Altre cop la comprensió lectora

Llauradó, Anna. Comprensió lectora: l’assignatura pendent: evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent. Barcelona: Fundació Bofill, 2025. 83, [4] p. (Informes breus; 78). ISBN 979-13-990319-3-5. Disponible també en línia a: https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/6/f/z/9si-comprensiolectora_assignaturapendent.pdf.

La Fundació Bofill és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1969 que treballa per la millora de l’educació amb l’objectiu de reduir les desigualtats i col·laborar a l’equitat i la cohesió social tot impulsant recerques sobre aspectes de l’educació i polítiques educatives. En aquest sentit, la Fundació –en col·laboració amb agents i especialistes de diferents àmbits educatius‒ elabora estudis i informes i també dissenya propostes per millorar allò que ha detectat com una deficiència del sistema escolar. Entre els àmbits d’estudi recents s’hi contemplen l’abandonament escolar, la situació de les biblioteques escolars o la comprensió lectora, objecte d’aquest informe que ressenyem. Aquest informe és una peça més en les accions per a la millora de la comprensió lectora dels infants que la Fundació ha dut a terme els darrers anys, entre les quals potser la iniciativa més coneguda i més veterana és el programa Lecxit, programa d’acompanyament lector d’infants de nou a onze anys.

L’informe, elaborat per Anna Llauradó, llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Lingüística Teòrica, Computacional i Aplicada, consisteix en l’anàlisi dels resultats de les proves PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) passades l’any 2021 als alumnes catalans de 4t de primària i que demostren la seva insuficiència de comprensió lectora. Segons es deriva de la presentació, a diferència de les proves de competències bàsiques que són les practicades per la Generalitat de Catalunya, aquestes proves internacionals amplien l’espectre de comprensió lectora a diferents tipologies textuals i a tot el procés de comprensió global del text.

Aquest és un document breu, de només 83 pàgines, de les quals gairebé sis, dedicades a bibliografia (p. 78-83) i un parell de pàgines de notes explicatives, dividit en quatre capítols: el primer (p. 4-33) per resumir els aspectes clau de la comprensió lectora; el segon (p. 34-60) per presentar la situació dels alumnes catalans; el tercer (p. 61-64) on s’exposen, potser massa breument, les «accions escomeses» (sic) pel govern, i el darrer, també de poques pàgines (p. 69-76), on s’apunten possibles línies d’acció. Els gràfics, taules i figures imprescindibles s’incorporen al llarg de tota l’obra.

El treball de Llauradó no deixa de ser un bon resum i també una radiografia útil de les insuficiències en comprensió lectora dels nostres alumnes des d’una perspectiva concreta ‒les PIRLS‒, però el lector agrairia més context sobre les proves (són voluntàries per als centres? alguna mostra de preguntes?) i també sobre la International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA), l’entitat que les impulsa (és cert que ho podem consultar a Internet, però no està de més que s’inclogui aquesta informació) a més d’una explotació de les dades més profunda. D’altra banda, els apartats dedicats a la prospectiva internacional i les possibles línies d’acció (cap. 3 i 4) resulten massa genèrics («un ampli nombre de països ‒des de l’Afganistan […] fins a Finlàndia‒ han dissenyat una estratègia nacional de foment de les habilitats de lectura i escriptura», p. 67), tot i que el comentari sobre el Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya i el foment de la literacitat és ben concret i encertat. Pel que fa a la bibliografia, la setantena de títols citats seria més pròpia d’una investigació de recerca que no pas d’una anàlisi de resultats, raó de ser de l’informe. El fet que se citin gairebé exclusivament estudis anglosaxons ‒tant dels anys vuitanta com actuals‒ comporta un cert biaix, tenint en compte que els francesos als anys vuitanta van desenvolupar recerques en el camp de la comprensió lectora i que a Catalunya ‒i probablement a Espanya‒ altres investigadors han treballat el tema. En conjunt, l’anàlisi és una aportació interessant que segurament podria haver anat més enllà amb un treball en equip amb membres d’algun grup de recerca o similar.

És possible que la part de l’informe dedicada a estratègies sigui limitada, atès que la Fundació ha editat un fullet (de 8 pàgines) titulat 7 propostes per capgirar els resultats de la comprensió lectora a Catalunya en el qual vuit «experts en docència i aprenentatge de la comprensió lectora, en biblioteconomia i en llengua catalana» presenten mesures raonables però totalment previsibles des del nostre punt de vista, en el sentit que qualsevol agent implicat en aquest tema les podria haver formulat: ¿qui no proposaria incidir en la formació dels mestres, revisar els sistemes d’avaluació, consolidar les biblioteques escolars, disposar d’equips de suport…? Segons la Fundació Bofill, amb aquestes mesures i una inversió específica de 27 milions d’euros anuals es podria revertir la situació. Tot plegat pot derivar en un (altre) brindis al sol.

Una altra iniciativa de la Fundació a l’entorn d’aquest tema ha estat la presentació per part d’Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic en l’àmbit de la psicologia cognitiva de l’aprenentatge, del llibre Com aprenem a llegir acompanyat d’una conversa amb Àngels Cadena, directora de l’Escola Mercè Rodoreda (Barcelona). En conjunt, res de nou per als qui de sempre s’han interessat pel tema: oferir textos que connectin amb la realitat dels infants i que aquests vagin més enllà de la simple descodificació, com ja va ser formulat fa anys per Frank Smith a Comprehension and learning: a conceptual framework for teachers (Holt, Rinehart and Winston, 1975) i aquí a Catalunya, Teresa Colomer i Anna Camps, professores de la UAB, van ajudar els ensenyants amb reflexions, i també exercicis escolars del tot vigents, en el seu imprescindible llibre Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre (4a ed., Edicions 62, 1998).

Ara bé, cal valorar positivament aquesta iniciativa de la Fundació Bofill perquè acosta la complexitat del tema de la comprensió lectora a un auditori novell, alerta els responsables d’educació del problema i proposa solucions. Però hem de vigilar de no oblidar els precedents; si no, el camí es fa més lent perquè sempre tornem a començar.

Teresa Mañà  
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals