«Treinta años de impresiones», de la Universidad de Huelva

Treinta años de impresiones. [Huelva]: Universidad de Huelva, 2024. 123 p. (Aldina; 71). ISBN 978-8410326-43-9. Disponible també en línia a: https://www.uhu.es/publicaciones/?q=libros&code=1344

Sembla ben lògic que una de les primeres idees que sorgeixen en una editorial per commemorar la seua data fundacional siga la d’editar un llibre, que és, al cap i a la fi, l’objecte principal de la seua activitat. I això és precisament el que va fer fa uns mesos la Universidad de Huelva (UHU) amb motiu del trentè aniversari del naixement del seu Servicio de Publicaciones, ara amb la denominació i l’esperit renovats d’Editorial Universidad de Huelva (EUHU).

La concepció restrictiva de servei que recullen els estatuts de la majoria d’universitats de l’Estat espanyol ―superada quasi completament l’antiga denominació de secretariado― ha anat evolucionant amb el temps, i permet, gràcies a la implicació dels rectorats o vicerectorats, els comitès o consells editorials, les direccions de col·lecció i, sobretot, uns equips interns cada vegada més professionalitzats, una major autonomia de gestió pel que fa al disseny de les línies editorials, l’optimització dels recursos, l’organització del treball i l’establiment d’estratègies encaminades a la projecció i la visibilitat dels llibres universitaris.

Tot i això, el desconeixement encara pot fer pensar que un servei de publicacions universitari és una mena d’establiment de reprografia o, si més no, un departament encarregat d’atendre les necessitats de publicació del professorat. Cal recordar que, fins fa poques dècades, la majoria dels serveis de publicacions universitaris més antics també disposaven d’impremta pròpia i eren el departament que, a més d’imprimir llibres, proveïa la universitat de tota mena d’impresos: targetes, sobres de matrícula i altres documents. Això, però, era al segle passat i, com ja deia Antoni Furió, «… caldria anar desterrant el nom antipàtic i desafortunat de servei de publicacions, pel que té de vague i imprecís […] i de burocràtic, de rutinari, de passiu […] i substituir-lo pel molt més adequat d’editorial, d’editorial universitària».[1] I això és el que, amb motiu del 30è aniversari de la seua creació, ha pogut materialitzar la Universidad de Huelva.

Tanmateix, no ens trobem davant una mera qüestió nominal quan parlem de secretariado ―la denominació franquista dels anys quaranta del segle passat assignada als departaments de publicacions―, de servei o d’editorial, sinó davant una autèntica revolució conceptual, el subjecte de la qual ha estat el llibre universitari. Tot i que es podria considerar que llibres universitaris són aquells destinats al públic acadèmic ―alumnat, professorat i altres lectors amb formació superior, independentment de l’editorial que els publique―, en aquestes ratlles, emparant-nos també en els nostres antecedents medievals europeus i en la tradició posterior, ens referirem als produïts dins la universitat, és a dir, als editats pels seus centres, serveis i departaments editorials: en definitiva, per les editorials universitàries. No es tracta únicament de materials de suport a la docència o de monografies acadèmiques, com podria pensar-se, sinó que als catàlegs universitaris és habitual trobar-hi també assaig, divulgació, pensament i, en alguns casos, creació literària ―fruit, sobretot, de premis literaris universitaris.

L’any 1994, amb un equip entusiasta encapçalat per Antonio Ramírez de Verger, procedent de la Universidad de Sevilla, obria les portes la Universidad de Huelva i, gairebé simultàniament, al campus de La Merced, el seu Servicio de Publicaciones, amb Dimas Borrego Paín, fins aleshores tècnic editorial a l’alma mater sevillana, com a director tècnic. En aquell moment, amb només «una mesa y una silla», tot estava per fer i tot era possible. Huelva fou una de les moltes universitats creades a finals del segle passat, algunes per segregació territorial natural allà on hi havia activitat prèvia de col·legis universitaris, unes altres per noves demandes demogràfiques i altres per autoritzacions a dojo per a l’expansió de l’ensenyament privat. L’experiència editorial que aportava el jove director fou decisiva per conformar un primer catàleg amb la creació de col·leccions i per organitzar la producció universitària, una tasca gens fàcil en un entorn acadèmic tan productiu quantitativament, tan variat pel que fa als temes d’estudi i tan exigent pel que fa a la idiosincràsia dels seus autors. Amb el referent de les editorials universitàries centenàries de Salamanca, Valladolid, Santiago de Compostel·la, Barcelona, Sevilla o València, que en aquells moments compartien un vincle professional mitjançant la incipient Asociación de Editoriales Universitarias Españolas (AEUE), actual UNE, la jove, petita i perifèrica Huelva sabé traçar el camí per assolir un treball editorial de qualitat. No es tractava només de fer llibres, sinó de fer-los bé: garantir la transparència i el rigor en la selecció i els processos, i posicionar-los també fora de l’àmbit estrictament acadèmic. Calia dotar-se de personal capacitat, estable i compromés amb un projecte il·lusionant, una llavor que, trenta anys després, continua germinant.

L’obra que ara ressenyem, també disponible en accés obert (https://www.uhu.es/publicaciones/?q=libros&code=1344), apareix amb el número 71 dins la col·lecció «Aldina», nom que fa una al·lusió a la impremta veneciana d’Aldo Manuzio (Venècia, 1474), inventora de la tipografia cursiva. El volum presenta les característiques formals d’una agenda o dietari, però es tracta, en realitat, d’una edició numerada amb un tiratge limitat a 150 exemplars. En format 21 × 15 cm, enquadernat en cartoné folrat de negre i amb veta de registre, només hi figura, en verd contrastat, el número 30 ―sense títol ni menció d’autoria o coordinació editorial―, amb un disseny gràfic de l’artista local David Robles. Compost a bandera amb una tipografia fina, amplis marges i imprés sobre paper gris d’alt gramatge ―que redueix la flexibilitat de la pàgina―, el llibre no visibilitza als crèdits ni a la portada la persona o persones que, de ben segur, l’han coordinat. Més enllà de la humilitat de qui ha fet la feina i no ha volgut o no ha pogut figurar, aquesta dada és essencial per al tractament bibliogràfic adequat i per al processament de les metadades de qualsevol publicació. No voldríem pensar que la flamant Editorial Universidad de Huelva conrea, precisament ara, «l’edició sense editors». Tanmateix, a la pàgina de crèdits, a més de la informació tècnica preceptiva, hi consten les autories (divuit col·laboracions), els noms de la rectora i la vicerectora ―que també hi participen amb textos― i el del director de l’editorial, protagonista d’aquests trenta anys d’història, del qual, tanmateix, no hi trobem cap text, absència explicable pel delicat estat de salut en què es trobava, ara ja superat, durant la producció del llibre.

El sumari, que oblida fer menció de les portadelles interiors, detalla les divuit col·laboracions, tot incloent-hi el pròleg de la rectora, que comença amb una frase de María Moliner: «Cualquier libro, en cualquier lugar, para cualquier persona». María Antonia Peña lloa la tasca històrica del Servicio de Publicaciones i repassa les seues principals consecucions, posant al centre les persones que, amb il·lusió i dedicació, ho han fet possible.

A continuació, les portadelles inicien un joc visual en dues pàgines enfrontades, una de negra (pàgina parella) i una de grisa (imparella), on apareix, d’una banda, un tall cronològic («1994/2009») i, de l’altra, un títol del període («Formación del catálogo editorial y proyección»). En aquesta secció s’inclouen les col·laboracions de Ramírez de Verger, primer rector de la Universidad de Huelva (1997–2005); de Juan Manuel Campos Carrasco, vicerector en aquella primera etapa, que evoca la creació del Consell Editorial i la importància de les direccions de col·lecció; i de Luis Gómez Canseco, director de diverses col·leccions i revistes acadèmiques, com «Bibliotheca Montaniana» ―dedicada a l’edició, traducció i estudi de l’obra d’Arias Montano―, i «Biblioteca Biográfica del Renacimiento Español». Tots tres autors són testimonis privilegiats de la història que es commemora.

El bloc següent, precedit també de les portadelles titulades «2009/2013» i «Transfiriendo el conocimiento», recull les col·laboracions de Francisco José Martínez López, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat i rector durant el període 2005–2013; de Manuel José de Lara Ródenas, catedràtic d’Història Moderna i vicerector d’Extensió Universitària en aquella mateixa etapa, i de M.ª Luisa Candau, també catedràtica d’Història Moderna i directora de la col·lecció «Arias Montano», col·lecció degana al catàleg editorial. L’exrector Martínez López, que inicia el seu text amb una cita de Juan Ramón Jiménez ―«Y para recordar por qué he nacido vuelvo a ti»―, fa un balanç del període destacant les fites aconseguides: el reforçament del catàleg, el creixement, la innovació, la qualitat i els premis. I defensa de manera aferrissada la necessitat i la utilitat de les editorials universitàries, implicades directíssimament en l’acompliment de la tercera missió de la universitat: la comunicació i la transferència del coneixement a la societat mitjançant les publicacions, tant en format paper com digital, així com les revistes acadèmiques. En aquesta mateixa línia, el professor De Lara, que ja al títol de la seua col·laboració en aquest volum es refereix al Servei de Publicacions com «La obra bien hecha», justifica l’adscripció del Servicio de Publicaciones al Vicerectorat d’Extensió Universitària,[2] argumentant que l’activitat editorial, fruit majoritàriament de la investigació, inclou també l’edició d’altres tipus de textos necessaris d’assaig, pensament, debat i cultura i és per això que la transferència pren així un sentit més ampli, inclosa plenament en l’antic concepte d’extensió universitària. Ja al segle XIX, els primers vicerectorats d’Extensió tenien com a missió «abrir las puertas de la universidad, llamar a todos y hacer visible en la sociedad lo que la institución universitaria producía en su interior». En altres paraules, afirma De Lara, «no hay mayor transferència a la Sociedad o no hay mayor extensión universitaria que la que realiza un Servicio de Publicaciones.» Publicar, recorda l’autor, no és només transformar originals amb cura i rigor: cal també posicionar-los i adaptar-se als temps, mitjançant transformacions internes i externes, tant del sector editorial com del sistema acadèmic. Abans d’acabar, cita l’escriptor mexicà Gabriel Zaid i el seu magnífic Los demasiados libros,[3] per reflexionar sobre la desmesura de la producció editorial: «La humanidad escribe más de lo que puede leer […] a medida que aumenta la población universitària no aumenta el número de los que leen sinó de los que quieren ser leídos». El text de M.ª Luisa Candau rememora els primers temps de l’editorial, quan es publicava molt i sobre temes molt diversos, i el catàleg resultava dispers, fruit probablement de la il·lusionant avidesa inicial. Gràcies a un exercici seré de revisió i planificació i a una voluntat de coherència, es van crear les col·leccions, amb una direcció, un consell assessor i un comitè editorial. Cal remarcar que aquests òrgans d’assessorament i decisió estan formats per figures rellevants de l’àmbit acadèmic internacional, fet que demostra la voluntat i l’exigència de superar l’endogàmia d’altres temps. La col·lecció «Arias Montano» anà definint la seua línia temàtica fins a centrar-se en les investigacions històriques, especialment les dedicades a la història de les dones, de la família, de la subjectivitat, dels afectes, de la cultura o de la memòria històrica. Rigorosa en els seus processos, va obtenir el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (ANECA-FECYT-UNE) l’any 2020, reconeixement a la seua qualitat científica i editorial. L’editorial de la Universidad de Huelva compta actualment amb quatre col·leccions més distingides amb aquest segell.

Ens endinsem ara en el període «2013/2017», titulat «Digitalización». El primer text és del paleontòleg Francisco Ruiz Muñoz, rector durant aquest període. Entre cites de Ciceró, Marc Aureli, Api Claudi i alguna menció indirecta a Shakespeare, destaca, en la seua breu aportació, els premis i segells de qualitat obtinguts per l’editorial, i recorda com la primera publicació electrònica de la UHU va ser, precisament, la seua tesi doctoral. Carmen Santín, professora del Departament de Psicologia Clínica i Experimental i vicerectora del mateix equip, rememora que el seu període es caracteritzà per la modernització i l’impuls tecnològic: la creació de la pàgina web, els acords amb Google Books, la publicació dels primers e-books, l’alta en DILVE i la presència a les xarxes socials. Si fem una lectura des de l’actualitat i des de fora de l’entorn universitari, podríem no copsar la importància d’aquestes passes que ara ens semblen nímies però generalment han suposat un esforç titànic i una implicació personal que ultrapassa la dels perfils funcionarials de molts membres de les plantilles de les editorials universitàries. Juan Antonio Estévez Sola, catedràtic de Filologia Clàssica, codirector de la revista Exemplaria Classica i de la col·lecció «Huelva Classica Monographs», mostra l’orgull per la trajectòria d’ambdues iniciatives i els èxits aconseguits, com la indexació i els segells de qualitat.

El darrer bloc cronològic, «2017/hoy», «Editorial de la Universidad de Huelva: presente y futuro», compta amb les col·laboracions de Joaquina Castillo, professora de Sociologia i actual vicerectora de Projecció Social i Universitària; de Javier Bermejo, professor d’Arqueologia i director de la col·lecció «Onoba Monografías»; i de Rosa García Gutiérrez, professora de Literatura i directora de la bellíssima col·lecció «Biblioteca de Estudios Juanramonianos». Castillo ofereix un extens repàs de les fites aconseguides per l’editorial: la consolidació d’un projecte de qualitat reconegut amb distincions acadèmiques, l’augment de l’impacte de les seues publicacions gràcies al tractament avançat de les metadades, la inclusió del fons editorial en catàlegs, plataformes especialitzades i en cercadors bibliogràfics com també en biblioteques universitàries, així com la publicació en accés obert de les revistes acadèmiques. Rosa García Gutiérrez descriu amb sensibilitat la col·lecció «Biblioteca de Estudios Juanramonianos», nascuda de la mà d’Eloy Domínguez, primer director de la Cátedra Juan Ramón Jiménez i lloa la cura gràfica i tipogràfica amb què es va concebre: «El diseño de la colección posee un aura juanramoniana que evoca la sensibilidad y el respeto con los que Juan Ramón se acercó al objeto libro y dignifica el minoritario genero del estudio académico que tantas dificultades tiene, en los últimos tiempos, para encontrar editoriales sensibles y respetuosas con sus características.» Una col·lecció que ha trobat en l’editorial de la Universidad de Huelva «una política editorial que acepta la naturaleza y la singularidad del trabajo académico y se mantiene libre de las esclavitudes, cesiones y adulteraciones a las que se está viendo sometido: la prisa, la fragmentación, el desprecio del dato y a la fuente, el sometimiento de la investigación a leyes de mercado o a los arbitrarios y discutibles medidores de calidad.» Evoca, finalment, com l’expressió juanramoniana d’«el trabajo gustoso» simbolitza també la manera de treballar del Servicio de Publicaciones de la UHU: amb criteri, professionalitat i coordinació, en «un espacio lleno de vitalidad, proyectos de futuro, disposición para afrontar las dificultades y verdadero afecto.» Aquesta descripció és perfectament extrapolable a la majoria d’editorials universitàries del nostre entorn.

La darrera part, «Desde fuera», dona veu a col·legues d’altres editorials universitàries ―Granada, Tarragona, Salamanca i València― i al secretari tècnic de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), associació que vertebra professionalment el sector des de fa quasi quatre dècades i que ha fet possible el creixement col·lectiu i la projecció urbi et orbi del llibre universitari. Tots ells, tècnics o acadèmics, aporten la visió dels qui comparteixen aprenentatges, dificultats, reptes, èxits, experiència i, sobretot, una passió pel treball editorial i una fe incondicional en les publicacions universitàries. María Isabel Cabrera (UGR), professora de l’àrea d’Història de l’Art i presidenta de la UNE, subratlla el paper socialitzador de les editorials universitàries i la seua contribució a la generació d’idees i de massa crítica. La qualitat com a emblema, la projecció, l’impacte, els premis, l’accés obert, etc. són camins per on transita l’editorial de la UHU. Joaquín Corbacho (UNE), a més de recordar algunes de les iniciatives on la UHU ha estat pionera, destaca la importància cabdal de les persones ―en aquest cas, de Dimas Borrego―, dels equips tècnics, en el pilotatge de la nau editorial; elles i ells són els qui tracen la ruta i els qui es desvien quan cal, els qui s’aturen o avancen, els qui s’agafen fort en les revoltes i els responsables, en definitiva, de l’arribada a port. Conjuminar coneixements, ofici i bon fer sol ser una tasca, si més no, amb un cert nivell de dificultat en l’entorn acadèmic, especialment quan la direcció editorial està confiada a professionals tècnics. Perquè també hi ha una part significativa d’universitats que designen un membre del seu professorat per a la direcció dels serveis de publicacions, càrrecs sotmesos als periòdics canvis de govern. Remedios Pérez, responsable tècnica de l’editorial de la UPV i vicepresidenta de la UNE, ressalta el paper de la UHU i de les editorials universitàries en la generació i difusió del coneixement, conjugant tradició i innovació i actuant com a alternativa ètica davant els models de publicació purament mercantils. Jaume Llambrich, director tècnic de Publicacions de la URV de Tarragona, aporta una interessant reflexió sobre les missions de la universitat i el paper de les editorials universitàries, especialment les petites, pel que fa a la projecció i alhora a la vinculació amb el territori i la cultura pròpia. Professionalitat, rigor, qualitat, compromís, gestió i bones pràctiques són algunes de les paraules clau que Llambrich associa al bon treball editorial, en aquest cas de Huelva i, per extensió, de la resta d’editorials universitàries conscients i compromeses. Jacobo Sanz (USAL), catedràtic de Literatura Espanyola i director d’Ediciones Universidad de Salamanca, un segell editorial centenari, destaca la importància de la coherència en la construcció del catàleg i el rigor acadèmic que ha caracteritzat l’editorial andalusa al llarg d’aquestes tres dècades.

Si les primeres col·laboracions del volum, a càrrec de les autoritats acadèmiques de la UHU, aporten fragments d’història viscuda en primera persona, les darreres, signades per editors i editores universitàries amb gran experiència professional, convergeixen en una veu coral que entona a l’uníson la mateixa melodia: la importància del treball editorial i del llibre universitari, la transparència en la gestió, el rigor en la selecció i els processos, la innovació i, sobretot, el valor estratègic de les editorials universitàries, sovint desconegudes, menystingudes o invisibilitzades, dins els entorns acadèmics.

Celebrem, doncs, amb el corresponent fervor commemoratiu, l’aniversari i la transformació editorial dels nostres col·legues de Huelva, com han fet tots els participants al volum, i aprofitem l’efemèride per continuar reivindicant-nos, amb ofici i pedagogia, com a baula imprescindible en la difusió de la ciència, la preservació del coneixement, la creació de consciència crítica, l’arrelament al territori i l’extensió cultural.

València, 9 d’Octubre de 2025Diada del País Valencià

Maite Simón

Editora – Cap d’edició. Publicacions de la Universitat de València (PUV)

[1] Furió, Antoni. «L’edició universitària, una gran desconeguda», L’Espill, 2a èp., núm. 22 (primavera 2006), p. 105-115, en línia: <https://hdl.handle.net/10550/113626>.

[2] És habitual que els serveis de publicacions o editorials universitàries estiguen adscrites a vicerectorats com el d’Investigació o Cultura (abans Extensió Universitària), amb denominacions diverses.

[3] Una obra escrita fa més de mig segle, però bastant actual pel que fa a les consideracions generals sobre la sobreproducció de títols que conserve a la meua biblioteca, la lectura de la qual, fa més de trenta anys, em va impactar. Una reedició d’aquesta obra, de 2023, ha estat ressenyada en aquest Blog.