Beauvais, Clémentine. Comment jouir de la lecture? Paris: La Martinière Jeunesse, 2023. 29 p. (ALT). ISBN 979-10-401-1647-9.
Com gaudir de la lectura?, es pregunta Clémentine Beauvais en aquest breu opuscle de la col·lecció ALT dedicat a analitzar els diferents modes i tipus de plaers, més o menys elaborats, que la lectura pot arribar a procurar.
Per situar l’obra en context, cal dir que ALT és una col·lecció d’assaigs breus, colpidors i compromesos (segons els adjectius emprats pels seus impulsors), destinats a un públic jove, d’entre 15 i 25 anys. Tanmateix, no sembla que un públic de més edat no pugui sentir-se cridat també per les temàtiques abordades en aquests microassaigs: el plaer de la lectura, els algoritmes com a eventuals amos del món, la utilitat actual del vot... Són, efectivament, temes colpidors i d’actualitat, que, abordats des d’un format breu i amb un enfocament desenfadat busquen atreure el públic jove i fer-lo reflexionar sobre qüestions d’interès en el nostre món.
Clémentine Beauvais aborda en Comment jouir de la lecture? una temàtica que potser no és d’una actualitat rampant, però que sí pot estar relacionada amb una realitat que a moltes persones ens preocupa molt per les conseqüències que pot arribar a tenir: el creixent desinterès dels joves per la lectura –o pels llibres, més aviat– en benefici de nous formats audiovisuals. Sense entrar en aquesta qüestió de fons, Beauvais se centra específicament en l’anàlisi de les diferents formes de gaudi de la lectura i n’apunta de molts tipus, que fins i tot arriba a etiquetar: èxtasi lingüístic, benestar reconfortant, galvanització política, delícia addictiva, apetit enciclopèdic... Entre tot aquest inventari de plaers lectors, jo em quedo sens dubte amb el que l’autora anomena «soulagement identificatoire», que podríem traduir com a alleujament identificador, és a dir, trobar-nos a nosaltres mateixos en els textos literaris, veure’ns reflectits en l’obra i sentir-nos així, d’alguna forma, acompanyats i alleujats per no estar sols en els nostres sentiments i en la nostra manera d’entendre el món.
Més enllà d’aquest reguitzell d’etiquetes, tan diverses, que pretenen identificar les diferents formes de gaudi i d’identificació de les motivacions lectores, Beauvais acaba assenyalant dues grans escoles a l’hora de tractar sobre el plaer lector. La primera, que qualifica com a «réac» o reaccionària, seria aquella que entén la lectura com la cerca d’uns plaers superiors i complexos (que anirien molt més enllà del plaer en si mateix) i que trobaríem en els grans autors que formen el cànon occidental, per usar directament el títol de l’obra de referència de Harold Bloom. La segona línia seria la de la lectura com a plaer en si mateix, sense importar-nos el que hom llegeixi si al final el resultat és satisfactori per a cada lector individual.
Beauvais es mostra crítica amb la primera forma d’entendre la lectura, perquè entén que limita el plaer lector a una gratificació intel·lectual, però tampoc es posiciona en favor de la segona, ja que, segons apunta, darrere d’aquest discurs superficialment progressista basat en una aparent elecció individual s’hi amaguen també interessos de tipus comercial ja que, habitualment, s’acaben promovent uns gustos addictius, fàcils i serials que busquen un consum massiu en sèrie.
En definitiva, Comment jouir de la lecture? és una aproximació a les diferents formes d’entendre la lectura, sempre amb aquest objectiu de gaudi (entès en tota la seva complexitat), que pot resultar d’interès per a joves i grans que vulguin aprofundir a conèixer els mecanismes i desitjos que ens impulsen a llegir i a gaudir d’un dels més grans plaers que l’espècie humana pot arribar a experimentar.
Àlex Figueras
Autor de Bloc de notes
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari