Núñez Ruiz, Gabriel. Lectura literaria y lecturas del mundo. [Almería]: Universidad de Almería, 2014. 189 p. (Ordo academicus; 4). ISBN 978-84-15487-94-4. 14 €.
És la literatura una matèria que s'hagi d'aprendre? O més aviat es tracta d’un recurs que ens permet experimentar emocions a partir de la nostra aproximació voluntària? Sens dubte que la paraula «literatura» engloba conceptes diferents. Un d’ells, el conjunt dels fets que constitueixen les obres literàries i que les caracteritzen, és a dir: autors, títols, dates, escoles, gèneres, figures literàries i altres elements. Aquest tou de coneixements forma part de la formació bàsica que tota persona mínimament culta –encara que sigui «de ciències»– ha d’aprendre. Per fer-ho, la literatura s’ha hagut d'estudiar com una matèria més, amb uns continguts teòrics, estructurats, dosificats. I també s’han hagut de llegir –obligatòriament– unes quantes obres, considerades peces clau de la història literària. Aquestes lectures provoquen efectes diversos, segons les persones: a algunes els desperten l'interès en la ficció, a d'altres, els n'allunya.
El llibre que ressenyem avui és un assaig sobre la història de l’educació literària a Espanya. L’autor és catedràtic de Didàctica de la Literatura a la Universidad de Almería, i ha publicat diversos treballs sobre el tema. A través dels 11 capítols en què s’estructura l’obra, anem coneixent diferents aspectes generals i particulars de la transmissió de la cultura literària a l’Estat en els darrers segles. Els 11 capítols no segueixen una correlació lògica: són petits estudis monogràfics independents que comparteixen una mateixa temàtica general i objectius.
La lectura d’aquest llibre ens mou a preguntar-nos sobre aspectes relacionats amb la transmissió cultural: Què i per què s’ha considerat important de la tradició literària al llarg del temps? Com es transmet la informació als escolars? Com es fomenta el gust per la lectura a les aules? Existeixen uns valors estètics intrínsecs, en les obres literàries? En l’educació literària, ¿s’ha de perseguir la memorització de dades o s’ha de despertar el gust estètic per obres escrites al llarg de la història? Té més valor una obra literària escrita en la nostra pròpia llengua que en llengües allunyades? De quina manera s’han resolt aquestes qüestions al llarg de la història?
Aquesta obra dona respostes a algunes d’aquestes preguntes, si no d’una manera total i sistemàtica, sí amb petits tasts, a partir de recerques concretes. Així, després d’un primer capítol de caire teòric sobre el concepte abstracte de llegir i el paper que juguen les famílies i l’escola en la seva transmissió, aborda l’estudi dels models d’educació literària a Espanya a mitjan segle XIX, a partir del primer manual d’història de la literatura per al batxillerat, obra de Gil de Zárate, publicat per primer cop el 1844 i reeditat nombroses vegades. Uns quants capítols descriuen pràctiques educatives i continguts propis d’èpoques passades, posant l’èmfasi en els valors que es volen transmetre per mitjà de les lectures obligatòries.
Estudia l’ensenyament de la literatura en el marc de la Institución Libre de Enseñanza i durant la Segona República a partir dels manuals que s’utilitzaven a les escoles. Entre els manuals importants per a la configuració del cànon modern, destaca el de Valbuena Prat, de 1937. Però el desenllaç de la guerra civil determinà que l’ensenyament de la literatura estigués molt controlat pel nou règim: es va tenir cura de la moral i dels valors conservadors als manuals. A partir de 1968 s’introdueixen nous corrents crítics i es presta atenció a la literatura hispanoamericana, catalana, basca i gallega. El manual d’Alborg (1966) marca una fita en aquest sentit.
Dedica un capítol al Quixot, que és lectura obligatòria a primària i secundària des de la dècada dels vuitanta del segle XIX. Tracta també de les referències a la lectura en l’obra de Cervantes. En un altre capítol estudia les lectures escolars de Bécquer. En el darrer, fa una lloa dels arxius i les biblioteques com a institucions auxiliars que poden aproximar el jove a la lectura i a la recerca sobre la literatura.
Tot i que cada capítol incorpora nombrosa documentació citada, no es tracta d’un estudi bibliogràfic, no hi ha relacions extenses d’edicions o de citacions bibliogràfiques. Tampoc disposa (com és habitual als manuals publicats a Espanya) d’un índex analític de noms i títols que permeti recuperar ràpidament una referència.
Amadeu Pons
Coordinador de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari