«Feltrinelli: el editor que quiso cambiar el mundo»

Gracia Santos, Guille; Iturriza Mendia, Aitor; Nava Laiz, Nacho. Feltrinelli: el editor que quiso cambiar el mundo. Madrid: Altamarea, 2024. [224] p. (Marea gráfica). ISBN 978-84-19583-45-1. 23,90 €.

El paper romàntic de l’editor, aquesta és la idea que moltes persones perceben d’aquest agent de la cultura. Amb un fons d’armari intel·lectual profund i amb l’objectiu de millorar i fer avançar la societat. O el món sencer.

A l’hora de la veritat, però, els editors tenen més de botiguers que de missioners. Gutenberg va inventar la impremta per fer una gran quantitat de llibres estalviant-se la despesa dels copistes, malgrat acabar arruïnat. Al llarg del temps podem trobar diferents pòlisses per al mateix ofici: editors-impressors, més tard editors-llibreters, editors-escriptors (ara més de moda que mai amb l’autoedició) i editors-editors (en què massa vegades la pela es maldissimula amb la purpurina del glamur intel·lectual). Molts d’aquests hàbits ja s’escampen per l’antic Imperi romà i amb el tràfic de còpies de manuscrits de la Biblioteca d’Alexandria: nihil novum sub sole.[1] 

Bé, potser no sempre és així. Amb Giangiacomo Feltrinelli (Milà, 1926 – Segrate, 1972) cal comptar amb una altra faceta, la d’editor-revolucionari. Però de veritat, i no només en l’àmbit polític, també i molt concretament en l’editorial (per exemple, va ser el primer a apostar pels llibres de butxaca a Itàlia, creant un model editorial que democratitzava l’accés a la lectura).

Per això, l’edició d’un còmic sobre la vida de l’editor italià és tan important avui en dia, en què totes les revolucions se’ns presenten adulterades pel plaer de la instantaneïtat fugissera de les xarxes socials alimentada a còpia de «clics» i «m’agrades». Quin poder real pot tindre l’edició? La cultura és una eina de canvi social?

Per això vull començar a parlar de l’obra pel final, per una recomanació: doneu a llegir aquesta novel·la gràfica als adolescents. La història que ens és pròxima acostuma a ser la gran ignorada, i la vida fascinant i contradictòria, de pel·lícula, de Feltrinelli enganxa a la primera de canvi: la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda, cotxes al més pur estil James Bond, dones sexis i bombes (moltes bombes). Però en aquests escenaris, el ric protagonista resulta ser una espècie de modern Robin Hood que lluita contra la tirania (però amb un únic pensament en ment: la revolució).

El guió de Guillermo Gracia Santos i Aitor Iturriza Mendia, que compta amb uns diàlegs mesurats i amb un ús intel·ligent dels silencis, ens desgrana un relat biogràfic que acaba resultant una immersió en els grans dilemes del segle XX a través dels ulls d’un home que volia transformar el món amb llibres i, finalment, amb accions polítiques radicals. Mitjançant una sèrie d’episodis clau de la seva vida, amb una estructura fragmentada però intensa, la narració combina escenes de l’editor de grans clàssics com Doctor Jivago de Boris Pasternak (extret de contraban de la Unió Soviètica) o El Guepard de Lampedusa (Il Gattopardo en italià, que compta amb una excepcional adaptació cinematogràfica de Visconti), i moments vitals del seu progressiu acostament als moviments revolucionaris i figures històriques com Fidel Castro o el Che Guevara. Feltrinelli, al cap i a la fi, no és cap àngel ni dimoni, ni tampoc és un heroi perfecte ni un malvat qualsevol: és un idealista obstinat, un intel·lectual radical, un milionari comunista que es debat entre les seves conviccions i contradiccions.

Els guionistes no sobrecarreguen el relat amb detalls superflus, sinó que han triat amb cura moments vitals que transcendeixen i emmarquen la Història. Les decisions editorials de Feltrinelli van canviar la història de la literatura contemporània, tant com la seva implicació pública i clandestina en la política radical a la seva Itàlia i arreu del món, de tal manera que ens porta a qüestionar les motivacions i conseqüències de les seves accions.

Per altra banda, l’il·lustrador Nacho Nava fa destacar aquesta obra per la seua dimensió gràfica, amb un estil potent en blanc i negre que apuja la tensió narrativa i el drama de la història, amb una atmosfera i uns enquadraments cinematogràfics que fan que la lectura siga absorbent i emocionant.

Un dels llegats més importants de Feltrinelli, més enllà del catàleg editorial que va forjar i pel qual és reconegut, és la creació el 1949 de la Biblioteca – Institut Feltrinelli,[2] fundat per a la investigació sobre el socialisme, el moviment obrer i l’economia. L’acumulació de més de 200.000 llibres i documents respon a un projecte conscient de l’editor, amb l’adquisició de fons especials sobre Marx-Engels, la Guerra Civil espanyola i la Tercera Internacional. Els catàlegs que la conformen reuneixen obres sobre història econòmica, socialisme utòpic, la Comuna de París, i una extensíssima tria de diaris obrers i fonts sobre història econòmica, que ens serveixen per comprendre la història intel·lectual i social contemporània. Si el nostre protagonista volia canviar el món amb els llibres i combatre la injustícia amb els llibres no ho va fer només amb els llibres que editava, sinó també hi comptava tots els que s’han editat i que no podien desaparèixer i caure per sempre en l’oblit per a les generacions presents i futures.

Feltrinelli és la biografia d’un editor visionari, fill del segle XX, per això també ens convida a la reflexió sobre la relació entre cultura i política, sobre el compromís personal i polític i les seves conseqüències. Quina és la responsabilitat d’un editor en la societat? És possible canviar el món a través dels llibres? Fins a quin punt un idealista pot viure amb les seves conviccions sense caure en l’autodestrucció? Molt ben documentat i amb una proposta visual que enganxa des de la primera pàgina, ben bé que podem arribar a dir que aquest còmic és una de les millors aproximacions a la figura de l’editor italià i al seu llegat. El desenllaç de la seva història de la persona, però, us el reservo per a la vostra lectura.

Jaume Llambrich Brull 

Editor

[1] Vegeu Alonso López, Francisco J. «La producción y distribución de libros en el Imperio romano» [en línia]. Cartularios medievales, 18 enero 2010. <http://cartulariosmedievales.blogspot.com/2010/01/la-produccion-y-distribucion-de-libros.html>. [Consulta: 9 maig 2025].

[2] Bidussa, David. «La Biblioteca – Instituto Feltrinelli: fisonomia de las colecciones», Políticas de la memoria (Buenos Aires), n.º 21 (2021), p. 40-53.