99 rostres de la literatura: entre la poesia i la il·lustració
Reyes, Andrea. Caligramas: 99 rostros de la literatura. Pról., Jesús Marchamalo. Madrid: Impedimenta, 2024. 249 p. (El chico amarillo). ISBN 978-84-19581-64-8. 23,95 €.
La llibretera, poeta i dibuixant Andrea Reyes ens comparteix la seva particular biblioteca de literatura universal homenatjant 99 veus literàries. El format és per a totes igual, cadascuna hi té dedicada una doble pàgina: a l’esquerra, un breu poema, i a la dreta, un cal·ligrama amb el seu retrat i un fragment de l’obra escollit per l’autora.
Aquests noranta-nou autors estan separats sota 11 epítets que l’autora ha seleccionat, malgrat que ella mateixa i el prologuista (Jesús Marchamalo) aclareixin que hi ha autors que podrien correspondre a diverses categories. L’autora també confessa que aquest llibre és el seu particular reconeixement a uns autors que han marcat el seu bagatge literari, però no és un repertori exhaustiu de literatura universal, ni pretén ser-ho.
L’obra disposa d’uns bons pròleg i prefaci. De cada epítet en llista els autors, i de cada autor llista (que no cita) algun títol. Conté un sumari (que n’hi diu índex), però en canvi no disposa (i es troba a faltar) d’índex d’autors o de títols.
Caligramas (cito el resum molt encertat de la contracoberta) «és una cartografia literària que dibuixa els punts cardinals dels autors que han marcat les nostres vides. Un homenatge a la paraula, al rostre i a la mirada que hi ha darrere dels llibres que ens segueixen inspirant».
És una obra literària que ens convida a endinsar-nos en la complexitat de la creació artística. Es tracta d’un llibre que, tot i que pot no ser un repertori exhaustiu, es presenta com una selecció representativa d’aspectes de la realitat, tractats amb profunditat i sensibilitat. En aquest sentit, l’autora fa una aposta per la subtilesa i la potència del llenguatge, jugant amb la seva estructura i significat.
Caligramas és una obra híbrida que pot ser classificada com a «poesia visual» o «poesia experimental». Com a tal, fa ús de les paraules no només com a mitjà de comunicació, sinó també com a element gràfic i estètic. L’obra juga amb la disposició tipogràfica i les formes visuals, de manera que el text no es limita a ser una seqüència de lletres i paraules, sinó que transforma cada fragment en una peça d’art en si mateixa. És un llibre sobre llibres. Una veneració a l’objecte llibre. Aquesta manera de fusionar el visual amb el verbal fa que l’obra resulti un joc constant entre contingut i forma, entre significat i imatge.
A Caligramas l’autora tracta temes universals com la identitat, l’amor, el dolor, l’emancipació personal i la recerca de sentit. Però el que fa especialment interessant aquest llibre és la manera en què aborda aquests temes des de perspectives no convencionals, utilitzant la tipografia i el disseny com a eina per expressar sensacions i emocions que van més enllà de les paraules habituals. Aquesta obra no només parla sobre l’ésser humà, sinó que busca plasmar visualment els processos interns de la ment humana, mostrant l’angoixa, el desig i l’esperança a través de l’estructura mateixa de les pàgines.
Les illes literàries (tal com l’autora anomena els epítets d’aquest seu particular viatge) són: els intimistes, els iniciadors, els lingüistes, els que esperen (melancòlics), els màgics, els existencialistes, els vianants (viatgers melancòlics), els exiliats, les vores (els qui ocupen els marges) i els contistes.
L’obra que ens ocupa es pot situar dins del context literari i cultural contemporani, amb influències clares de la poesia visual i l’art modern. Tot i que l’obra podria semblar vinculada principalment a la cultura occidental, la universalitat de les emocions i temes que tracta permet que tingui un abast global. Des d’un punt de vista cronològic, l’obra és contemporània, encara que el seu estil pugui recordar l’impacte que van tenir els cal·ligrames de poetes com Guillaume Apollinaire a principis del segle XX, que va ser un dels primers a experimentar amb la fusió de la poesia i la imatge. Així doncs, encara que les influències són evidents, l’obra se situa en el present, apropant-se a les formes d’expressió més innovadores.

[la imatge es troba a: https://impedimenta.es/archivos/34969]
Totes les il·lustracions son en tinta negra, amb traços nets, no utilitzant més colors que l’atzabeja.
A diferència d’un repertori exhaustiu, Caligramas és una selecció de moments i emocions, una síntesi creativa de l’experiència humana a través de l’art literari. L’autora ha optat per no presentar una compilació de tota la realitat, sinó que fa una tria acurada de situacions i sentiments que busca expressar amb la màxima intensitat i efectivitat. Això fa que el llibre no sigui només una exploració de temes comuns, sinó també una reflexió profunda sobre la manera en què les paraules poden transformar-se en imatges.
Les ressenyes publicades sobre Caligramas coincideixen a destacar la seva innovació en el tractament del llenguatge i la seva capacitat per fusionar les arts visuals amb la literatura. Molts crítics han elogiat la manera en què l’autora aconsegueix expressar emocions i pensaments profunds utilitzant no només el contingut verbal sinó també l’estructura gràfica del text, creant una experiència multisensorial. Algunes ressenyes també han subratllat la seva audàcia per experimentar amb formats visuals que fan que la lectura sigui no només mental, sinó també visual.
L’autora és coneguda pel seu enfocament poc convencional en la creació literària. Amb una trajectòria marcada per la innovació i l’experimentació amb diversos gèneres i formats, s’ha guanyat una reputació dins dels cercles literaris per la seva capacitat per desafiar les convencions de la narrativa i la poesia. La seva obra reflecteix una visió molt personal i crítica del món, amb un interès especial per la relació entre l’art visual i la paraula escrita.
Caligramas és una obra que provoca i fascina. La seva capacitat per fusionar l’art visual amb la literatura la converteix en una experiència única que no només captura la ment del lector, sinó també els seus sentits. Així com la pintura pot evocar emocions a través de les formes i els colors, aquesta obra fa el mateix amb el llenguatge. El seu ritme és fluid però profund, i la seva estructura juga amb l’espai i el temps d’una manera que fa que cada pàgina sigui una sorpresa. És una obra que pot agradar a lectors interessats en la poesia experimental i en l’art visual, però també als que busquen una reflexió profunda sobre les emocions humanes.
Bibliotecària a Biblioteques de Girona
graciella.coris@ajgirona.cat
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació a la UB, llicenciada en Documentació a la UB, màster en Biblioteconomia a la Biblioteca Apostolica Vaticana
Artícles
Butlletí EdL
Informa’t de les nostres últimes notícies!





