Vés al contingut

Menú d'usuari

  • Entra
Inici

Menú principal

  • Inici
  • Sobre el blog
  • L'Escola
  • Les llibreries dels diplomats
  • Fonts d'informació
  • Ressò als mitjans

Fil d'Ariadna

  • Inici
  • «Elogio del editor»

Butlletí EdL

Informa't de les nostres últimes notícies!
La vostra adreça de correu electrònic
CAPTCHA
Manage existing

Notícies

Arxiu mensual

  • maig 2025 (15)
  • abril 2025 (18)
  • març 2025 (19)
  • febrer 2025 (12)
  • gener 2025 (13)

Paginació

  • Pàgina 1
  • Pàgina següent ››

«Elogio del editor»

Per nuvibo | dv., 20/10/2017 - 08:44

Bellido, Juan Félix. Elogio del editor: la vida, un viaje con un libro en las manos. Pról., Eugenio J. Vega Geán. Jerez de la Frontera: Peripecias Libros, 2017. 53 p. ISBN 978-84-944598-5-6. 5 €.

El primer que voldria destacar en la ressenya és la tasca d'aquestes petites editorials que, lligades o no a institucions del propi territori, divulguen la feina d'autors i de temes que altrament quedarien inèdits. És el cas d'aquesta editorial de Jerez de la Frontera, que divulga literatura, assaig i estudis històrics d'autors locals i sobre temes locals que en molts casos desborden per la seva importància aquest marc estricte.

La concentració gairebé monopolística de la indústria editorial a escala europea, arracona tota expressió escrita que no asseguri un benefici econòmic incontestable i fa imprescindible l'existència d'aquestes petites editorials per a la bona salut de l'ecosistema cultural.

Podeu consultar la seva web, on podreu conèixer més de 30 autors que ja hi han publicat. 

El prologuista ens introdueix en el món cultural de Jerez de la Frontera que ha conformat la feina de l'autor i ens explica com aquest ha retornat en forma d'estudis sobre la cultura andalusí, els jueus, el paper i la influència de les dones en la història de l'Edat Mitjana andalusa.

El text de l'autor és bàsicament la transcripció del discurs d'ingrés a la Real Academia de San Dionisio de Artes, Ciencias y Letras. Institució de Jerez creada el 1948 intentant recollir l'esperit de les «Sociedades Económicas de Amigos del País», amb una certa inspiració liberal-democristiana, en el context de desert cultural que era el franquisme més primerenc. Actualment es defineix apolítica i aconfessional.

L'autor del llibre que ens ocupa, Juan Félix Bellido, no fa la distinció anglosaxona entre editor i publisher i parla de la figura del «empresario de la edición» sense diferenciar el que es juga els quartos del qui selecciona i edita els textos que es publicaran. Cert que en molts casos, especialment a les petites editorials, es tracta de la mateixa persona, i en tenim exemples notables com Vallcorba, Herralde, Barral, etc., però cada cop més l'editor és un treballador assalariat formant part de la cadena que uneix el creador i el lector. Crec que és important remarcar aquesta distinció per tal d'entendre cap a on va el món editorial.

En el seu discurs, fa un ràpid repàs de la història de la producció de textos des de Mesopotàmia, i de l'edició, des de Tit Pomponi Àtic, editor de Ciceró, als germans Sossii, editors d'Horaci, introduint també elements d'història de les biblioteques, quan remarca l'existència de la d'Alexandria, la de Pèrgam i les 28 biblioteques que hi havia a la Roma del segle IV. Repassa la història dels suports des de l'argila al llibre electrònic, i destaca la importància d’Al-Àndalus en la introducció del paper a Europa.

«Empresario de la edición», «multiplicador del saber», la mateixa definició d’«editor» del DRAE: «persona que publica por medio de la imprenta u otro procedimiento una obra, ajena por lo regular, [...] multiplicando los ejemplares», «figura imprescindible en el proceso de transmisión de la cultura», i més in extenso, aquesta: «Ser editor hoy. Una especie de radar, una esponja capaz de absorber todo lo que el lector busca y espera; un adelantado de su tiempo, que impulsa nuevas creaciones, los nuevos conocimientos, los interrogantes que se plantea el hombre de su tiempo para darle respuestas. Y para rescatar todo lo bueno que nos ha legado la historia, recuperándolo», son algunes de les definicions que fa l'autor per tal d'enaltir la figura elogiada.

Interessant la transcripció del llibre El libro de la escritura vital (Almuzara, 2010) de Manuel Pimentel (per cert, petit editor i impressor després d'haver estat el primer ministre del PP que va tenir la dignitat de dimitir): «[...] el principal papel del editor consiste en hacerle percibir al autor la distancia que hay entre lo que ha escrito y lo que cree haber escrito».

En definitiva, un llibret de 54 pàgines, fàcil de llegir i que ens dona una visió des de dins del paper dels editors en la societat.

Antoni Estela i Barnet
Alumne de la Universitat de l'Experiència de la UB

 

llibres
Butlletí

Afegeix un nou comentari


Sobre els formats de text
CAPTCHA

ISSN 2696-4201

Traductor automàtic

Cerca en aquest blog

Matèries

llibreries especialitzades(34) llibreries(94) inauguració(33) Gremi de Llibreters de Catalunya(23) Escola de Llibreria(76) Barcelona(33)
més etiquetes

Blog de l'Escola de Llibreria 2013-

Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya

Segueix-nos també a:

     

El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

RSS

Subscriu-te a RSS

Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC. 

Contacte