«Casa del Libro: 100 años»

Casa del Libro: 100 años. Madrid: Espasa Calpe: Casa del Libro, 2023. 237 p. ISBN 84-327-1515403-7. 39,90 €.

El 30 de març de 2023 es va celebrar el centenari de la inauguració de la llibreria Casa del Libro, situada en el número 29 de la Gran Vía de Madrid. El llibre, de format gran, editat per Espasa Calpe, està dividit en quatre capítols. El primer, «100 años de recorrido gráfico» comença l’any 1910, amb l’inici de les obres de la Gran Vía, una de les artèries més conegudes de la ciutat. Aquestes obres van posar en marxa una de les transformacions urbanístiques més importants del centre de la ciutat, amb la construcció dels edificis més emblemàtics que l’han ocupat, com és, en aquest cas, l’edifici que inicialment es va dir Palacio del Libro, per canviar poc temps després el nom per Casa del Libro. 

El segon capítol, «100 años de historia» està dedicat a la història de la llibreria. L’impulsor del negoci fou Nicolás María de Urgoiti, director general de La Papelera Española, creada el 1901 a partir de la fusió de diverses empreses dedicades a la fabricació de paper, amb seu a Bilbao. Aquesta mateixa empresa paperera va crear el 1918 l’editorial Calpe, amb l’interès d’ampliar el negoci del paper i així poder conquerir, a través dels llibres, altres mercats, com l’hispanoamericà.

L’editorial Calpe es va dissenyar amb una qualitat educativa, científica i cultural sense precedents a Espanya, similar al que s’estava fent als països europeus més avançats. L’editorial va posar en marxa la «Colección universal», antecedent de la «Colección Austral», que va comptar amb assessors de prestigi intel·lectual com José Ortega y Gasset i Santiago Ramón y Cajal.

El 1922 es va acordar amb l’editorial de Barcelona Espasa e Hijos, fundada el 1860, acabar l’Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana que s’havia posat en marxa el 1905. Amb la fusió completa de les dues editorials, el 1925, va adoptar el nom d’Espasa-Calpe, amb l’objectiu principal de mantenir la publicació de la famosa enciclopèdia que ha arribat a completar més de 120 volums a principis del segle XXI.

Per iniciativa del mateix empresari Urgoiti, es va constituir el 1920 l’empresa Constructora Calpense, per construir un edifici on ubicar el Palacio del Libro, i oferir al públic un nou concepte de llibreria, més moderna i oberta, en la qual es poguessin celebrar exposicions, conferències, trobades d’editors i escriptors, i en la qual els clients poguessin entrar a mirar i buscar ells mateixos a les prestatgeries, sense haver de sol·licitar els títols a un dependent darrere el taulell.

Quan la Casa del Libro va obrir les portes, el 1923, el país travessava una profunda crisi política, econòmica i social, per les pèrdues de les colònies d’ultramar que van desembocar en una dictadura incapaç de modernitzar el país i que va anar decaient fins a la proclamació de la Segona República el 1931. Així i tot, amb la fusió d’Espasa-Calpe i la creació de la Casa del Libro, durant el primer terç del segle, es va produir el que en diuen una «revolución del libro», amb l’augment de les novetats, de les tirades, les traduccions i la baixada dels preus.

Durant la Guerra Civil, Casa del Libro i Espasa-Calpe es van sumar al costat republicà i, el mateix edifici on estava ubicada la llibreria, va acollir la seu de les Juventudes Socialistas Unificades (JSU).

L’any 1937, la delegació argentina d’Espasa-Calpe va crear la «Colección Austral», pionera en llengua espanyola dels llibres de butxaca, que va prendre com a model la col·lecció Penguin, creada el 1935 al Regne Unit. El primer títol de la col·lecció Austral va ser La rebelión de las masas, de José Ortega y Gasset.

Amb el final de la Guerra i l’arribada de la Dictadura, la producció editorial es va aturar en gran part i es va imposar una forta censura. Fins a finals dels anys quaranta, la indústria editorial no va iniciar un període de recuperació, encara que seguint sota una estricta censura i un rígid i repressiu control de les llibertats col·lectives i individuals. A partir de 1950, la producció editorial, amb l’augment de les novetats i les noves tècniques publicitàries, va anar creixent. Com a mostra d’aquesta recuperació, a Casa del Libro, dels quatre-cents exemplars venuts en un dia a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, es va passar a vendre dos mil exemplars a principis dels setanta. Anys més tard, amb la mort del dictador el 1975 i la implantació de la Democràcia, la popularització i el dinamisme cultural va marcar un punt d’inflexió en el món del llibre.

El novembre de 1991, Casa del Libro i Espasa-Calpe es van vendre al Grup Planeta. Aquest grup editorial té actualment més de setanta segells editorials, que editen més de quatre mil novetats a l’any en format paper i digital, en castellà, català i portuguès.

En el tercer capítol, «Los libros más leídos» es mostra una selecció de les cobertes dels llibres més venuts o representatius dels últims cent anys, amb una breu informació relativa a l’autor i l’obra. En aquest recull trobem, per exemple, llibres com el de José Ortega y Gasset, El tema de nuestro tiempo (Calpe, 1923), editat el mateix any que la inauguració de la Casa del Libro. El llibre de Federico García Lorca, Romancero gitano (Espasa-Calpe, 1935), Camilo José Cela, La família de Pascual Duarte (Aldecoa, 1942), Miguel Delibes, El camino (Destino, 1950), Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa (Seix Barral, 1966), Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (Sudamericana, 1969), J.R.R. Tolkien, El Señor de los Anillos (Minotauro, 1980), Javier Marías, Corazón tan blanco (Anagrama, 1996), Carlos Ruiz Zafón, La sombra del viento (Planeta, 2004), Stieg Larsson, Los hombres que no amaban a las mujeres (Destino, 2008), Marie Kondo, La magia del orden (Aguilar, 2016), Irene Vallejo, El infinito en un junco (Siruela, 2020), etc. En total es mostren 134 cobertes ordenades per l’any d’edició.

El darrer capítol, «Quiénes somos», és d’una sola pàgina, en la qual hi ha un mapa amb les 54 ubicacions de totes les Casa del Libro que hi havia a l’any del centenari, el 2023.

Aquest és el llibre commemoratiu del centenari de la inauguració de la Casa del Libro, de Madrid, el primer establiment de la cadena de llibreries més gran d’Espanya i que, ara, el març de 2025, ja compta amb 64 llibreries repartides per tot el territori. És un llibre molt ben editat, de cobertes amb tela, amb més de 80 pàgines de fotografies històriques de les obres de la Gran Vía i de l’interior de la Casa del Libro, i un recull en color de les 134 cobertes dels llibres més venuts o més significats.

És curiós que el tercer capítol l’hagin titulat com a «Los libros más leídos», quan en realitat es refereixen als llibres més venuts, com així es comenta a les pàgines interiors de la presentació. Aquesta relació de llibres més venuts, segons s’explica en el llibre, no és exhaustiva ni auditada. Des de 1923 fins a 1960, la informació de les vendes era la que proporcionaven diverses llibreries de l’Estat i les xifres eren publicades principalment pel diari ABC. Entre 1961 i 1969, es va afegir la informació extreta, també, de l’Instituto Nacional del Libro Español (INLE). A partir de 1970 i fins al 2003 la principal font d’informació era la presentada pel diari ABC. A partir de 2004, les llistes de vendes han estat extretes de les pròpies vendes de totes les llibreries de la cadena Casa del Libro.

A la pàgina de presentació, al principi del llibre, el director general de Casa del Libro, Javier Arrevola Velasco, escriu: «Nuestros libreros, cuyos nombres encontraréis en estas páginas […]» és sorprenent, però, que tot i aquesta afirmació referent als seus llibreters, en tot el llibre no hi he pogut trobar el nom de cap llibreter que hagi format part de Casa del Libro.

Es troba a faltar alguna referència als llibres editats en les altres llengües que conformen el panorama editorial de l’Estat espanyol, o que s’esmenti algun títol en català, tenint en compte que en el conjunt d’aquestes comunitats lingüístiques hi trobem, segons s’informa a la seva web, 25 llibreries Casa del Libro, de les quals, 19 estan ubicades als Països Catalans.

Són poques les llibreries centenàries que queden a tot l’Estat. A Catalunya, encara que amb algunes transformacions o canvis de propietat i ubicació, hi trobem, per exemple, la llibreria Fabre, la més antiga de Barcelona, que aquest any 2025 compleix 165 anys amb les portes obertes, una llibreria-botiga de joguines especialitzada en literatura alemanya.

Aquest pròxim mes de novembre, la llibreria Herder-Alibri complirà 100 anys. A Barcelona també hi ha altres llibreries centenàries: la Pompeia, la Balmes, la Quera o la llibreria Lesseps. A Girona hi trobem la Geli; a Lleida, la Llibreria Caselles; a Sabadell, La Llar del Llibre; a Terrassa, l’Atenea; a Manresa, la Rubiralta, amb 119 anys de vida llibretera.

A fora de Catalunya hi trobem la llibreria Hijos de Santiago Rodríguez, a Burgos, considerada la llibreria més antiga de l’Estat, fundada el 1850, per tant, amb 175 anys dedicats a la venda de llibres.

Algunes de les llibreries més antigues d’Europa son: la Bertrand, fundada el 1732 a Lisboa; la Hatchards, de 1797, a Londres; la Galignani, de 1856, a Paris; la Matras, de 1825, a Cracòvia; la Lello, de 1869, a Porto…

Cal celebrar, per tant, que Casa del Libro de Madrid segueixi amb les portes ben obertes, i des d’aquest blog, els desitgem una llarga vida i per molts llibres!

Enric de Balanzó
Exprofessor de l’Escola de Llibreria