L’edició entesa com un compromís plaent

Álvarez Maylín, Carlota. Una curiosidad sin barreras: Beatriz de Moura y los libros que nos volvieron modernos. Barcelona: Tusquets, 2025. 318 p., [48] p. de làm. (Tiempo de memoria; 167). ISBN 978-84-1107-643-2. 22 €.

La història de l’edició barcelonina del segle XX està farcida d’editors importants que han influït de manera decisiva en quins textos i en quines condicions –sovint malgrat la censura franquista i postfranquista– han arribat fins a nosaltres. Tant per la selecció de textos com per la creativitat en la seva presentació, Beatriz de Moura pertany sense discussió possible a la plèiade de figures imprescindibles en qualsevol repàs a la història cultural barcelonina de la segona meitat del segle passat, i potser fins i tot n’és en alguns aspectes representativa. La mateixa Beatriz de Moura ha escrit força sobre la seva formació i activitat com a editora independent, i ha fet aportacions imprescindibles sobre el tema en nombroses intervencions en congressos i simpòsiums de tota mena, que en molts casos són accessibles a les xarxes. Però aquesta és una visió des de dins a la qual calien complements.

El llibre més complet sobre Tusquets Editores –deixant de banda els catàlegs mateixos de l’editorial– es va publicar el 2014: Por el gusto de leer: Beatriz de Moura, editora por vocación, de Juan Cruz Ruiz, que pel seu origen i plantejament ja resulta insatisfactori en alguns sentits.[1] Deu anys més tard es publica, també a la col·lecció «Tiempo de memoria» de Tusquets, Una curiosidad sin barreras, molt agudament subtitulat Beatriz de Moura y los libros que nos volvieron modernos.

Por el gusto de leer i Una curiosidad sin barreras són dos llibres amb enfocaments i objectius del tot diferents, si bé en algunes qüestions anecdòtiques, complementaris. Dit d’una altra manera i per a decepció dels amants de la xafarderia sobre l’star system editorial (compte: espòiler): si Juan Cruz burxava a la seva entrevistada fins aconseguir que, al cap i a la fi, no digués gairebé res sobre la tan esbombada topada entre Javier Cercas i Tusquets Editores, Una curiosidad sin barreras amb prou feines menciona el cas. Gràcies a la claredat expositiva i al tremp narratiu del text, és fàcil oblidar que el llibre de Carlota Álvarez Maylín procedeix i és resultat d’una tesi doctoral una mica al vell estil: combinar el detall curiós amb la persecució de l’exactitud de les dades, adobar-ho tot amb una dosi de reflexió crítica a l’entorn del que es té entre mans i salpebrar-ho tot amb una prosa dúctil i àgil.

Ni el llibre de Cruz ni el d’Álvarez Maylín disposen d’índex onomàstic –per a enuig dels possibles al·ludits i dels amants de l’star system– però el fet que Una curiosidad sin barreras incorpori notes amb referències bibliogràfiques ja marca una diferència significativa a primer cop d’ull.

Tot i això, no és aquest detall el que permet intuir l’origen del llibre en un treball acadèmic, sinó en la declaració d’intencions que es fa en el pròleg i on ja es fa evident que els punts de partida seran la teoria dels camps de Bourdieu i, potser contra pronòstic, la crítica feminista entesa sobretot com a punt de vista des del qual analitzar l’objecte d’estudi. En un àmbit tan igualitari en aquest sentit com és l’atenció i la divulgació que han tingut els artífexs de l’edició barcelonina del segle XX, potser no resulta del tot convincent apel·lar a «estructuras arquetípicas del conocimiento que excluyen a las mujeres editoras del relato hegemónico». De fet, a l’hora d’excloure, s’ha exclòs del relat hegemònic tothom sense distinció de gènere, i no és casual que, en la immensa majoria de casos, els llibres sobre les grans figures del món del llibre els hagin publicat les empreses que ells mateixos dirigien o en les quals tenien un pes o un vincle important. En termes precisament molt propis de Bourdieu, i potser no paradoxalment, amb aquesta mena de llibres autoreferencials les editorials amplien el seu propi capital simbòlic. Sobre els editors i les editores de la gauche divine hi ha (comparativament) força bibliografia a l’abast, com sobre Planeta i sobre els segells que orbiten al seu voltant, malgrat el biaix que suposa aquesta autoreferencialitat, però ¿i sobre la resta d’actors de primer ordre en aquest camp i que els hi eren contemporanis (Mario Lacruz, Carlos Pujol, Alfons Comín, Enrique Badosa, Silvia Querini, Isabel Monteagudo, María Antonia de Miquel, Michi Strausfeld…)? Exclosos tots –excepció feta de Carmen Balcells–, malgrat ser els homes majoria quant a l’ocupació dels càrrecs clau del sector en el darrer quart del segle XX.

En qualsevol cas, aquest propòsit de donar visibilitat a allò fins ara desatès o analitzat només panoràmicament desemboca aquí en un text que alterna amb intel·ligència el criteri cronològic amb el temàtic per reconstruir paral·lelament la trajectòria biogràfica de Beatriz de Moura i la història econòmica, cultural i social de Tusquets Editores, que òbviament –transgredint les normes de la geometria– acaben per convergir, la qual cosa és una de les qualitats no menors del llibre.

Una altra de les seves virtuts molt notables és la quantitat i qualitat de fonts primàries a les quals ha tingut accés i ha sabut aprofitar l’autora, començant pel fons Tusquets dipositat a la Biblioteca Nacional d‘Espanya, que inclou un ingent epistolari personal, literari i comercial i cent trenta caixes de proves corregides, informes i material molt divers relacionat amb el procés d’edició dels textos. Un fons que caldrà molt de temps i dedicació per esgotar-ne les possibilitats d’estudis de tota mena que suggereix, en particular per als filòlegs i els teòrics de la literatura, però entomar aquests estudis –com els dels fons d’Anagrama o el de Carmen Balcells, per posar altres exemples– requereix un esforç d’inversió que si no el fan els ens públics haurien de trobar la manera de fer-lo conjuntament amb les institucions i associacions de professionals del llibre existents, que al seu torn sovint tenen un retorn en forma de capital simbòlic com a conseqüència de la publicació d’aquests estudis.

Davant el repte de reconstruir la trajectòria de Tusquets i contextualitzar-ne l’evolució, és impossible esgotar el tema i donar-ne una visió completa en totes les seves vessants, i a més desenvolupar-ne una anàlisi crítica, però un altre dels mèrits d’aquest llibre és donar-ne una visió i una interpretació global i narrar-ho de manera molt entenedora. D’aquí el caràcter de completesa que es desprèn del llibre.

L’enorme quantitat de temes que suggereix Una curiosidad sin barreras és exorbitant. En certa manera, Álvarez Maylín ofereix un catàleg de possibles estudis relacionats amb Tusquets Editores, des de l’anàlisi semiòtica de les cobertes de la col·lecció «Marginales», fins a les xarxes de relacions personals, familiars i/o socials que permetien una certa «negociació» amb la censura franquista, passant també per les condicions econòmiques dels anomenats a vegades eufemísticament «col·laboradors».

Una de les coses que fa interessant i útil el cas de Tusquets és precisament que, en bona mesura, durant un temps és un cas representatiu de la intenció de transgressió en el sector editorial amb una mentalitat en la qual encara podem identificar-hi trets de hippisme i de l’esperit del Maig del 68 (resulta que la jove burgesia catalana era tota a París en aquell moment, però bromes a banda, el cert en qualsevol cas és que l’impacte de la primavera francesa és ben visible). L’esperit de cooperació, de col·laboració i de creació cultural econòmicament desinteressada conformen un còctel en el qual a posteriori costa establir o distingir nítidament les relacions personals i socials de les relacions laborals i econòmiques, i això pot interpretar-se tant com una dificultat com ser considerat un avantatge (pel que té de trencament amb les relacions laborals insatisfactòries pròpies del règim imperant, però també per la reducció de costos).

La proposa d’Álvarez Maylín és recórrer l’evolució ideològica d’un projecte d’expressió cultural que es manifesta en l’activitat editorial, i sobre el qual disposem de moltíssima documentació. Un projecte, a més, que agafa embranzida en un moment polític i cultural en el qual s’obrien moltes expectatives d’increment de la llibertat individual i social que es van anar veient progressivament defraudades quan es va afrontar políticament el pesadíssim llegat del franquisme. I això no afectava només ni principalment els moviments feministes (en els quals Beatriz de Moura va tenir un paper rellevant) ni les editores, la qual cosa portaria a l’ampliació del debat que Una curiosidad sin barreras proposa. Això sí, hi insisteixo: anècdotes, poques, però il·lustratives i gens sensacionalistes.

Josep Mengual
Tècnic editorial, autor de Negritas y cursivas  

[1] Vegeu una ressenya d’aquest llibre en aquest enllaç.