Fitzgerald, Penelope. La llibreria. Trad., Jaume C. Pons Alorda. Madrid: Impedimenta, 2017. 183 p. ISBN 978-84-16542-96-3. 18,40 €.
Ens trobem a Anglaterra, al 1959, i la Florence Green, una dona de mitjana edat i vídua, vol obrir una llibreria al petit poble portuari anglès de Hardborough, Suffolk; no endebades es pregunta «si no tenia l’obligació de demostrar-se a ella mateixa que existia per dret propi». En aquella època, al llindar de la meitat del segle XX, a Hardborough ‒poble anglès de postguerra, quintaessenciat d’una època‒ «gairebé tothom ho passava malament. La pesca d’arengada havia disminuït molt, el reclutament de mariners anava a la baixa i hi havia molts jubilats que vivien amb un ingrés fix. No hi havia fish and chips, ni tintoreria, ni cinema, excepte una nit cada dos dissabtes».
La Florence creu que és el lloc idoni per a una llibreria i s’endeuta a fi de comprar una petita propietat, amb porxo a primera línia de platja, anomenada Old House, construïda cinc-cents anys enrere amb terra, palla, pals i bigues. Allà obrirà la seva llibreria, l’única llibreria del poble.
La llibreria de la Florence Green, un cop posada en marxa, li dona a Hardborough un color vital diferent, els carrers semblen més transitats i tot flueix amb més llum al si d’un territori d’antuvi apagat i somort.
D’ençà de la seva arribada, la llibretera tindrà un bon aliat al poble: el senyor Brundish, un home una mica misantrop, descendent d’una de les famílies més antigues de Suffolk, que és un bon lector. Però per contra, la Florence no comptarà amb el beneplàcit de la maquiavèl·lica mecenes local, la senyora Violet Gamart, la qual controla, subministra i dosifica la vida social i cultural de la comarca al seu lliure albir.
Arribat en aquest punt, no desvetllarem el desenllaç de la novel·la. Ha de ser el lector qui gaudeixi de cada pàgina. Sens dubte estem davant d’un text molt agraït, que es llegeix amb plaer i gaudi.
M’agradaria exposar, encara que sigui breument, els elements del llibre que em semblen més rellevants, des del punt de vista de la importància de la llibreria al poble i a la novel·la:
1. La història té lloc en una època d’economia de postguerra, austera i dura, en el marc d’una comarca isolada i molt humida. El comerç de llibres adopta aquí quasi el mateix estatus nutricional que la venda de carn, llegums i peix. L’autora, sovint, realitza una bella equivalència entre els llibres i els articles de primera necessitat. Ben mirat, la lectura i l’alimentació no són coses tan allunyades. En un dels moments més commovedors del llibre llegim: «Un bon llibre és la preciosa saba de l’ànima d’un mestre, embalsamada i conservada com un tresor amb la intenció d’oferir vida més enllà de la vida, i per això sens dubte es tracta d’un article de primera necessitat».
2. La llibreria, per sobre de tot, és un negoci mercantil i la novel·la mostra, de forma molt entenedora, tots i cadascun dels elements econòmics que la regeixen. El llibre comença amb la visita de la protagonista a una entitat bancària i un despatx d’advocats (el que ara seria una gestoria). La Florence necessitarà l’ajuda d’una joveneta del poble per atendre els clients i rebrà, a la llibreria, la visita periòdica d’una comptable a fi de clarificar els guanys i les pèrdues. De fet la comptabilitat és un element molt recurrent i especialment mortificant per a la Florence durant tota l’obra. Llegim que a la llibreria «hi havia dos caixons profunds consagrats als Llibres de Llibres: el Llibre Major, el Llibre de Rebuts, el Llibre de Compres, el Llibre de Devolucions i el Llibre de Caixa». Les condicions econòmiques amb els proveïdors tindran un paper important també. Podem llegir el següent sobre les comandes de llibres: «Als editors no els agrada enviar només una cosa de cop. He d’esperar fins a tenir dotze títols encarregats, més o menys, del mateix editor»; i sobre les devolucions: «Els editors no accepten devolucions. Odien aquests acords de venda amb dret a devolució».
3. El fenomen editorial del best-seller. Al principi, el llibre més venut de la llibreria serà una mena d’hagiografia carrinclona de caràcter monàrquic («tots volien tenir el recentment publicat La vida de la reina Mary»).
Però amb l’aparició del llibre Lolita, de Vladimir Nabokov, la Florence viurà els millors dies de venda de la llibreria, i el que era, inicialment, un fenomen estrictament literari, esdevindrà quelcom de subterrani i misteriós, la cosa impossible de teoritzar que fa que un llibre es vengui molt i sigui un èxit. La reflexió del senyor Brundish és antològica: «He llegit Lolita, com em va demanar. És un bon llibre i, per tant, l’hauria de vendre als habitants de Hardborough. No l’entendran, però és millor així. Entendre les coses fa que la ment es torni mandrosa».
4. La comunitat de Hardborough troba a la llibreria de la Florence un espai social. La circulació de llibres comportarà també la circulació de les xafarderies del poble («tothom sabia el llibre que tenien els altres»). L'aparador de la llibreria actuarà com a escenari de comunicació i alhora aixopluc de tota mena de personatges molt ben perfilats per l’autora.
A manera de conclusió, estem davant d’una novel·la altament il·lustrativa i molt recomanable en tant que esdevé una oda als llibres i a la llibertat de pensament.
Cal destacar també l’alta qualitat de la traducció al català del Jaume C. Pons Alorda, que amplifica, en tot moment, el plaer de la seva lectura.
Nota.- Vegeu la ressenya de la pel·lícula La librería, en aquest mateix blog.
Eduard Felip Devesa
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari