La llibreria ambulant

La llibreria ambulant

Morley, Christopher. La llibreria ambulant. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena Edicions, 2014. 154 p. (El cercle de Viena; 41). ISBN 978-84-8330-791-5. 16,90 €.

Apareix en el panorama literari català La llibreria ambulant. Publicada originalment l’any 1917 (Parnassus on wheels), es tracta de la primera novel·la de l’escriptor nord-americà Christopher Morley i està ambientada al món rural de Nova Anglaterra a finals del segle XIX.

La novel·la comença, a mode de pròleg, amb una carta de l’autor dirigida a l’escriptor David Grayson, on li explica que la següent història podria ser la visió femenina del seu relat The friendly road, del llibre Aventures felices.

Narrada en primera persona, la novel·la presenta la vida d’una dona, Helen McGill, que porta una granja de Nova Anglaterra juntament amb el seu germà Andrew. La protagonista es troba en una situació difícil després que el seu germà abandoni les tasques del mas per fer d'escriptor. Però la situació canvia el dia que arriba a la finca la llibreria ambulant de Roger Mifflin, que recorre de punta a punta els Estats Units venent llibres i fomentant la lectura. La protagonista decideix abandonar el mas i marxar a fer de venedora de llibres. D'aquesta manera emprèn un viatge pel territori de Nova Anglaterra, una mena de road movie literari que li permet observar la bellesa de la tardor a Nova Anglaterra en contraposició amb la vida dura dels seus habitants. Mitjançant la venda de llibres i amb el diàleg que manté amb el llibreter Roger Mifflin, reflexiona sobre les aportacions beneficioses de la literatura per la societat així com també dels autors i dels gèneres més adequats. El viatge i els llibres li permeten pensar sobre la seva existència i aconseguir que la seva vida emprengui un nou rumb.  

Acabada la Guerra de Secessió, els Estat Units es troben en un moment de creixement econòmic amb la segona revolució industrial i el desenvolupament de les ciutats. Justament els dos germans vénen de la ciutat i tenen una visió idíl·lica del camp. El món rural de Nova Anglaterra, al nord dels Estats Units, a diferència del sud, estava format per petites propietats familiars, aïllades i envoltades per petits pobles. Les pràctiques religioses protestants, que animaven a la interpretació individual dels textos sagrats, ja havien afavorit la lectura i uns nivells bàsics d’alfabetització als Estats Units a principis dels segle XIX. No només això, com a moviment de reforma religiosa i de regeneració moral, el protestantisme estava a favor de l’alliberament dels esclaus i, per analogia, va afavorir al desenvolupament del moviment feminista. Així doncs, la novel·la ens mostra una societat rural, disseminada pel territori, religiosa, mínimament alfabetitzada, amb ecos del feminisme i dels canvis industrials. Aquest context històric ens permet entendre el sentit del comerç ambulant i l’aparició d’un llibreter com Roger Mifflin, que viu la seva feina com una missió evangelitzadora.

De fet, el llibreter i la grangera representen una mena de parella antagonista. Ell ha estudiat i és un idealista, exemplificant el món intel·lectual. Ella té un mínim d’estudis i posseeix un saber pràctic, exemplificant la societat que representa. El vocabulari d’ell està ple de cites dels grans autors clàssics de la literatura, el d’ella, en canvi, està ple de referències sobre les tasques culinàries, el món rural i la literatura més popular. Tant el llibreter com la grangera faran un viatge iniciàtic on s’acabaran trobant.

Així que La llibreria ambulant, a més a més d’una novel·la rural, també és un llibre que parla de llibres, un bookish books que diuen els anglesos, com 84 Charing Cross Road de Helene Hanff o El llibreter de Kabul d'Asne Seierstad. De fet, el títol original vindria a ser “el Parnàs sobre rodes”, Parnassus on wheels, i ens remet al mont grec Parnàs on resideixen les muses i, aplicat a la literatura, al conjunt de poetes d’una època i d’un poble. I és que el personatge del llibreter creu en el poder de la lectura, per això porta aquest Parnàs ambulant per tot el país. Així mateix, fa una critica al món intel·lectual per no oferir una lectura adequada a les necessitats del poble i a la deixadesa del govern per no fer arribar els llibres a les zones rurals.

(...) el que la gent necessita són llibres bons, senzills i sincers, alguna cosa que els arribi al cor, que els faci riure i tremolar (...) alguna cosa que els esperoni a mantenir la llar ben escombrada amb la llenya ben apilada, i els plats nets, eixugats i desats. La persona que aconsegueix que la gent del camp llegeixi alguna cosa que valgui la pena fa un veritable servei a la nació. Capítol 4, pàg. 41.

Perquè La Llibreria ambulant no només ven llibres sinó que espontàniament organitza lectures familiars en veu alta de les novel·les de Wilkie Collins i O. Henry, ofereix als nens les aventures de Robert Louis Stevenson i Mark Twain i, a les adolescents, el llibre de Donetes de Louisa May Alcott. Així com també improvisa vetllades amb els relats dels primers aventurers als Estats Units, com David Crockett, Kit Carson i Buffalo Bill.

A la novel·la se citen els grans autors de la literatura anglesa, des de Shakespeare, passant per Charles Lamb, George Eliot i acabant amb Charles Dickens. Però també els autors de la literatura nord-americana, sobretot els del segle XIX. Des de la influència de la literatura religiosa de George Herbert, a la poesia romàntica de James Russell Lowell, les novel·les d’aventures entre pioners i indis de Fenimore Cooper, la literatura transatlàntica de Henry James, l’auge del moviment transcendentalista de Ralph Waldo Emerson, els escrits anarquistes de Henry David Thoreau i la poesia del vers lliure de Walt Whitman. Tot i així, la novel·la no pretén aprofundir en aquests escriptors i simplement fa unes divertides mencions literàries.

Christopher Morley (Pennsilvània, 1890 – Nova York, 1957) va ser un prestigiós periodista de la seva època que per la seva feina va recórrer els Estats Units. La seva bibliografia és extensa i toca la novel·la, la poesia i l’assaig. Només ressaltar una continuació de La llibreria ambulant, amb La llibreria encantada (The haunted bookshop, 1919), una novel·la, Kitty Foyle (1939), portada al cinema i guanyadora d’un Oscar per la interpretació de Ginger Rogers, a Espanya va ser traduïda com a Espejismo de amor. I també remarcar un estudi sobre Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes and Dr. Watson: a textbook of friendship, 1944).

L’edició feta per Viena Edicions, de tapa rústica amb solapes i guardes, és bonica i cuidada, i pertany al número 41 de la col·lecció Clàssics moderns de la literatura, amb obres de Marcel Proust, Graham Green i Thomas Mann, entre d'altres. Ja en la traducció al castellà apareix titulada com a La librería ambulante (Periférica, 2012) en lloc de conservar el seu títol original que seria aproximadament El Parnàs sobre rodes (Parnassus on wheels). Probablement els editors van preferir aquest títol per no donar equivocs de ser una novel·la massa intel·lectual, decisió qüestionable. D’altra banda s’ha preferit traduir de l’anglès la paraula «farm» per mas, en lloc de granja, en el moment de definir les explotacions familiars de Nova Anglaterra, perquè en català la paraula granja només es refereix a una explotació dedicada a la cria d'animals mentre que mas és un tipus d’explotació ramadera i també agrícola. Aquest aclariment me l'ha fet directament la mateixa traductora del català, Dolors Udina, professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB.

En definitiva, La llibreria ambulant és un llibre cuidat tant pel que fa la forma com el contingut. La seva intenció és la de fer passar una bona estona al lector tot pensant en el valor de la literatura i refrescant els noms més importants dels escriptors del segle XIX, mentre ens passegem per uns dies de tardor en el camp de Nova Anglaterra. Les anècdotes del llibreter ambulant, per mi, que tenim també la Llibreria Ambulant, salvant les distàncies, em són familiars. Però sobretot de La llibreria ambulant prendria nota del saber fer del llibreter Roger Mifflin, la feina del qual no és només vendre llibres sinó també compartir el plaer de la lectura i, si pot ser, créixer tots junts a través d’ella.

Maria del Mar Capellades Badia, de la Llibreria Ambulant
Alumna de la 2a promoció de l'Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.