Precisament ha coincidit enguany el temps de la recollida de les cireres amb la collita dels plans de lectura i mesures institucionals relatives al llibre i la lectura: la primera va ser a finals d'abril, la Mesura de govern de la Política del sector del llibre de l'Ajuntament de Barcelona (que vam comentar en una altra entrada); va seguir, a principis de maig, el Plan de fomento de la lectura 2017-2020: leer te da vidas extra del Govern espanyol, i, finalment, tot just encetat el mes de juny, el Pla de lectura 2020 #Llibrèfils del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Dimecres dia 7 de juny, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va fer la presentació del Pla de lectura 2020 a la ciutadania sota un acte que portava per títol «Per què llegir?». La presentació va tenir lloc al terrat de la Fundació Tàpies, i potser no cal recordar aquí que la Fundació es troba a l'edifici de l'antiga Editorial Montaner y Simón, un dels projectes editorials més ambiciosos i reeixits de la història editorial contemporània catalana i espanyola.
El Pla de lectura va ser definit pel conseller de Cultura, Santi Vila, com un projecte obert, que vol incorporar totes les opinions i idees, interdepartamental i interadministratiu, això és, que pretén superar els compartiments estancs al si de l'administració, entre direccions generals i departaments, entre el govern català i els governs locals (amb especial referència a la Diputació de Barcelona i les altres diputacions catalanes i els municipis) o fins i tot entre sectors diversos: autors, traductors, editors, biblioteques, llibreries... i lectors.
I si el pla és ambiciós en els termes, no ho és menys econòmicament, i sembla dotat amb més recursos que els que estàvem acostumats en aquests últims anys de crisi econòmica, un total de 105,3 milions repartits en el període 2017-2020.
La presentació de l'acte va comptar amb el director general de Creació i Empreses Culturals, Joaquim Torrent, el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i el conseller mateix.
Entre el públic hi havia representants de l'administració, de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), amb el seu director Xavier Díaz, i de l'àrea del Llibre, Joaquim Bejarano, del Servei de Biblioteques, Josep Vives. I també d'altres departaments, com ara el d'Ensenyament, o d’altres institucions, com la Diputació de Barcelona, amb el diputat delegat de Cultura, Juanjo Puigcorbé, representants dels gremis d'editors i llibreters, del col·legi professional dels bibliotecaris, amb la seva presidenta, Marga Losantos, etc.
Després de les presentacions introductòries del senyors Torrent i Boya, Laura Borràs va compartir la seva exposició amb la llibretera Paula Jarrín, la traductora Dolors Udina i el periodista cultural Bernat Puigtobella. Cadascun d'ells, amb mirades diferents, van aportar breument i en ocasions emotiva, com la de Jarrín, la seva experiència com a lectors. Amb la seva capacitat per a la comunicació sobre la literatura concentrada en les xarxes socials, Laura Borràs va comentar entre d'altres qüestions que la «lectura obligatòria» potser no era del tot un oxímoron, una referència que es pot trobar al recull de textos que acompanya el Pla de lectura, perquè hi ha lectures que són necessàries i per a les quals cal trobar el seu moment.
El conseller de Cultura, com a tancament de l'acte, va enumerar els elements més importants del Pla de lectura, que no són pocs: impulsar la capacitat i la comprensió lectora de la població; fer visible i prestigiar la lectura en el nostre país; crear una Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura; duplicar la capacitat d'adquisició de les biblioteques públiques i impulsar la construcció de noves biblioteques i millorar les existents. Per a tot plegat el conseller es va comprometre a invertir part dels 105 milions d'euros. I encara va destacar dos projectes també importants per a les biblioteques: en primer lloc, la concreció del catàleg unificat de lectura pública (una vergonya que carreguem tots els bibliotecaris del país i del qual som en part tots responsables) i el reforçament de la relació i l'acció de Cultura amb Ensenyament (la segona vergonya amb la qual carreguem els bibliotecaris catalans, la manca històrica d'una xarxa de biblioteques escolars sòlida, solvent i professionalitzada); tot plegat amb la ja citada voluntat d'obertura a totes les institucions, els sectors i el públic implicat. En podeu trobar més detalls en la presentació institucional.
Hi ha una coneguda cançó francesa que porta per títol Le temps des cerises (El temps de les cireres), es tracta d'un bell poema escrit pel cantant i revolucionari Jean-Baptiste Clément, amb música d'Antoine Renard. Aquesta cançó es va convertir en un dels himnes dels temps convulsos de la Comuna de París, Clément la va dedicar a la coneguda revolucionària Louise Michel. Amb el pas del temps i gràcies a artistes com Tino Rossi, Charles Trenet o Yves Montand Le temps des cerises va tornar a ser això, una cançoneta dolça i melangiosa...
Desitgem molts èxits al Pla i al seu principal impulsor, el conseller de Cultura, Santi Vila, qui esperem que continuï prou temps en el càrrec per tal de dur a terme totes les propostes dotant-les de les imprescindibles aportacions econòmiques i sobretot, per favor, que no passi com en la cançó... Mais il est bien court, le temps des cerises.
Lluís Agustí
Afegeix un nou comentari