Un manual que podria ser de referència

Miró Gómez, Javier. Manual de autopublicación: guía de autoedición, promoción y comunicación para escritores independientes. Madrid: Autorquía, 2016. 184 p. ISBN 978-84-608-8397-5. 12 €.

1. El contingut
El títol del llibre sintetitza allò que el llibre és: un manual, una guia. Aquesta publicació abraça gairebé tots els àmbits que un autor ha de tenir en compte a l’hora d’escriure i de publicar una obra; i ho fa de manera ordenada, sistemàtica i profundament detallista. El llibre està dividit en vuit capítols (Autoedició, Autopublicació, L’autor, L’obra, Planificació, Crowdfunding, Conclusions, i Recursos per a escriptors), en els quals el lector és guiat a través de totes les etapes del procés amb l’addició constant de consells pràctics.

El primer capítol ens recomana de registrar l’obra literària i remarca la importància de tenir informes de lectura fets per terceres persones a fi de millorar l’obra abans de publicar-la. El segon ens parla de l’ISBN, de la maquetació, del disseny, i del paper predominant d’Amazon en el sector de l’autopublicació.

El tercer capítol ens endinsa en la realitat tecnològica i virtual en què vivim. L’autor necessita publicitat i publicitar-se, per a la qual cosa dues eines són, segons aquest manual, imprescindibles: un blog i la participació activa en les pàgines i les comunitats literàries en línia. El catàleg comentat d’adreces de pàgines web és extens —des de les més conegudes fins a més especialitzades: en total, més d’una dotzena— i hi ha recomanacions sobre què cal fer i què cal evitar de fer a cada una d’aquestes pàgines. El llibre posa molt d’èmfasi en el fet de mantenir la coherència tant en allò que escrivim com en la imatge personal. I és que una de les claus per tenir èxit és, segons aquest manual, donar la imatge de professionalitat (fake it until you make it és l’eslògan esmentat en un parell d’ocasions; tanmateix, en el sentit positiu de «semblar», no pas en el de «falsejar», tal com el llibre encertadament distingeix); i mantenir-se neutral en temes polèmics (p. 105). Aquesta darrera qüestió, la de la neutralitat, em permet d’apuntar el debat sobre les funcions de l’escriptor i el seu paper en relació amb la societat i el progrés humà. ¿Ha de ser la literatura una mera evasió, passatemps o producte esterilitzat i envasat al buit, o bé, contràriament, ha de ser un element incòmode que empenyi els lectors a la reflexió? Completen aquest capítol unes pàgines dedicades a analitzar tècniques sobre com respondre tant les ressenyes positives com les negatives.

El quart capítol tracta de la promoció de l’obra i les tàctiques per tal que l’obra de l’escriptor sigui coneguda a les xarxes socials. Igual que el capítol anterior, aquí també hi ha esmentades pàgines web especialitzades i instruccions per adreçar-se correctament als editors d’aquestes pàgines i fer-ne un seguiment no intrusiu. Hi ha un apartat interessant sobre l’elaboració de petits vídeos per tal de promoure el llibre de l’escriptor, els anomenats booktrailers. Si hi ha un element que destaca en aquest manual és, d’una banda, el guiatge constant en els procediments i els suggeriments de com assolir el millor resultat possible en cada situació concreta; i, de l’altra, la reiteració a la imatge: l’obra literària té necessitat de la promoció visual per tal de ser coneguda. Faig notar aquí al lector el fet una mica paradoxal que, per tal que una obra sigui llegida, hagi de ser promocionada gairebé com una pel·lícula o una sèrie televisiva. També faig notar una dada inquietant. «Ten en cuenta», diu aquest manual (p. 94), «que, en un mundo como el nuestro, lleno de oportunidades de procrastinar y matar el tiempo con entretenimiento vacío, nuestra capacidad de atención activa se ha reducido de una forma espectacular. De hecho, según un estudio realizado por Microsoft en Canadá, ahora tenemos menos capacidad de atención que una carpa, o lo que es lo mismo, 8 segundos». Aquest passatge està inserit en el context de l’elaboració de vídeos promocionals. No obstant això, crec que ve al cas plantejar la reflexió següent: ¿Qui llegirà un llibre sencer si la capacitat d’atenció tan sols és de vuit segons? ¿O haurem de fer llibres que puguin ser llegits en aquest temps fugaç? ¿No és Twitter la manifestació d’aquest afebliment de la capacitat d’atenció? I sense atenció, ¿què pot ser llegit?, ¿què pot ser entès?

El cinquè capítol és una bona guia de com planificar la sortida al mercat d’una obra literària. Hi són descrites etapes amb forquilles temporals i les accions recomanables a dur a terme en cada moment del procés. Finalment, el sisè capítol aborda un tema malauradament inevitable per a molts autors: el micromecenatge o crowdfunding. Aquest és potser un dels capítols més útils de cara a la viabilitat econòmica del projecte literari. A més de l’habitual catàleg selecte de pàgines web relacionades amb el tema del capítol, trobem també un exemple de campanya promocional amb accions concretes i les quantificacions en euros que cada acció genera en despeses o en ingressos. Finalment, el llibre clou l’assessorament amb una llista de comptes de Twitter que fan referència a experts en literatura, escriptura, edició, publicació i màrqueting en línia.

2. L’estil i algun millorament
Sobta que un llibre que podria ser un bon manual de referència no acabi d’assolir aquesta fita a causa, principalment, del registre usat per dirigir-se al lector. La intenció d’oferir una lectura agradable i relaxada esdevé, a estones, afartament per l’ús tan col·loquial i, fins i tot, abusiu d’expressions disteses o frases bromistes com «¡ojo!», «los títulos laaaargos», «redimir tus pecados, los editoriales al menos», «posiblemente ya hayas oído hablar de eso de la marca personal», «como se les conoce por aquí», «vamos a empezar por lo fácil: la zanahoria […] ahora viene lo difícil: el palo», «otra cosa que todos esperan de un escritor, además de que sea millonario y tenga especial tendencia a la bebida», «échale morro e imaginación», «una vez que hayamos peinado internet», «los agradecimientos propios de la obra que ya tuvieras pensados (tu familia, amigos, pareja, perro, gato, etc.)». Aquestes expressions i d’altres, que abunden durant tot el llibre, rebaixen el to seriós de l’obra i la col·loquen més damunt la taula d’un bar ple de birretes que no pas damunt la taula d’una editorial o a l’escriptori d’un autor concentrat en l’elaboració de la seva obra. ¿S’imagina el lector que, en l’audició d’una simfonia de Mahler, el director de l’orquestra, per fer més passadora la melangia de la música, inserís vuit segons de salsa? Honestament, seria molt beneficiós tant per al lector com per a l’editorial que sortís una segona edició d’aquest manual en què l’estil reflectís la solidesa i la seriositat del llibre. L’obra guanyaria en, precisament, allò que el manual recomana a qualsevol autor: «La idea es potenciar nuestra imagen de escritor serio y profesional, crear una reputación sólida y fiable que lleve a los posibles lectores a interesarse por lo que tengamos que decir o escribir» (p. 144). No obstant això, també cal admetre que aquest registre col·loquial i bromista pot ser atractiu i, fins i tot, encoratjador per a un segment d’edat concret o un tipus de públic determinat que altrament trobaria la lectura massa rígida. Aquesta funció també ha de ser tinguda en compte.

D’altra banda, alguns aspectes ortotipogràfics, com per exemple la citació d’obres literàries (a les p. 70 i 114 manca la cursiva), també haurien de ser revisats; i les instruccions relacionades amb el funcionament de determinades pàgines web (per exemple, p. 49) serien encara més clares si fossin acompanyades —sempre que fos possible i factible— de captures de pantalla on el lector pogués veure la localització exacta de cada pas en el context real de la pàgina.

3. Cloenda
No és ara el moment d’abordar el debat sobre els avantatges i els inconvenients del llibre electrònic, ja que excediria l’àmbit d’aquesta ressenya, però tanmateix sí que és pertinent de fer la pregunta següent: ¿Un llibre electrònic, el format i la paginació del qual varia segons la configuració que cada usuari decideixi de fer, afavoreix el debat i l’intercanvi de reflexions entre els lectors o, al contrari, el deteriora considerablement?

Amb tot el reconeixement a l’enorme esforç i a l’intent molt meritori d’oferir una obra integral sobre el món amplíssim de la creació literària i els recursos editorials en línia, encoratjo l’equip editorial d’Autorquia a millorar alguns aspectes d’aquest manual per tal que es converteixi en el llibre de referència que mereix ser.

Joan Tello Brugal
Filòleg i investigador en Filosofia del Renaixement
joantello.blogspot.com 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.