Literatura polonesa, «terra incognita»

Nasiłowska, Anna. A history of Polish literature. Transl., Anna Zaranko. Boston: Academic Studies Press, 2024. XVII, 682 p. (Polish Studies). ISBN 979-8-88719-277-2.

A history of Polish literature d’Anna Nasiłowska, publicat a Academic Studies Press en traducció d’Anna Zaranko, és un llibre gruixut, de to acadèmic, i alhora amb una certa voluntat divulgativa, que recorre la història de la literatura polonesa des de l’Edat Mitjana fins als anys noranta del segle XX. Tot i que la data de publicació és tan recent com 2024, la literatura polonesa del primer quart del segle actual hi és absent. Tot sembla indicar que l’autora no ha volgut parlar-ne per falta de perspectiva.

Sigui com sigui, la trista evidència és que dels autors polonesos anteriors al segle XX, no en tenim gairebé res traduït ni al català ni al castellà. Per tant, si el lector d’aquest volum no domina el polonès, haurà de buscar les obres de la majoria d’autors que hi surten en traduccions angleses, franceses o alemanyes (i tampoc en trobarà tantes com voldria, segurament). Si ens limitem a fixar-nos només en la part del llibre que abasta el segle XX, veurem que conté resums prou entenedors de les vides i les obres més rellevants d’alguns escriptors de primer ordre, com ara Sławomir Mrożek, de qui Nasiłowska és biògrafa. Per sort, dels relats de Mrożek sí que en tenim traduccions esplèndides publicades per Quaderns Crema i Acantilado. En canvi, les seves obres de teatre, que es representen arreu del món, continuen sent força desconegudes a casa nostra. Qui és el director que hi posarà remei?

La utilitat que pot tenir un volum com aquest per a nosaltres és fer-nos conscients de tot el que falta per traduir i per conèixer. Els grans poetes del romanticisme: Adam Mickiewicz, Juliusz Słowacki i Cyprian Kamil Norwid; el teatre modernista de Stanisław Wyspiański, particularment Wesele («Les noces»,1901), en què es basa una bella pel·lícula d’Andrzej Wajda; l’obra dels integrants del grup Skamander, que al principi del segle XX van renovar el llenguatge poètic polonès; les magnífiques novel·les curtes de Jarosław Iwaszkiewicz, hereu de la tradició txekhoviana, que aconsegueix «portar la falta de pretensions als cims del virtuosisme», per dir-ho amb paraules seves (aplicades, és clar, a un altre escriptor); la sàtira política de Tadeusz Konwicki, representada sobretot per la novel·la Mała apokalipsa («La petita apocalipsi», 1979); els contes i els poemes de Kornel Filipowicz, de qui Nasiłowska només diu que va ser el company sentimental de Wisława Szymborska i el destinatari implícit del seu poema més famós, Kot w pustym mieszkaniu («Un gat en un pis buit», 1991). Per desgràcia, tampoc no diu gairebé res de la potentíssima tradició de literatura infantil a Polònia, que durant dècades s’ha resistit a tractar el lector petit amb condescendència i li ha ofert obres d’altíssima qualitat artística. Tant de bo, ara i aquí, hi hagi editors que descobreixin tota aquesta riquesa i no tinguin por de publicar autors polonesos clàssics i moderns, encara que no tinguin «res més a oferir que el seu geni», com deia Oscar Wilde.

Xènia Dyakonova 

Poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura