lectors i amb la societat) ha de donar sentit a la tasca de qualsevol llibreter.

Elias Serhed 
Biblioteca del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya