La passió de l’edició

Ginna, Peter (coord.). La labor del editor: el arte, el oficio y el negocio de la edición. Trad., Víctor Altamirano. México: Fondo de Cultura Económica, 2022. 447 p. (Libros sobre libros). ISBN 978-607-16-7391-6.

Fins fa poc m’he dedicat a fer d’editor. Per a mi ser editor havia sigut un somni, durant anys vaig llegir llibres sobre edició amb una certa obsessió: volia entendre què era exactament el que feien els editors, com ho feien i com podies arribar a ser-ho. Els havia d’agafar a la biblioteca de la Universitat, perquè no eren llibres fàcils de trobar a les llibreries i, a més, acostumen a semblar poc atractius. Deixant-me de circumloquis: poden semblar perfectament totxos infumables.

A mi no m’ho pareixen. Depenent del llibre, la imatge de l’editor oscil·lava entre dues visions, pràcticament caricatures: d’una banda, una vida social constant, entre sopars, festes i trobades amb autors; de l’altra, reunions eternes amb comitès on calia convèncer persones amb cara agra que aquell llibre era necessari. L’experiència m’ha fet entendre que aquestes visions no eren falses, però sí parcials. Parlaven sobretot de les parts més visibles ‒i més atractives‒ de l’ofici.

Siga com siga, mai m’havia enfrontat a un llibre d’edició com a una tasca objectiva. Llegir ara La labor del editor, coordinat per Peter Ginna, poc després d’haver deixat de ser editor, ha sigut una experiència estranya: ha estat un exercici de revisió personal i un intent d’objectivació. No estic segur d’haver aconseguit separar completament l’experiència pròpia de la lectura, però intentaré oferir una ressenya el més precisa possible.

A La labor del editor (ens trobarem al llarg de la ressenya i del llibre el problemàtic masculí com a genèric) queda clar des del primer moment que ens trobem davant d’un llibre coral: un recull de textos d’algunes de les principals figures del món editorial nord-americà. I amb un objectiu molt ambiciós i, en certa manera, inevitablement problemàtic: explicar què fan els editors (i editores). El mateix Ginna admet que tot i que la pregunta sembla molt senzilla, és molt complexa de respondre. La manera que ha trobat Ginna de resoldre-ho és no explicar només què fan, sinó també com ho fan, per què, per a qui i qui ho fa.

El llibre s’organitza en cinc parts que intenten donar resposta, indirecta, a aquestes qüestions. La primera se centra en l’adquisició de manuscrits, és a dir, en allò que podríem considerar el nucli més recognoscible de la feina editorial. Ja sabeu, la imatge de l’editor davant d’un text cridant d’emoció. Una de les grans virtuts d’aquesta secció ‒i del llibre en general‒ és la voluntat d’abastar totes les branques de l’edició: no només la literària, sinó també l’acadèmica, el llibre de text, les obres de referència o la no-ficció. Això permet entendre que, tot i compartir un mateix marc professional, els editors no fan exactament el mateix.

Resulta especialment interessant veure com varia el procés de selecció segons el context. Les diferències entre un editor acadèmic i un de llibre de text, per exemple, poden semblar menors, però són molt significatives. Al llarg dels textos apareix una idea recurrent: la decisió d’adquirir un manuscrit oscil·la entre la intuïció ‒l’enamorament d’un text‒, la capacitat de treball i la confiança en l’ofici i el càlcul ‒les necessitats del catàleg o la viabilitat econòmica‒. En la majoria de casos, totes estan inevitablement entrellaçades. És ací on el llibre comença a desplegar la tríada que anuncia el subtítol: art, ofici i negoci. En l’adquisició de manuscrits, hi predomina, sembla, l’art.

La segona part aborda el procés editorial: el pas del manuscrit al llibre. Ací és on el llibre entra amb més profunditat en l’ofici, en com es fa la feina d’editor/a. Apareixen els conflictes amb els autors, les negociacions internes i la necessitat de prendre decisions sovint incòmodes. La majoria de pel·lícules mostren l’editor en el procés editorial: colze a colze (o no) amb l’autor per modificar l’obra. Però ací va més enllà. No sempre és només modificar, moltes vegades en aquesta part es dissenya el concepte sencer del llibre. Com en molts altres llibres sobre edició, hi ha una certa tendència a narrar aquestes situacions com petites històries d’aventures dins d’un discurs més reflexiu. En el llibre coordinat per Ginna, no es limita només a això: també dona visibilitat a altres figures clau del procés, com els correctors o els agents literaris. És a dir, s’hi parla en profunditat de l’ofici de ser editor.

A diferència de la primera part, més centrada en una funció concreta, ací la diversitat de situacions i punts de vista és molt més marcada. Això fa que la lectura siga més àgil, i serveix per demostrar fins a quin punt l’edició no es pot reduir a únic model.

La tercera part, dedicada al perquè de l’edició i a la relació amb el lector, el per què s’edita, és la més breu del llibre. Ho he dit amb bones paraules, però ací es parla del negoci, de la inevitable dimensió empresarial. Amb només uns pocs textos, s’aborda la necessitat que els editors assumisquen també funcions d’administració i mediació. El tancament amb el text de Jeff Shotts (editor executiu de Graywolf, cèlebre editorial independent) sobre les editorials independents planteja la diferència de plantejament (també econòmic) entre una editorial independent i una gran empresa. El text de Shotts té un punt de romàntic, de reforç de la imatge de l’editor que publica el que li agrada perquè defensa la qualitat, però resulta un dels textos més interessants del llibre.

Aquesta brevetat no és casual. Sembla que Ginna ha optat per prioritzar aquells aspectes més vinculats a l’art i a l’ofici en detriment del negoci. La decisió pot fer el llibre més llegible, però també pot generar una imatge parcial de la professió. Hi ha moments en què sembla que l’edició és sobretot sensibilitat i criteri, quan en realitat la dimensió econòmica no només existeix, sinó que és determinant.

Les dues últimes parts abandonen una estructura més funcional per centrar-se en experiències personals i professionals. La quarta se centra en per a qui s’edita, és a dir, en els diferents gèneres i sectors. Ací els autors ja no es limiten a descriure una fase del procés, sinó que escriuen des d’una perspectiva més lliure i personal. Això es tradueix en textos més lleugers i, sovint, més matisats. Resulta molt enriquidor llegir les diferències entre una editora de fantasia, una especialitzada en obres de referència mèdica i un de literatura infantil. Tot i ser branques tan diferents entre elles, ací el que sorprèn són els punts en comú, la passió que els uneix a tots.

La cinquena i última part aborda la qüestió de qui pot ser editor i com s’arriba a la professió. Lluny d’una trajectòria única, el que emergeix és una gran diversitat de camins: des del model més tradicional ‒començar com a assistent editorial‒ fins a figures més recents com l’editor independent o editor per a autors en plataformes d’autopublicació. Aquest apartat contribueix a ampliar la mirada i a mostrar un món editorial cada vegada més divers i canviant. Per al jove que buscava ser editor, en esta última part haguera trobat esperança i futur.

En conjunt, La labor del editor té una voluntat clarament panoràmica: mostrar la màxima diversitat possible del món editorial al mateix temps que intenta definir què vol dir ser editor. Ho fa amb èxit parcial. D’una banda, aconsegueix oferir una visió rica i plural, especialment útil per a lectors que no coneixen el sector. De l’altra, aquesta mateixa amplitud comporta algunes limitacions: certa repetició d’idees, una manca de profunditat en alguns aspectes i un desequilibri en el tractament de les diferents dimensions de l’edició.

Amb tot, el llibre es deixa llegir amb facilitat i funciona molt bé com a introducció. Per a qui ja ha treballat en el sector, pot resultar menys revelador, però continua sent interessant com a espai de reconeixement i comparació.

Ara bé, si alguna cosa es desprén de la lectura dels diferents textos no és només la combinació d’art, ofici i negoci que anuncia el subtítol. Hi ha un altre element que travessa tot el llibre i que, potser, en constitueix el veritable nucli: la passió. La passió per descobrir textos, per millorar-los, per defensar-los i per fer-los arribar als lectors. És, probablement, aquesta passió ‒més que cap definició tècnica‒ la que acaba donant sentit a la figura de l’editor.

Marc Senabre Camarasa
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria