Kertész, André (fotògraf). Leer. Pról., Alberto Manguel; nota editorial, Robert Gurbo. Cáceres: Periférica; Madrid: Errata Naturae, 2016. 75 p. (66 fotos blanc i negre). ISBN 978-84-16291-39-7; 978-84-16544-27-1. 21,50 €.
Quan al segle XV es va començar a utilitzar la impremta, els seus detractors argumentaven que, en cas d’errata, aquesta es repetiria ad infinitum, sense la possibilitat de poder-la esmenar. Potser tenien raó. Amb el llibre que ens ocupa, Leer, passa una cosa semblant.
A la contracoberta els dos editors —sí, dos— afirmen que es publica per «primera» vegada en castellà. També la ressenya de La Vanguardia, i la que publica, per altra banda, magnífica revista La Central de desembre de 2016 insisteixen en el mateix error. El 2008 l’Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona va presentar l’exposició «L’íntim plaer de llegir / El íntimo placer de leer» dedicada a Kertész; sí ho han endevinat, un monogràfic de la seva obra sobre els lectors. Es va editar un catàleg amb el mateix títol de l’exposició, llibre que tinc damunt la taula (ISBN 978-84-96917-28-6) contenia textos en català i en castellà, recollia 38 de les fotografies que es van publicar en l’edició original d’On reading de 1971.
Darrerament està de moda publicar llibres de fotografia en els quals apareix gent llegint. En aquest mateix blog hem fet la ressenya de The last book de Reinier Gerritsen, i fa poc Sobre la lectura de Steve McCurry, o bé l’exposició itinerant de retrats de lectors en la intimitat produïda per iniciativa de la llibretera Gemma Barrufet. També recentment, encara que no és un llibre de fotografia, sinó de pintura, en definitiva imatges, a França s’ha publicat L’art de lire. ¿Ens hem de preocupar? Un dels primers usos de la fotografia, i que es continua practicant, va ser el de documentar processos, costums, tribus, llocs en greu perill d’extinció. ¿És una premonició? ¿Aviat no veurem gent llegint (llibres) ni pel carrer ni a casa seva?
Les 66 imatges de l’acurada edició que proposen Periférica & Errata Naturae mostren tot tipus de lectors, la majoria en espais públics; carrers i parcs. Unes quantes, potser les més interessants visualment, són de gent llegint a balcons i terrats, un espai ambigu ¿públic, privat? en el qual els lectors es troben llegint francament relaxats. Si actualment un fotògraf publiqués un libre semblant podria ser tancat a la presó. Absurdes lleis que pretenen protegir el dret a la pròpia imatge prohibeixen fotografiar persones als espais públics sense el seu consentiment. ¿Algú s’imagina com ho han de fer els fotògrafs professionals per aconseguir aquests permisos? Doncs sí, disparen (fotos) i endavant.
Leer és el compendi dels setanta anys de vida professional d’André Kertész (1894-1985). Les fotografies abasten des dels seus primers anys com a fotògraf al seu país d’origen, Hongria –la primera és de 1915–, fins als seus darrers anys, com a fotògraf ja reconegut internacionalment al Nova York dels anys setanta. Pels temes, per l’estil i el període que va treballar es pot considerar dins del corrent de l'anomenada «fotografia humanista», un moviment nascut durant el període d'entreguerres que pretenia donar una visió positivista de la humanitat, documentar la presència de la persona humana en diferents àmbits de la vida. Entre els fotògrafs més coneguts que van formar part del moviment podem citar Cartier-Bresson, que tenia Kertész com un del seus mestres, o Robert Doisneau. Kertész és considerat com un dels pares del fotoperiodisme.
Cal destacar el treball dels editors per diverses raons. Pel disseny, sobri i elegant seguint la millor tradició dels clàssics de la fotografia contemporània. Pels acabats, tapa dura, sobrecoberta, enquadernació cosida, bona qualitat de la reproducció de les imatges. Els honora que mencionin Laura Lindgren, la dissenyadora de l’edició de Norton de 2008, en la qual s’ha basat aquesta. Com també els honora que autoritzin la reproducció total o parcial del llibre sempre que sigui per a ús personal i sense finalitats comercials. És un encert haver triat el savi Alberto Manguel com a prologuista, qui millor que l’autor d’un grapat d’assaigs memorables sobre l'art i la lectura. Esperem i desitgem que la parella ocasional Periférica & Errata Naturae es continuï trobant i que de la seva unió neixin més criatures com aquesta.
Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari